9 de febrer de 2023
Desnivell: 1200 m
Recorregut : 17,48 km
Dificultat: S3 en algún tram de la canal del Puigestela. La resta S2
Cada masses anys, la nostra meteorologia ens fa l'obsequi d'un fred i generós front de llevant i, com solem fer, una vegada més hem estat atents i l'hem sabut aprofitar.
Dijous 9 de febrer, dos dies després de la nevada, deixo el cotxe al mateix poble de Pardines (-5 graus), doncs la pista que surt abans del poble cap a Santa Magdalena es troba molt gelada. La idea és dirigir-me a la Serra Cavallera i fer el que es pugui en funció de les condicions.
M'acompanya en aquest primer tram i fins la sortida del bosc, l'Edu de Mataró, que té unes hores lliures i ha decidit aprofitar-les apropant-se a la vall de Ribes.
Fem un primer tram d'uns vint minuts amb els esquís a l'esquena, doncs han netejat la pista per no deixar aïllats als habitants de les masies dels voltants.
|
Mirant el poble en el tram de pista inicial |
Poc abans de Santa Magdalena calcem esquís sobre una neu lleugera i abundant. Tot un goig.
|
Prop de l'ermita de Santa Magdalena |
|
Passem l'ermita i obrim traça en aquesta neu per anar a cercar la pista més amunt |
|
En aquesta part ens acompanya una estona un Border Collie |
|
Els esquís de l'Edu i el nostre acompanyant |
|
Poc abans de la sortida del bosc |
M'acomiado de l'Edu poc abans de la sortida del bosc. En aquest tram intermig el vent ha bufat de valent i s'ha emportat bastanta neu. Sort que no tindré que baixar per aquí !
|
M'acomiado de l'Edu i segueixo per aquesta zona intermitja |
|
neu escasa en aquesta zona intermitja ventada |
Més amunt la quantitat de neu millora molt i emprenc la pujada al Taga per el bell mig de la seva cara nord: tot un festival d'arbres encantats ben carregats de neu, on soc incapaç d'evitar aturar-me nombroses vegades per fotografiar la magia d'aquest indret. I d'aquesta manera, tranquilament, arribo sense donar-me compte al cim del Taga.
|
Emprenc la pujada del Taga dirigint-me a la seva cara Nord |
|
Enmig d'aquest bosc de postal |
|
Cercant el millor pas en aquest gèlid ambient |
|
Cim ! |
El descens per la seva cara nord (S2 - S3), entremig dels arbres i cercant el terreny més verge ha resultat fantàstic i massa aviat tinc que fer un llarg flanqueig a la dreta per enfilar la pujada al Puigestela, que ja fa estona que m'estava cridant des de la llunyania.
|
Les meves traces de baixada sortint del bosc |
|
El llarg flanqueig descendent cap el Puigestela |
Emprenc la pujada al cim primer per una paleta i després per el mateix fil de l'aresta. Per mala sort el temps s'espatlla i a més a més, l'aresta presenta algunes pedres amagades que fan patir les pells dels meus esquís.
|
Inici de la pujada al Puigestela |
I així, decideixo finalment tirar avall per una canal evident (nord) una mica abans del cim. Esquiada fantàstica sobre neu abundant (S3).
|
Sortint de la canal apunto cap a la cabana de l'Orri vell |
|
Des de la cabana, mirant a la serra cavallera |
Més avall, per sort el temps em concedeix un respir. Apunto cap a la cabana de l'Orri vell i vaig resseguint la vall natural per la seva pista sobre una bona capa de neu pols que no havia solcat ningú encara: baixada tranquila on només cal deixar-se caure resseguint tota la pista sense pràcticament remar , excepte una curta remuntada (uns cent metres) on és preferible posar pells si hi ha molta neu, com va ser el cas.
|
Llum de tarda sobre Pardines. Ja queda poc |
|
Des de l'entrada de Pardines, el Puigestela. la 'meva' canal es la situada al centre-dreta de la foto |
I així, gaudint de la màgica llum d'aquella tarda, arribo sense presses a Pardines, content d'haver pogut gaudir d'aquesta aventura que havia esperat amb molta paciència des de feia bastants anys.
Que no passin gaires anys fins que la poguem tornar a viure.
Xavier
1 comentari:
Moltes felicitats Xavi, no hi ha res com estar atent a la previsió meteorològica. Ens veiem aviat!!!!
Publica un comentari a l'entrada