2 d’abril de 2024
 |
| la nit abans, aurora des de la finestra |
Introducció
Si cada massís té una ascensió que el defineix, com podria ser l’Aneto al Pirineu, en el cas de Senja aquesta ascensió és el Keipen. I com sol passar en aquest tipus de sortides, un ha d’estar disposat a compartir la muntanya amb bastants altres grups. En qualsevol cas, Senja no és el Pirineu ni els Alps i no varem comptar més de cinc grups a la muntanya que vàrem anar avançant consecutivament i la major part d’ells estaven liderats per un guia, cosa sorprenent per a un cim realment senzill.
En quant a la muntanya, tot i no ser una ascensió difícil, l’aspecte del cim és molt alpí, l’ascensió és agradable, transcorre per dos vessants de la muntanya i per el seu tipus de recorregut no es fa gens monótona.
A més a més, el descens és molt estètic (S2 i S3) i si es fa l’ascensió després d’una bona nevada, com va ser el nostre cas, es poden traçar belles línies a les seves pales verges. I per acabar la sortida, el descens final del del bosquet de bedolls fins al cotxe és simplement deliciós.
Descripció
 |
| Mirada enrere cap el parking |
 |
| El Breidtind al fons |
 |
| Ja veiem al fons el cim |
 |
| Joc de llums |
 |
| Cal arribar a l’aresta a l’esquerra del cim |
 |
| Zona intermitja bastant planera |
 |
| El David avançant un grup |
 |
| Arribant al collet de canvi de vessant |
 |
| Superada la pala canviem de vessant |
 |
| Cim! |
 |
| Cim ! |
 |
| Vista cap al Nord |
 |
| Inici del descens |
 |
| El pastís de neu que acabem de baixar, des del coll entre el Grytetippen i el Keipen |
S
 |
| I seguim ! |
 |
| Part final. Descens entre bedolls |
 |
| Arribant al vehicle |
 |
| El Keipen i Grytetippen des de la carretera d’accés |
Arribem a l’aparcament i observem que hi ha pràcticament els mateixos vehicles que aquest matí.
Ha estat bé. Demà anirem a un cim menys conegut per cercar un tipus d’experiència diferent.
Josep Maria, David i Xavier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada