5 de febrer de 2024
Introducció
Des de que pujo a l’Aneto o quan anava a escalar en aquest racó allunyat de la vall de Benàs, sempre s’em perdia la vista en aquesta renglera d’esbelts cims al nord, alguns amb nom sospitosament occità: Malh des Pois, Tuca Blanca de Pomero, etc.
Tots ells amb aspecte alpí i ben drets no em passaven mai desapercebuts.
Pero mirar-los és una cosa i altra cosa és trobar les condicions adequades per pujar-los en època hivernal: son cims drets i d’orientació sud: poden ser propensos a les allaus i no conserven la neu excessiu temps. Tot i així val la pena estar atent i aprofitar les bones condicions quan es presentin.
Amb l’hivern que corre mai hagués pogut pensar que una cara sud de la vall de Benàs pogués estar en condicions. I va ser en aquest context, que en Martí em comenta que ha llegit un post que mostrava justament el contrari, una cara SW a la vall de Benàs en perfectes condicions.
Jorge, una vez más, esta magnífica salida te la debemos a ti.
Dificultats
Cal efectuar aquesta sortida amb neu perfectament assentada i iniciar el descens quan la neu hagi transformat. A principis de febrer sobre les 13 - 13:30 hores pot estar bé.
Un cop deixem la vall de l’Escaleta i enfilem pròpiament el vessant SO del cim, el terreny es manté sempre bastant dret i la neu encara no ha transformat: preveure ganivetes i en el tram central més dret pot resultar més eficient pujar amb grampons.
Un cop deixem els esquís, cal superar una canal fàcil que porta a un collet (grampons).
Un cop al coll una fina aresta de neu ens duu al ressalt final. Nosaltres el vàrem superar directament grimpant un dret mur de roca fissurada (10-15 metres, grau III). A continuació un dret ressalt amb indicis de camí ens duu directament al cim.
A la baixada nosaltres vàrem evitar el ressalt rocós d’accés a l’aresta de neu per una bastant dreta canaleta a la nostra esquerra (vessant val d’Aran).
El descens inicial amb esquís sobre neu ja transformada té uns 500 metres de desnivell fins la vall de l’Escaleta i és d’aquells que no s’obliden (S2).
Dades pràctiques
Desnivell: 1120 m
Recorregut: 21 km
Horari: 8 hores justes
Sortida: les 8 del matí (ens va anar perfecte per al nostre ritme i per a un principi de febrer)
Descripció
 |
| Una fina capa de neu pols cobreix la pista dels Llanos i fa de bon lliscar |
 |
| Passada la Besurta el sol va guanyant alçada |
 |
| Sempre vigilats per les Maladetes |
 |
| Apareix el nostre objectiu. Uau ! |
 |
| Ja en plena cara SW |
 |
| El tram mig va ser més pràctic fer-lo amb grampons |
 |
| En Martí preparant els grampons |
 |
| Els esquís i pells es queden a peu de canal |
 |
| En Martí remuntant la canal |
 |
| Superant el primer ressalt (grau III) evitable |
 |
| Foto des del cim |
 |
| Cim ! |
 |
| Malh des Pois |
 |
| Tuc d’Auba … el cim que s’em resisteix |
 |
| Els vells coneguts |
 |
| Arribant al dipòsit dels esquís |
 |
| Marcant estil |
 |
| Una bona neu cremeta |
 |
| Bona angulació ! |
 |
| Just abans d’arribar a Aigualluts ens saluda el Malh Pintrat |
 |
| Una darrera ullada abans de baixar a Aigualluts |
 |
| L’itinerari que vàrem seguir a la cara SW |
 |
| El pla d’Aigualluts tal com el vàrem trobar |
 |
| A l’Aragüells amb altres temes |
De vegades les millors sortides son les que no has planejat.
Martí i Martí
1 comentari:
Moltes felicitats Martí i Xavier. Les noves tecnologies estan per això, sempre està bé compartir una bona sortida.
No és bo ser egoista!!!!
A per la pròxima companys!!!
Publica un comentari a l'entrada