Esquí de muntanya de proximitat: Taga (2038 m ) i 'quasi' Puigestela (2013 m)

9 de febrer de 2023

Desnivell: 1200 m 

Recorregut : 17,48 km 

Dificultat: S3 en algún tram de la canal del Puigestela. La resta S2

Cada masses anys, la nostra meteorologia ens fa l'obsequi d'un fred i generós front de llevant i, com solem fer,  una vegada més hem estat atents i l'hem sabut aprofitar. 

Dijous 9 de febrer, dos dies després de la nevada, deixo el cotxe al mateix poble de Pardines (-5 graus), doncs la pista que surt abans del poble cap a Santa Magdalena es troba molt gelada.  La idea és dirigir-me  a la Serra Cavallera i fer el que es pugui en funció de les condicions.

M'acompanya en aquest primer tram i  fins la sortida del bosc, l'Edu de Mataró, que té unes hores lliures i ha decidit aprofitar-les apropant-se a la vall de Ribes.

Fem un primer tram d'uns vint minuts amb els esquís a l'esquena, doncs han netejat la pista per no deixar aïllats als habitants de les masies dels voltants.

Mirant el poble en el tram de pista inicial

Poc abans de Santa Magdalena calcem esquís sobre una neu lleugera i abundant. Tot un goig.

Prop de l'ermita de Santa Magdalena

Passem l'ermita i obrim traça en aquesta neu per anar a cercar la pista més amunt

En aquesta part ens acompanya una estona un Border Collie

Els esquís de l'Edu i el nostre acompanyant

Poc abans de la sortida del bosc

M'acomiado de l'Edu poc abans de la sortida del bosc. En aquest tram intermig el vent ha bufat de valent i s'ha emportat bastanta neu. Sort que no tindré que baixar per aquí ! 

M'acomiado de l'Edu i segueixo per aquesta zona intermitja

neu escasa en aquesta zona intermitja ventada

Més amunt la quantitat de neu millora molt i emprenc la pujada al Taga per el bell mig de la seva cara nord: tot un festival d'arbres encantats ben carregats de neu, on soc incapaç d'evitar aturar-me nombroses vegades per fotografiar la magia d'aquest indret. I d'aquesta manera, tranquilament,  arribo sense donar-me compte al cim del Taga.

Emprenc la pujada del Taga dirigint-me a la seva cara Nord

Enmig d'aquest bosc de postal

Cercant el millor pas en aquest gèlid ambient

Cim !

El descens per la seva cara nord (S2 - S3), entremig dels arbres i cercant el terreny més verge ha resultat fantàstic i massa aviat tinc que fer un llarg flanqueig a la dreta per enfilar la pujada al Puigestela, que ja fa estona que m'estava cridant des de la llunyania.

Les meves traces de baixada sortint del bosc

El llarg flanqueig descendent cap el Puigestela

Emprenc la pujada al cim primer per una paleta i després per el mateix fil de l'aresta. Per mala sort el temps s'espatlla i a més a més, l'aresta presenta algunes pedres amagades que fan patir les pells dels meus esquís.

Inici de la pujada al Puigestela

I així, decideixo finalment tirar avall per una canal evident  (nord) una mica abans del cim. Esquiada fantàstica sobre neu abundant (S3). 

Sortint de la canal apunto cap a la cabana de l'Orri vell

Des de la cabana, mirant a la serra cavallera

Més avall, per sort el temps em concedeix un respir. Apunto cap a la cabana de l'Orri vell i vaig resseguint la vall natural per la seva pista sobre una bona capa de neu pols que no havia solcat ningú encara: baixada tranquila on només cal deixar-se caure resseguint tota la pista sense pràcticament remar , excepte una curta remuntada (uns cent metres) on és preferible posar pells si hi ha molta neu, com va ser el cas.

Llum de tarda sobre Pardines. Ja queda poc

Des de l'entrada de Pardines, el Puigestela. la 'meva' canal es la situada al centre-dreta de la foto

I així, gaudint de la màgica llum d'aquella tarda, arribo sense presses a Pardines, content d'haver pogut gaudir d'aquesta aventura  que havia esperat amb molta paciència des de feia bastants anys.

Que no passin gaires anys fins que la poguem tornar a viure.

Xavier

Powered by Wikiloc