Malh dera Artiga (2710 m). On Benàs es troba amb la Val d’Aran

5 de febrer de 2024

Introducció 

Des de que pujo a l’Aneto o quan anava a escalar en aquest racó allunyat de la vall de Benàs, sempre s’em perdia la vista en aquesta renglera d’esbelts cims al nord, alguns amb nom sospitosament occità: Malh des Pois, Tuca Blanca de Pomero, etc. 

Tots ells amb aspecte alpí i ben drets no em passaven mai desapercebuts.

Pero mirar-los és una cosa i altra cosa és trobar les condicions adequades per pujar-los en època hivernal: son cims drets i d’orientació sud: poden ser propensos a les allaus i  no conserven la neu excessiu temps. Tot i així val la pena estar atent i aprofitar les bones condicions quan es presentin.

Amb l’hivern que corre mai hagués pogut pensar que una cara sud de la vall de Benàs pogués estar en condicions. I va ser en aquest context, que en Martí em comenta que ha llegit un post que mostrava justament el contrari, una cara SW a la vall de Benàs en perfectes condicions.

 Jorge, una vez más, esta magnífica salida te la debemos a ti.

Dificultats

Cal efectuar aquesta sortida amb neu perfectament assentada i iniciar el descens quan la neu hagi transformat. A principis de febrer sobre les 13 - 13:30 hores pot estar bé.

Un cop deixem la vall de l’Escaleta i enfilem pròpiament el  vessant SO del cim, el terreny es manté sempre bastant dret i la neu encara no ha transformat: preveure ganivetes i en el tram central més dret pot resultar més eficient pujar amb grampons.

Un cop deixem els esquís, cal superar una canal fàcil que porta a un collet (grampons). 

Un cop al coll una fina aresta de neu ens duu al ressalt final. Nosaltres el vàrem superar directament grimpant un dret mur de roca fissurada (10-15 metres, grau III). A continuació un dret ressalt amb indicis de camí ens duu directament al cim. 

A la baixada nosaltres vàrem evitar el ressalt rocós d’accés a l’aresta de neu per una bastant dreta canaleta a la nostra esquerra (vessant val d’Aran).

El descens inicial amb esquís sobre neu ja transformada té uns 500 metres de desnivell fins la vall de l’Escaleta i és d’aquells que no s’obliden (S2).

 

Dades pràctiques

Desnivell: 1120 m

Recorregut: 21 km

Horari: 8 hores justes

Sortida: les 8 del matí (ens va anar perfecte per al nostre ritme i per a un principi de febrer)

Descripció

Una fina capa de neu pols cobreix la pista dels Llanos i fa de bon lliscar

Passada la Besurta el sol va guanyant alçada

Sempre vigilats per les Maladetes

Apareix el nostre objectiu. Uau !

Ja en plena cara SW

El tram mig va ser més pràctic fer-lo amb grampons

En Martí preparant els grampons

Els esquís i pells es queden a peu de canal

En Martí remuntant la canal

Superant el primer ressalt (grau III) evitable

Foto des del cim

Cim !

Malh des Pois

Tuc d’Auba … el cim que s’em resisteix

Els vells coneguts

Arribant al dipòsit dels esquís

Marcant estil

Una bona neu cremeta

Bona angulació !

               

Just abans d’arribar a Aigualluts ens saluda el Malh Pintrat

Una darrera ullada abans de baixar a Aigualluts

L’itinerari que vàrem seguir a la cara SW

El pla d’Aigualluts tal com el vàrem trobar

A l’Aragüells amb altres temes

De vegades les millors sortides son les que no has planejat.

Martí i Martí

 

Baumbachspitze (3,105m) - Descobrint el Goldberggruppe

 

Recorregut:  14,23 km

Desnivell: D+ / D- :  1.661m

Orientació – Nord - Est 

Dificultat:  MBE - S3 - S4  (tres trams)

Horari: 5h 45 min

Material necessari – Ganivetes en algun tram de pujada poden ser útils

 

 

DESCRIPCIÓ

En Pere i la Deidre progressant al corredor inicial - ® Pol Puig Collderram

Les condicions actuals de neu a Àustria ens permeten realitzar sortides al mes de febrer que normalment es fan en plena primavera. El mantell nival ha guanyat estabilitat, i vam fer aquesta sortida amb risc 1 i per sobre dels 2600 metres amb risc 2. El principal perill és la possibilitat de lliscaments basals de mida mitjana per sobre dels 2600 metres en qualsevol orientació.

 

Lliscament basal a l'inici de la sortida 

Iniciem la sortida des de la zona de SportGastein, on comença l'itinerari que ens portarà al cim del Baumbachspitze (3.105 m), situat a la frontera entre els estats de Salzburg i Carinthia. Aquest cim forma part del Parc Nacional de Hohe Tauern, on es troba també el cim més alt d'Àustria, el Grossglockner (3.798 m). El cim que hem escollit pertany al subgrup de muntanyes anomenat Goldberggruppe (el nom prové de ser una zona rica en or fa uns quants anys). Iniciem la sortida una hora i mitja més tard que la setmana passada per evitar trobar la neu tan dura.

Mapa de la zona del Goldberggruppe

 

Deixant enrerra les pistes d'esquí de fons.

En el primer tram de la sortida, creuem les pistes d'esquí de fons i ens dirigim cap a un petit corredor pel qual hem de passar per continuar guanyant alçada. Durant aquest tram, travessem dos lliscaments basals que han tingut lloc durant la setmana. El corredor es puja amb facilitat i, en l'últim tram, carreguem els esquís ja que la neu està més dura a causa del congelament de la neu humitejada amb les temperatures nocturnes. Aquest corredor té una inclinació d'entre 35 i 40 graus i no supera els 200 metres positius.

Al fons la vall des d'on hem sortit. 

 

Un cop sortim del corredor, continuem progressant fins arribar a un tram pla on seguim avançant sense dificultats. L'entorn que ens envolta és extremadament bonic, i només tenim dos esquiadors davant nostre que veiem a la llunyania. Als 2500 metres, ens descalcem els esquís uns pocs metres per superar un ressalt bastant gelat. Arribem a dalt, on s'obre un circ impressionant que ens permet veure diversos cims, així com també el tram final cap al Baumbachspitze.

Arribant al segon tram on cal descalçar els esquís 

Petit tram de pujada on descalçem esquís 

 

 

Avançem amb facilitat fins a la cota de 2.900, on ens descalcem els esquís una altra vegada, ja que la pala de 40 graus es troba força gelada. No es necessiten grampons, però progressar amb els esquís a l'esquena fins al cim és més eficient. Les vistes són espectaculars i el vent no és excessivament fort, tot i així, decidim perdre alçada per recuperar forces en una zona més resguardada.

Durant la baixada, cal tenir present els tres trams més inclinats i l'estat de la neu. En aquesta ocasió, la neu ha millorat amb la insolació i permet una baixada agradable. És important utilitzar bé els cantells dels esquís, especialment en els trams més alts on la neu està més gelada. En tornar a la zona on no toca el sol (per sota de 2600 m), la neu humida es va endurint i esdevé incòmoda per esquiar.

Tram final de pujada al cim 

El mateix tram des de la part inferior. 

Petit descans a mitja baixada 

Jugant amb les llums durant la baixada. 

Buon Compleano Didi! 

 

El Baumbachspitze ofereix un ambient alpí preciós, amb una ascensió que consta de tres trams una mica complexos i una baixada llarga i molt bonica. Sempre és imprescindible assegurar-se que les condicions del mantell nival siguin òptimes. Malgrat ser una ascensió llarga, resulta extraordinàriament bella. Una altra gran jornada compartida amb esquiadors experts que em permet seguir aprenent i millorant en l'esquí.

 

Deidre, Pere, Antonella, Mich i Pol

Powered by Wikiloc

Felskarpitze - Berg Heil!

Recorregut:  13,65 km

Desnivell: D+ / D- :  1.180m

Orientació – Nord - Oest 

Dificultat:  S2-S3 

Horari: 4h30min

Material necessari - cap per les condicions trobades. Les ganivetes poden ser una bona opció a l’última pala

 

 

DESCRIPCIÓ

Després de diverses setmanes amb petites però constants nevades, les temperatures han pujat (màximes de +10 graus a 400m) cosa que ens obliga a explorar noves muntanyes de més alçada que les que podem gaudir al voltant de Mondsee. A finals de setmana va haver-hi vent bastant fort, però els dos últims dies hem gaudit de sol i una meteorologia estable. Aquesta sortida s’ha fet amb un risc d’allaus 2/5. El risc era acumulació de neu ventada en certes zones, i algun risc d’allau de placa. La temperatura a 2000m era de 1 a 3 graus, amb un dia perfectament assolellat.  Al final de la ressenya, descobrieu l’expressió dels muntanyens dels Alps Orientals de parla alemanya, Berg Heil!

In der Höle - ® Pol Puig Collderram

 

Amb en Mich ens trobem a les 6 del matí a Mondsee perquè ens espera 1h 30 min de Carretera fins a la població de Zederhaus on comença l’itinerari. Sortim ben d’hora el matí perquè l’autopista que ens porta de Salzburg a Zederhaus (A-10) es col·lapse d’esquiadors que van als grans resorts com Flachau, Zauchensee or Obertauern. Encara no es temporada alta però molta gent baixa de Munic a passar el cap de setmana. A la zona on ens dirigim es bastant concorreguda, i paga la pena matinar per poder aparcar amb facilitat. En aquesta ocasió no hem hagut de pagar per deixar el cotxe.

Cim del Kempen (2.227m) & Seewand - ® Pol Puig Collderram

Comencem portejant els esquis uns 5 minuts abans no trobem neu suficient (1.350m). A partir d’aquí anirem seguint un pista que ens portarà fins uns 1700m d’alçada. Algun tram hem pujat per dintre del bosc. L’itinerari depèn bastant de la quantitat de neu que trobareu.

Baixada del Seeköpfl ventada - ® Pol Puig Collderram

Un cop arribats a 1700m s’obre davant nostre un espectacle visual majestuós i impressionant. Davant nostre sobre la vall In der Hölle (traduïda vol de “a l’infern”) amb el Weißeck (2.711) a la nostra dreta i la Seewand a la nostra esquerra. L’espectacle alpí és molt escènic i un regal pels ulls. Progressem sense problemes cap a l’infern fins que ja veiem el nostre objectiu d’avui, el Felskarpitze (2.506m). 

Weissbeck (2.711m) - ® Pol Puig Collderram

 Els grans atractius d’aquest cim són les vistes i les múltiples baixades que es poden fer des del circ. Avui utilitzarem la mateixa ruta de baixada ja que s’han creat cornises pel vent, i veiem alguna placa. L’últim tram progressem amb facilitat, i la neu està menys gelada del que ens esperàvem cosa que ens evita posar les ganivetes. 

Zwillingwand (2.518m) un cim a explorar - ® Pol Puig Collderram

 Arribats al cim gaudim des les vistes i de l’espectaular paret del Weißeck. A més, ens prenen un bon café al cim! Amb millors condicions de neu, es potfer una circular on s’incorpora aquest cim i es baixa per la vall contigua. També dibuixem mentalment una circular que ens portaria al Barleitenkop (2.431), baixada fins a Nahendfeldalm i remuntada al Seeköpfl (2.225m). D’idees no en falten! 

La majestuosa paret del Weissbeck  - ® Pol Puig Collderram

Café amb bones vistes  ® Pol Puig Collderram

Magnífiques vistes des del cim  - ® Pol Puig Collderram

Els meus coneixement d’Alemany són extremadament bàsics. Quan som al cim arriben un grup de tres esquiadors austríacs que ens saludem amb el típic “Servus”. En Mic hem comenta que també ens hand it “Berg Hail!” que és una expressió que s’utilitza quan s’arriba a un cim. M’he documentat, i és una expressió que data del 1881.

 

En resum, un cim escènic que recomano si visiteu la zona del Radstat Tauern a Àustria

Mich i Pol 

Powered by Wikiloc

Un matí de bona neu al Tuc dera Pincèla (2534 m). Val d’Aran

 12 de gener de 2024

Introducció 

L’ascensió i el descens de la Pincèla ha resultat ser una de les més belles rutes clàssiques que he pogut fer aquí a Val d’Aran. 

La varietat de l’itinerari i la presència propera de ferms cims de categoria que ens vigilen a cada pas configuren una sortida equilibrada i agradable. 

Això sí, cal esperar el moment adequat i no fer-la de qualsevol manera.

Es necessita neu suficient a una cota relativament baixa, que aquesta neu sigui de qualitat i mai excessiva, doncs la part obaga de la sortida podria presentar un cert risc d’allau. 

A més a més cal matinar i respectar els tempos adequats.

Si es tenen en compte tots aquests factors, la Pincèla ens mostrarà la seva cara més amable.

Dades pràctiques

Horari: unes 3,15 hores fins el cim

Desnivell : 1084 m

Recorregut : 13,5 km

Dificultat: S2. Un cim per gaudir de l’esquí

Descripció

Després d’una plàcida nit al càmping Espalias, arribo a un Baguerge bastant blanc després de la darrera nevada però encara puc continuar per la pista fins a la cota 1465 m, punt on he de deixar el cotxe ja sobre la neu.

Surto des d’allà mateix sobre les 9h del matí amb els esquís sobre una neu abundant i lleugera, de bon lliscar. El termòmetre del cotxe marca -4,5 graus i el dia es presenta esplèndid.

Després de creuar tot el pla dera Ribera, l’ascensió remunta, ara per la pista, ara pel dret, el vessant assolellat del Tuc de Crabera i el va vorejant fins situar-se en el vessant nord del Bony d’Arenho, que remunta íntegrament fins la colhada des clots de Monnàs.

Quan començo a remuntar els assolellats pendents de la part baixa de la sortida, em sorprèn molt que la neu, després de patir ja uns quants dies de sol, segueixi mantenint la seva qualitat original. Té que haber fet força fred per no haver-se transformat gens.

Matí fred (-4,5 graus) i cel radiant

Arribo a la borda de la Lana

I poc després arriben dos nois de les terres de l’Ebre

El sol poc a poc va guanyant terreny

La traça va tallant la pista. Al fons la bella cara oest del tuc de Parrós

I el Maubermé al fons

La traça es va ficant cap el fons de la vall

Més amunt, mirada enrere cap el vessant oest del Tuc de Parrós, que es mostra temptador

I progressivament la llògica de l’ascensió ens va portant al vessant obac de la muntanya: un autèntic congelador que manté la neu en perfectes condicions.

En aquesta ocasió, el Bony d’Arenyo no té massa neu a la part superior, pel que passo tranquil sota el seu flanc, sense témer cap acumulació excessiva de neu que pugui provocar una allau.

Anem resseguint una traça antiga que es perd abans del coll

Aquest vessant és un autèntic congelador

Ja es veu el coll i el cim més aprop

El coll amb el cim al darrera

Des de la colhada des clots de Monnàs (2392 m), cal fer un flanqueig ascendent a l’esquerra per arribar al llom final del cim. És un tram molt assolellat i amb un cert pendent i els dos nois que m’han precedit han obert la traça bastant pel centre de la cara.

Donat el fet que la temperatura és molt baixa i és bastant aviat, el terreny és manté encara estable. Rès a criticar doncs, així que decideixo seguir la seva traça, almenys a la pujada. Tot i així inconscientment accelero bastant el ritme.

Des del coll, el ressalt final del cim, tallat per la traça

Sortint ja del flanqueig i arrivant al llom final. Buf ! Al fons les Maladetes

Mont Lude des del senzill llom final

La creu del cim ja a tocar. Ha estat genial

Cim!

Les Maladetes des del cim

Mirada enrere deixant el cim

Malgrat avui s’està molt bé aquí a dalt, no m’entretinc gens, doncs vull trobar les millors condicions possibles a la pala que baixa al coll.

Primeres traces  de baixada a la pala que porta a la colhada des clots de Monnàs. Les meves, les de l’esquerra

Abaix, mirada enrere des del coll. Es pot veure com l’assolellada pala somital va deixant ja caure petits fragments de neu que rodolen sobre la traça de pujada.

Mirada amunt des del coll. Unes bones traces, certament

Després d’un vertiginós i memorable descens arribo massa aviat al pont sobre l’arriu Unhola

Unes bones eines. Reactius, lleugers, dòcils i fiables, malgrat ser bastant fràgils

El millor del dia

Era aquesta la petita gran clàssica que em temptava des de feia temps. Sempre em cridava l’atenció des del Tuc de Parrós, pero quan l’havia intentat les condicions no eren favorables.

Com tot, val molt  la pena esperar les millors condicions i escollir una jornada lo més tranquila possible per poder gaudir aquest cim tal com es mereix.

Xavier