dijous, 6 d’abril del 2023

Maladeta (3308 m). Flor d’un dia

Dimarts 04-04-2023

Recorregut: Llanos del Hospital - segon tub de Paderna - Maladeta - la Renclusa - Llanos del Hospital

Desnivell: 1700 m 

Dificultat: 

             - Pujada curta pero exposada, dretota i gelada per accedir al coll de la Rimaia

             - Esquí S2 en el descens fins la Renclusa

Material: l’habitual d’esqui de muntanya. Grampons i un o dos piolets tècnics segons el nivell de cadascú.

Horari: unes  9 - 9:30 hores en total  a ritme tranquil


Introducció 

Quan la Maladeta lluïa ja un aspecte de finals de maig, la passada nit de dissabte i tot diumenge un front de nord s’ha entossudit a tornar-li l’aspecte hivernal amb una prou espessa capa de neu pols de bona qualitat. Allotjats a Benàs, un clàssic al massís sembla ser una bona opció.

L’objectiu original era el Pic Cordier, però les desfavorables condicions de la seva pala somital em varen forçar a canviar d’objectiu sobre el terreny.

 

Descripció

Surto de l’aparcament prop de l’Hospital a les 7:30 del matí de dimarts amb les primeres llums. Allà em trobo amb la Marisa, natural de la vall, que intentarà la Maladeta per la via habitual de la Renclusa. Poc després de tombar el primer revolt m’acomiado, deixo la pista i ressegueixo unes traces que em porten a la pleta poc abans del segon tub. Aquest primer tram va presentar alguna incomoditat, doncs tenia la neu justa per progressar amb esquís. Tot i així ben aviat s'arriba a la pleta que porta en diagonal al segon tub de Paderna. 

Aquí, desde la Pleta, ja sobre una bona base, i ben orientada, trobo la neu pols que no m’abandonarà ja en tota la sortida.

Avui, el tub es podia superar resseguint unes traces que permetien superar-lo amb comoditat. Vaig resseguint unes traces fins tombar Paderna i entrar en el vessant de la Maladeta. Aquí les traces s’acaben de sobte i em toca obrir traça des d’aquest punt. No hi ha ningú més en aquest vessant de la muntanya.

Quan m’apropo al Pic Cordier , comprovo amb disgust un canvi en  la part final d’accés a aquest cim: enlloc d’una pala de neu inclinada, em trobo amb un seguit de ressalts de roca i mixtes. Ho valoro visualment i penso que excedeixen i molt el que puc fer avui, sol i amb un limitat material. Més tard, em confirmen que aquest tram ha canviat molt els darrers anys i fins i tot té una instalació per poder-lo rappelar en cas necessari. Potser no m'he equivocat.

Canvi de plans: vull fer un cim avui i decideixo apropar-me a la Maladeta travessant tota la part alta del glaciar, cosa que no em fa cap gràcia però pitjor seria fracassar. 

Quan arribo al peu de la pujada al collado de la Rimaia, la trobo també molt diferent de com la recordava. S’ha convertit en una diagonal ascendent sobre neu gelada amb un  petit pas mixte entremig i exposada sobre un cingle que cal passar per sobre. No és difícil però cal superar-lo ben concentrat.

Pujo aquest tram sense incidències pero molt concentrat. Certament té molts graons que faciliten la progressió però segueix sent dret i glaçat.

Un cop al cim faig unes fotos i menjo una mica una mica amoïnat pensant en la desgrimpada del coll. Noto l’alçada i les hores d’ascensió però sé que no puc perdre la concentració en aquest tram.

Sense perdre gaire temps faig via i resolc el descens sense cap problema. Alleujo la tensió i m’equipo per gaudir de la baixada que m’espera.

I així va ser, acompanyat de quatre nois navarresos (un dels grups que surt a la foto desgrimpant la pala) que tenien molt estudiada la baixada. Anem encadenant pales i pales de neu pols verge, sempre en tendència a l’esquerra, fins arribar sense adonar-nos a la porta de la Renclusa.

Allà els agraeixo el guiatge, m’acomiado i segueixo baixant i resseguint la fastidiosa pista de la Besurta fins als Llanos, per sort acompanyat en part per la Marisa, doncs ens vàrem tornar a trobar a la Renclusa.

Un dia intens, que va acabar aquesta vegada fent un dinar-berenar en el restaurant Maupàs de Benasque ben acompanyat per l’Anna.

Xavier

Itinerari gravat amb Coros



Mirada enrere cap a la pleta per on va el camí. Mall Pintrat al fons

El tub presentava avui un aspecte amable

En les Ziga-zagues del segon tub de Paderna



Poc a poc es canvia de vessant i s’entra de plè en el domini de les Maladetes

Aspecte poc atractiu que presentava la cara Nord del Pic Cordier



Per arribar al peu de la Maladeta cal seguir ravessant la gelera

Punt on es deixen els esquis per pujar al coll de la Rimaia

Mirada avall. Tobogan d'accés al coll

El fàcil i curt llom fins el cim, ja aprop

Cim ! Aneto al fons

Vista al sud cap a Cerler i el Turbón

Un parell de grups davallen per la canal. Per sort els he creuat a l'aresta cimera i no a la pala

La pista presentava una neu fàcil però es fa llarga



dilluns, 3 d’abril del 2023

Pico de la Montañeta (2558 m). Corredor Central. Una petita joia davant de les Maladetes

 01-04-2023

Desnivell: 820 metres, 200 metres per al corredor pròpiament .

Dificultat: 50 graus en la part central i superior. La resta 45 graus. Es desgrimpa per el mateix lloc

Material: casc, grampons i dos piolets

Temps: en total vaig emprar unes 4:30 hores cotxe-cotxe sense presses

Introducció

La manca de nevades d’aquest hivern i els successius canvis de temperatura han permès que la neu del corredor s’hagi anat compactant i transformant progressivament. El resultat  ha estat molt semblant al que els escocesos anomenen snow-ice, una barreja compacta de neu i gel, perfecta per progressar, doncs les puntes dels piolet i grampons queden ben estables donant sensació de seguretat i , emprant la tècnica adequada, permet una progressió ràpida que , això sí, no tolerarà cap errada. Tot un regal per a un glaciarista després de tants mesos de penúries al pirineu oriental.

Descripció

Quan deixo el cotxe al final de la carretera (1790 m) coincideixo amb la Berta, una amable noia de Benasque. Intercanviem unes paraules i em confirma que el corredor es troba en molt bones condicions. Ens acomiadem i vaig resseguint el camí d’estiu fins a la cota 2250. Aquí em desvio a la dreta, vorejo un petit llac i m’equipo darrera un bloc. Està entrant una pertorbació, fa molt de vent, fred, i només puc intuir l’entrada del corredor enmig de la boira.

Amb aquest preludi, començo a pujar la pala d’accés al corredor. Aquí ja començo a tastar la qualitat de la neu gelada que m’espera. Quanta raó tenia la Berta: entusiasmat amb aquestes condicions, m’oblido del vent, el fred i la boia i em concentro en la pròpia ascensió. 

El corredor es va redreçant progressivament i cal anar adaptant les tècniques de progressió. Es pot dir que a partir del punt més estret la inclinació és de 50 graus mantinguts. D’aquesta manera i massa aviat, s’arriba al coll. Només cal resseguir un llom a l’esquerra fins assolir el cim, que comparteixo amb els companys inseparables d’aquesta sortida: el fred, el vent i la boira. Que més es pot demanar !

La baixada la faig per el mateix camí, on tinc la oportunitat de practicar les diverses tècniques de descens de corredors. Per sort, el temps va millorant progressivament i aprofito per fer algunes fotografies que adjunto en aquesta piulada.

Un petit gran matí que va acabar al restaurant Maupàs ben acompanyat amb l’Anna.

Nota: com tot el relacionat amb la neu, aquestes condicions es van acabar amb la gran nevada que vàrem tenir al Pirineu aquella mateixa nit.

 Xavier

K




Aproximació al corredor per el camí d'estiu a Gorgutes

Per poder fer les fotos, lligo una baga a cada piolet, així les mans poden estar lliures

La sortida del corredor una mica més amunt



Arribada al cim enmig de la boira


Cim !


Desgrimpant amb compte


Un moment de tranquilitat a la base del corredor

Mirada enrere. El temps millora i permet veure la ruta més fàcilment

dissabte, 18 de març del 2023

Rocher des Enclaves (par le col du Sallestet) 2.466m


Recorregut:  16,1KM

Desnivell: D+ / D- :  1500m D+

Dificultat: S2

Horari: 5h 45min 

Material necessari - cap per les condicions trobades


Descripció


Les condicions a la regió de Beaufortain estan extremadament perilloses ja que el risc d’allaus es de nivell 3 marcat, però els últimes dies ha estat a nivell 4. El dimarts (aquesta sortida es fa en dissabte) van caure uns 30-40 cm de neu nova sobre una capa gelada que ha generat nombroses allaus a la zona. Cal sumar-hi que les temperatures han estat altes (isoterma a 3000m) i la neu s’ha anat humitejant. Així que decidim no arriscar en cap moment i buscar sortides sense exposició ni massa inclinació.


Arribant al Lac de la Girotte © Pol Puig Collderram

Escollim una ruta circular que ens portarà a coronar un dels cims més populars de la zona com es el  Rocher des Enclaves (2.466m). Gràcies a la innivació a cotes baixes, podem fer una circular que ens portarà a gaudir d’una jornada solitària per una vall d’ensomni.





El punt de sortida es l’aparcament de Belleville (1.200m) de l’estació d’esquí Les Contamines/Hauteluce. Iniciem una pujada forta per una pista (guanyem 280M D+) bastant ràpid, i quan arribem a 1480m ens desviem cap a les Châtelets on iniciarem la nostra ruta circular. Ens trobem que tothom puja pel nostre itinerari de baixada al cim del Rocher des Enclaves i que també és molt bona opció. Una pujada llarga i progressiva fins al cim on tampoc hi ha risc d’allaus.

Vistes del tram de baixada a l'altre banda del Llac © Pol Puig Collderram


Ens endinsem a un bosc on anem progressant sense grans dificultats fins a la presa del Lac de la Girotte. Un cop hem superat la presa (uns 1800m) sobre davant nostre una vall solitària i extremadament bonica que haurem de creuar fins arribar al Coll du Sallestet (2.111m). L’esquiada per el Plan de la Mouille la gaudim fortament gràcies a la perfecte innivació, i que els seus turons ens permeten avançar progressivament per uns paisatges d’ensomni. Aprofitem per descobrint nous racons i agafar idees per una pròxima esquiada en aquesta zona com poden ser el Dôme de la Girotte (1.926m) o Montagne d’Outray (2.346m).


En Pol progressant camí el Coll de Sallestet © Clara Dezcallar



Plan de la Mouille © Pol Puig Collderram

Progressant pels lloms © Pol Puig Collderram


Arribats al Coll du Sallestet (2.111m) fem una parada per menjar mentres admirem la vall que hem deixat a les nostres esquenes. És el moment d’iniciar la pujada final fins cim. Iniciem una pujada per una pala on hem de comprovar-ne l’estabilitat, i d’allà comencem a guanyar desnivell per arribar al cim. El primer tram des del coll requereix fer unes voltes maria per la inclinació de la pala, però després seguim amb els turonets que ens portem fins al cim.


Vistes del Coll de Sallestet © Pol Puig Collderram

Progressant pel fons de la Vall © Pol Puig Collderram

Últim tram de pujada al Coll de Sallestet © Pol Puig Collderram

Inici de la pujada al cim © Pol Puig Collderram

El Rocher des Enclaves es un cim pla i ample des del qual es gaudeix d’unes vistes 360º del Beaufortain. L’anticicló que tenim des del dimecres a la regió ens permet dinar tranquil·lament al cim mentre admirem les vistes. El vent no bufa i el sol brilla. Davant nostre tenim el Mont Blanc impontent, però també d’altres cim com el Rocher du Vent (2.360m), Pierra Menta (2.714m) o Roche Parstire (2.108m) que vam coronar el dia anterior.


La Clara al cim del Rocher des Enclaves © Pol Puig Collderram

Vistes del Coll amb el Mont Blanc al fons © Pol Puig Collderram

Iniciem una baixada molt llarga per un mix de neu primavera i pols que es deixa esquiar molt fàcilment fins que arribem a les pistes. Només ens hem de treure els esquís durant els 200 últims mestres abans d’arribar a les pistes.


La jornada no s’acaba aquí ja que decidim visitar la petita població de Hauteluce on descobrim una la pastisseria local Les Croës du Beaufortain Hauteluce perfecte per recuperar forces. Productes casolans o de proximitat (la Mel deliciosa d’apicultors locals) amb una amabilitat molt agradable. 


La millora manera d'acabar una esquiada © Clara Dezcallar



En resum, el Rocher des Enclaves es un cim mirador molt bonic ideal per aquells dies on el risc d’allaus sigui elevat. Si podeu fer la circular us la recomanem molt fortament perquè la pujada es progressiva i et porta per una vall solitaria i molt poc visitada.


dissabte, 18 de febrer del 2023

Esquí de muntanya de proximitat: Taga (2038 m ) i 'quasi' Puigestela (2013 m)

9 de febrer de 2023

Desnivell: 1200 m 
Recorregut : 17,48 km 
Dificultat: S3 en algún tram de la canal del Puigestela. La resta S2

Cada masses anys, la nostra meteorologia ens fa l'obsequi d'un fred i generós front de llevant i, com solem fer,  una vegada més hem estat atents i l'hem sabut aprofitar. 

Dijous 9 de febrer, dos dies després de la nevada, deixo el cotxe al mateix poble de Pardines (-5 graus), doncs la pista que surt abans del poble cap a Santa Magdalena es troba molt gelada.  La idea és dirigir-me  a la Serra Cavallera i fer el que es pugui en funció de les condicions.

M'acompanya en aquest primer tram i  fins la sortida del bosc, l'Edu de Mataró, que té unes hores lliures i ha decidit aprofitar-les apropant-se a la vall de Ribes.

Fem un primer tram d'uns vint minuts amb els esquís a l'esquena, doncs han netejat la pista per no deixar aïllats als habitants de les masies dels voltants.

Mirant el poble en el tram de pista inicial


Poc abans de Santa Magdalena calcem esquís sobre una neu lleugera i abundant. Tot un goig.


Prop de l'ermita de Santa Magdalena


Passem l'ermita i obrim traça en aquesta neu per anar a cercar la pista més amunt


En aquesta part ens acompanya una estona un Border Collie

Els esquís de l'Edu i el nostre acompanyant

Poc abans de la sortida del bosc


M'acomiado de l'Edu poc abans de la sortida del bosc. En aquest tram intermig el vent ha bufat de valent i s'ha emportat bastanta neu. Sort que no tindré que baixar per aquí ! 

M'acomiado de l'Edu i segueixo per aquesta zona intermitja


neu escasa en aquesta zona intermitja ventada




Més amunt la quantitat de neu millora molt i emprenc la pujada al Taga per el bell mig de la seva cara nord: tot un festival d'arbres encantats ben carregats de neu, on soc incapaç d'evitar aturar-me nombroses vegades per fotografiar la magia d'aquest indret. I d'aquesta manera, tranquilament,  arribo sense donar-me compte al cim del Taga.

Emprenc la pujada del Taga dirigint-me a la seva cara Nord


Enmig d'aquest bosc de postal

Cercant el millor pas en aquest gèlid ambient


Cim !

El descens per la seva cara nord (S2 - S3), entremig dels arbres i cercant el terreny més verge ha resultat fantàstic i massa aviat tinc que fer un llarg flanqueig a la dreta per enfilar la pujada al Puigestela, que ja fa estona que m'estava cridant des de la llunyania.

Les meves traces de baixada sortint del bosc


El llarg flanqueig descendent cap el Puigestela

Emprenc la pujada al cim primer per una paleta i després per el mateix fil de l'aresta. Per mala sort el temps s'espatlla i a més a més, l'aresta presenta algunes pedres amagades que fan patir les pells dels meus esquís.

Inici de la pujada al Puigestela


I així, decideixo finalment tirar avall per una canal evident  (nord) una mica abans del cim. Esquiada fantàstica sobre neu abundant (S3). 

Sortint de la canal apunto cap a la cabana de l'Orri vell


Des de la cabana, mirant a la serra cavallera


Més avall, per sort el temps em concedeix un respir. Apunto cap a la cabana de l'Orri vell i vaig resseguint la vall natural per la seva pista sobre una bona capa de neu pols que no havia solcat ningú encara: baixada tranquila on només cal deixar-se caure resseguint tota la pista sense pràcticament remar , excepte una curta remuntada (uns cent metres) on és preferible posar pells si hi ha molta neu, com va ser el cas.



Llum de tarda sobre Pardines. Ja queda poc


Des de l'entrada de Pardines, el Puigestela. la 'meva' canal es la situada al centre-dreta de la foto

I així, gaudint de la màgica llum d'aquella tarda, arribo sense presses a Pardines, content d'haver pogut gaudir d'aquesta aventura  que havia esperat amb molta paciència des de feia bastants anys.

Que no passin gaires anys fins que la poguem tornar a viure.

Xavier

Powered by Wikiloc