04/05/2019
Desnivell: 1450 m
Dificultats:
Curta grimpada PD en mixte des del collet fins el cim
Esquí: S4 i S3 en la pala somital (45º). S3 en el segon tub de paderna, la resta S2
Interessant i directe itinerari amb una canal final i una grimpada que rematen amb un cert aire d'alpinisme aquesta ascensió. Descens variat i interessant, no sempre fàcil.
El Diente de Alba és un cim amb caràcter que queda amagat entre altres muntanyes més conegudes. La part final de la seva ascensió, es faci per on es faci, té un cert component tècnic i tot plegat fa que sigui un cim poc concorregut. De fet no he coincidit mai amb cap altre muntanyenc totes les vegades que he tingut la sort de pujar-lo.
I aquesta vegada no va ser una excepció: vàrem ser els únics que el vàrem ascendir dissabte i poguérem obrir les nostres traces en la neu verge metres i metres fins molt avall, en el punt on conflueixen varis
itineraris, poc abans de la part superior del segon tub de Paderna.
Descripció
Ring ... Ring ... Ring ! Són les cinc de la matinada als porxos del pla de Senarta i el despertador ens recorda que alguna cosa haurem de fer ... i no precisament estar-nos calentons dins del sac.
Ens ha portat fins aquí la promesa d'unes temperatures baixes i un front fred que devia cobrir amb generositat tot el Pirineu i això va fer que ens costés poc fer totes les tasques habituals en aquests casos: vestir-nos, plegar el sac, preparar el cafè, etc.
Quan arribem a Llanos del Hospital, efectivament una fina capa de neu cobreix el terreny però el dia es lleva molt tapat.
Ens posem en marxa a les 7 del matí i calcem els esquís a la mateixa vora de la pista, uns pocs centenars de metres passats els Llanos i passat també el primer tub de Paderna, que no es veu en condicions.
Poc abans d'afrontar el segon tub de Paderna sento que em criden per el meu nom: és el Roger Fàbregues i el seu company, als quals vàrem conéixer al peu del
Geitgaljetind a les illes Lofoten el mes passat. Quina casualitat !. Ells també s'han llevat aviat per anar a pujar una de les puntes menys conegudes de les Maladetes. Ens acomiadem definitivament a la part superior del tub i seguim el nostre camí.
Quan per fi arribem al peu de la cara NE del nostre cim, el sol s'ha imposat als núvols i per sort el dia es manté considerablement fred per a un mes de maig. Aquesta cara NE, bastant dreta (45º), no sol estar en condicions, però avui mostra la seva 'cara' més amable: està recoberta d'un pam de neu pols sobre una base més dura i es veu força estable.
En fraccions de segon abandonem el projecte inicial de pujar el collador superior de Alba i donar la volta per la cara sud. Dit i fet, ataquem directament la cara NE i comencem fent llaçades que es van fent cada vegades més penoses i acabem pujant amb els esquís a l'esquena fins un petit coll prop del cim.
En el coll bufa un vent glaçat que ens obliga a abrigar-nos una mica més. Ja des d'aquí arribem al cim fent una divertida grimpada (PD) amb grampons i piolet.
Iniciem el descens amb el regal inesperat de la cara NE del cim (45º) i continuem amb una llarga successió de pales i valletes sempre sobre aquesta neu pols recent que es va mantenir suelta durant tot el dia. Una mica abans d'arribar al segon tub de Paderna , la neu pols cedeix pas a una neu primavera molt tractable, cosa que agraïm, doncs el tub estaba bastant dur aquest matí.
