16 de desembre de 2023
Dificultats
16,5 km de recorregut
1400 metres de desnivell
S2 i S3 de dificultat tècnica d’esquí
Introducció
Sense masses esperances de trobar unes grans condicions surto aquest matí de Pla Beret en direcció al Cap des Closos a donar una volta.
I la sorpresa ha estat trobar un bon gruix de neu i d’una gran qualitat. Neu pols vaja. Quan arribo a la carena, poc abans del Tuc deth Mei, em saluda un Parrós convertit en un gran gelat de nata. Canvi de plans: aquest cim és un gran clàssic de la zona i no el vull deixar escapar malgrat ser una mica tard (he començat a les 9:30) i només porto mig litre d’aigua.
Ja vaig tenir la sort de poder fer-lo amb el Pol fa uns anys i tinc un gran record d’aquella sortida.
Una vegada més ha estat una gran aventura: itinerari variat, llarg, varis canvis de pells, un pas amb un cert compromís, un paisatge excepcional i bells descensos, com la cara Nord del cap des Closos i el mateix descens del Tuc de Parrós.
Cal destacar que malgrat les bones condicions, i el cert nombre de gent que transitava per la zona, no he trobat cap altra petjada en l’accés final al cim ni en el cim mateix. Certament aquestes ascensions ja una mica llargues no semblen estar de moda. O potser la cultura de l’esforç s’ha tornat minoritària. Signe dels temps que corren. En qualsevol cas ells s’ho perden.
Descripció
|
Sortint de Pla Beret, la Barlonguera al fons |
|
Autofoto una mica més amunt |
|
Ja m’apareix al fons el Cap des Closos |
|
Cim del Cap des Closos. Al fons el Tuc de Parrós encara lluny |
|
Una parella arribant al cim sobre una zona ventada |
|
Li demano al francès del cim que em faci una foto |
|
Després de baixar la cara nord del Cap des Closos cal posar pells i remuntar aquest collet al fons |
|
Mirada enrere una mica més amunt. Foto de la baixada de la cara nord (traces) |
Passat el collet a 2454 metres es troba el pas clau de la sortida: és un flanqueig ascendent sobre terreny una mica dret i, segons les condicions, propens a les allaus.Aquesta vegada el pas presentava un aspecte amable, doncs estava molt estable i amb la duresa de la neu justa. Es podia travessar sense ganivetes sense patir gens.
2 comentaris:
Molt bons records d'aquelles primeres soritdes d'esquí de muntanya a la Vall d'Aran! Felicitas per la sortida!
Moltes felicitats Xavi, això es començar molt bé la temporada amb les pèssimes condicions del Pirineu.
Publica un comentari a l'entrada