dissabte, 23 d’abril del 2022

Via Julian Vicente 135 m V+ (V+ obligat

Dades tècniques

  • Primera ascensió: 1988 Ursicino, Javier i David Abajo
  • Reequipada: 2000 Salvador López y Julio Armest
  • Material: 15 cintes + reunió
  • Equipament: parabolt
  • Orientació: Oest (ideal per un matí d’estiu si sou una cordada ràpida)

Accés a la via:

Per accedir a la via hem d’arribar a Hoz de Jaca on  haurem d’aparcar el cotxe a la dreta (Parquing d’uns 5 cotxes) just abans de sortir del poble. Haurem de caminar un 500 metres per la carretera que va cap a El Pueyo de Jaca exactament a la  “Pared del Mirador”  al costat hi ha la tirolina (tirolinavalledetena.com) Just des d’allà a  l’esquerra accedirem a un corriol de forta pendent on alguns trams hi ha una corda per poder baixar amb seguretat.

Després de caminar menys de 5 minuts trobarem la instal·lació del primer ràpel. 

La Roser baixant des de la instal·lació del primer ràpel


 ACCÈS A PEU DE VIA: Per accedir a peu de via vam fer dos ràpels d’uns 60 m. Des del primer ràpel ja pots gaudir d’unes unes vistes magnífiques de l’embassament Búbal i de Peña Telera que ens acompanyen en tota l’ascensió. El primer ràpel és volat. Quan arribes a una instal·lació amb anella una mica rovellada, encara has de tendir cap a l’esquerra, es trobarà la instal·lació del segon ràpel sota un sostret. La reunió no és massa còmode.

En Miguel baixant del segon ràpel


Descripció de la via: 

Es tracta d’un itinerari molt bonic i estètic, en un diedre vertical i amb algun pas de placa. En general es tracta d’una escalada atlètica amb bona presa. En general esta molt ben equipat, és una via que ofereix unes sensacions de verticalitat i ambient que et fan gaudir sense patir gaire. (sempre hi quan tinguis el grau de V+ consolidat).

Llargs de la via:

L1 (45m unes 13 parabolts V+): Primers metres de placa bruta sense cap assegurança, però fàcil. De seguida comença el diedre amb alternances d’algunes panxes i en general passos còmodes. Hi ha una anella gran per ràpel, però fem la reunió més amunt superant un pas de IV fins la reunió. La reunió és una mica incòmode.

En Martí escalant el primer llarg


L2 ( 40m 10 parabolts V+): Llarg de continuïtat amb variants, inici amb una placa pulida, en Miguel o va fer amb molta solvència, acabant el pas amb tendència a l’esquerra i vorejant un petit sostre on hi havia segon ràpel que hem fet servir abans. Seguidament sortida per la dreta seguint el diedre amb un petit sostre abans de la reunió. Reunió còmoda en una petita rapissa.

L3 (25m 10 parabolts V+): Inici amb tendència cap a l’esquerra on es trobarem de seguida pasos de diedre amb algun petit desplom,  amb bona presa i general ben equipat. Anem guanyant metres i bones vistes. Anar amb compte no anar a la dreta perquè hi ha una variant de 6b. Tenir en compte que algún tram la roca estava molla, encara que es podia evitar fàcilment. Reunió còmoda.

En Miguel i la Roser pujant el tercer llarg


L4 (25m 7 parabolts V+): Sortida de bavaresa i fent un flanqueig cap a l’esquerra on pots triar el millor itinerari per la placa per vorejar el sostre. Sortida per una xemeneia senzilla fins a la reunió.


En Miguel escalant l'últim llarg


 

Descens: La via acaba on hem fet el primer ràpel.





Bona via i bona Cordada, 

Miguel, Roser i Martí


dimecres, 20 d’abril del 2022

Storgalten (1.239m) - Descobrint la part nord dels Alps de Lyngen


Desnivell. 1239m D+

Recorregut:  10,40 km

Dificultat: S2-S3

Horari: 5 hores

Material necessari - Ganivetes o Grampons.


Descripció


Després de diverses hores de navegació la tarda anterior des del port de Tromsø, ens despertem al moll de Sandnes Pier amb ganes de començar la que serà primera ascensió d’aquest viatge de 6 dies. En aquesta primera parada tenim la possibilitat de fer dos cims que s’anomenen  Russelvfjellet o l’Storgalten. Finalment, les condicions de neu ens permeten intentar el cim de l’Storgalten que ofereix un descens extremadament divertit des del propi cim.


 
Arribant a Sandnes Pier la nit anterior al cim © Pol Puig Collderram

Hem dormit al petit port de Sandnes Pier i des d’allà només hem de caminar uns pocs metres abans de calçar-nos els esquís. Fins al cim, només en els haurem de treure per creuar la carretera. A partir d’allà, anem guanyant alçada per els clàssic bosc de bedolls. Esquiar la neu pols esquivant-los és una sensació única que cada vegada que hem viatjat a esquiar a Noruega intentem repetir.


El Makaira II va ser la nostra casa durant el viatge  © Pol Puig Collderram


Anem progressant entremig d’un petit riu i una petita muntanya anomenada Lassofjellet (414m). Un cop hem voltejat aquesta muntanyeta, és el moment de buscar la traça fins al coll que hi ha entre Lillegalten (833m) i l’Storgalten. Si us hi veieu amb ganes, quan baixeu del cim podeu fer aquest cim més petit però que ofereix una esquiada molt entretinguda també. 


La Mònica, la Maria i en Kevin progressant pel bosc de bedolls  © Pol Puig Collderram


L'Arnau guanyant alçada al primer tram de l'ascensió  © Pol Puig Collderram

A partir del coll, és on trobem l’únic punt complex de l'ascensió a aquest cim dels Alps de Lyngen. En aquest tram la pala arriba al seu punt màxim de inclinació, i es combina amb on el vent ha afectat a la neu. Anem progressant sense problemes. Alguns obtem per calçar ganivetes, i d’altres es posen els grampons directament. Són uns 150 - 200m on progressem per en un terreny on hi ha algunes pedretes i neu gelada (no s’aproxima a la que estem acostumats als Pirineus). Evitem progressar  al mig de la pala per l’elevat risc d’allaus, ja que estem més protegits en aquest tram. Un cop l’hem superat, la pujada és molt fàcil fins al mateix cim.


Gaudint de les vistes des del coll  © Pol Puig Collderram


Vistes des del coll  © Pol Puig Collderram


Inici del tram amb màxima pendent amb neu gelada  © Pol Puig Collderram

Un cop som dalt tenim sort, i s’obre el día. El temps a Noruega es canviant, i l’optimisme gairebé sempre té premi.  Des d’allà tenim el privilegi de gaudir de la primera panoràmica del viatge que ens deixa amb la boca oberta. Descobrim la immensitat dels Alps de Lyngen, com també dels Kåfjord Alps on esperem esquiar els pròxims dies. Multitud de cims desconeguts, però d’una bellesa corprenenet.  


 Tot l'equip al cim de l'Storgalten © Pol Puig Collderram


Cims d'ensomni des del cim de l'Storgalten © Pol Puig Collderram


El Russelvfjellet des del cim de l'Storgalten  © Pol Puig Collderram


L'Arnau gaudint dels primers girs  © Pol Puig Collderram


Des de la pala cimera podem veure el nostre veler atracat al port  © Pol Puig Collderram

Des del cim de l’Storgalten, es poden fer diverses baixades segons les condicions. Aquests dies ens mourem amb un Risc 3 marcat. Fa uns dies una sobtada pujada de temperatures va crear una capa de gel sobre la qual van caure 50cm de neu. Una combinació molt perillosa que ha deixat el terreny molt inestable. Malauradament, uns dies abans hi ha hagut diversos accidents per allaus i alguns d’ells ha deixat víctimes mortals i ferits greus. Per tant, optem per la baixada menys pronunciada però que ens ofereix una neu excel·lent. Només a la zona més baixa al costat del riu, hi trobem una neu que no es deixa esquiar amb facilitat. Arribem esquiant fins a la pròpia carretera, i a l’hora de dinar ja som al vaixell amb un sol esplèndid.


Segons en Nacho de MarineWide La previsió és excel·lent per navegar, i decidim moure'ns fins a l’illa de Uløya per la pròxima esquiada.

Mentre naveguem podem veure la sortida d'avui © Pol Puig Collderram

Aquí veiem tota la sortida a l'Storgalten © Pol Puig Collderram


Navegar permet gaudir de moments de pau com aquest  © Pol Puig Collderram


Últimes llums al cim de l'Storgalten  © Pol Puig Collderram



El Russelvfjellet queda pendent per un pròxim viatge  © Pol Puig Collderram



Powered by Wikiloc

dissabte, 26 de març del 2022

Pic de Dalt de Comamitjana - Descobrint nous cims

 Dades tècniques

Distància - 11,66km

Desnivell - 1172m D+

Material necessari: ganivetes per alguns trams (opcional)

 

Condicions trobades

Innivació excel·lent

Condicions de neu molt variables segons la orientació

 

 

Descripció

Després de molt temps sense nevar, la setmana va començar amb una  llevantada que va deixar el Pirineu Oriental molt ben innivat. Amb l’amenaça de poca visibilitat i potser l’arribada de mal temps cap al migdia, ens vam decidir per intentar un cim poc concorregut situat a l’alta Vall de Carançà. El Pic de Dalt de Comamitjana va ser l’escollit, per aquesta jornada on vam acabar coronant el Bastiments abans de tornar al punt d’inici.


El Gra de Fajol llueix perfectament innivat - Pol Puig Collderram

Malgrat que la cara nord del Gra de Fajol està en condicions per ser esquiada, avui ens hem decidit a descobrir el Pic de Dalt de Comamitjana. Tenir de veïns el Bastiments i el Pic de l’Infern, fa que aquest cim no desperti gaire interès malgrat que és una excel·lent opció per l’esquí de muntanya. La ruta comporta diverses orientacions, saltar diverses valls amb els seus canvis de pells.


Pujada cap al Pas del Bou   © Pol Puig Collderram

Iniciem la ruta des de l’estació d’esquí de Vallter abans de que obrin, i anem guanyant alçada per la pista Puig dels Lladres + Els Barquins fins arribar a les Marmotes (2.535) que es el punt més alt de l’estació d’esquí. Allà comencem a guanyar metres sobre una capa de neu gelada on alguns utilitzem les ganivetes cap al Pas del Bou. Un cop dalt ens trèiem les pells, i iniciem un flanqueig que ens ha de dur del Pas del Bou fins els plans del Circ dels Bacivers. 


En Martí arribant als plans del Circ de Bacivers © Pol Puig Collderram

En Marc preparat per iniciar la pujada al Coll de Bacivers © Pol Puig Collderram

A les cares nord hi ha trams de neu dura i gelada, però per sort no hi ha crosta. Toca tornar a posar pells per remuntar el Coll de Bacivers. D’allà busquem la millor traça de baixada fins al petit llac on neix el 
Russeau de Comamitjana. Tornem a posar pells, i iniciem l’ascensió final al Pic de Dalt de Comamitjana d’es d’on gaudim d’unes vistes extraordinàries dels cims que l’envolten. El Bastiments, el Pic de Freser i el Pic de l’Infern en són els veïns més pròxims i coneguts.



Buscant la millor opció per baixar © Pol Puig Collderram

Itinerari de baixada del Coll de Bacivers  © Pol Puig Collderram


 Última pujada al Pic de Dalt de Comamitjana © Pol Puig Collderram

La neu ha anat transformant, i la baixada la fem gaudint d’una excel·lent neu primavera. Tornem a posar les pells amb la intenció de coronar el Bastiments pel Coll de Coma Mitjana. La pujada fins al Coll la fem amb facilitat amb trams de neu gelada. Del coll al Cim de Bastiments ho fem amb els esquís a l’esquena.

Pic de l'Infern i del Freser des del Pic de Dalt de Comamitjana © Pol Puig Collderram

Tot l'equip dalt del Pic de Dalt de Comamitjana © Ferran Ganella

Pic de Bastiments des del Pic de Dalt de Comamitjana © Pol Puig Collderram



Un cop al cim, iniciem la baixada direcció altre vegada al Pas del Bou on ja només ens queda tornar al punt d’inici per les pistes de l’estació d’esquí Vallter 2000

Ferran, Miguel, Martí, Marc i Pol


Powered by Wikiloc

diumenge, 20 de febrer del 2022

Pic de la Serrera - Cercant cares sud

 Dades tècniques

Distància - 11,12km

Desnivell - 1070m D+

 

Condicions trobades

Sortida des de des del cotxe amb esquis

Innivació excel·lent 

La transformació de la neu no ha estat l’esperada. Algun tram amb grampons i ganivetes.

 

Descripció

Últim tram de pujada al Pic de la Serrera

El Pic de la Serrera és un d’aquells cims emblemàtics del Principat d’Andorra. Un cim de fàcil accés amb unes vistes espeterrants tant dels cim del voltant, com també de les zones veïnes com l’Ariege o el Pallars.  Després d’una previsió meteorològica nefasta el dissabte, semblava que diumenge havien de tenir alguna capa de neu nova i un sol brillant.

Toca matinar per evitar les cues de tornada dels diumenge, i abans de les 9 ja estem a Ransol amb els esquís als peus. Aparquem on la carretera està tallada i d’allà iniciem la pujada al cim. Fa fred perquè encara no toca el sol, i sembla que dalt al cim bufa el vent amb certa força.


Vistes a l'Ariege 

Vistes a la Pica d'Estats des del Pic de la Serrera

Anem progressant amb molta facilitat al costat del Riu dels Meners. Malgrat els dies que fa que no neva, la capa de neu persisteix i no ens hem de descalçar els esquís en cap moment. En algun tram on hi toca menys el sol, alguns ens calcem les ganivetes perquè la neu està gelada en algun moment. 

Pic de l'Estanyó des del Pic de la Serrera 

Un cop superats els Estanys de Ransol, iniciem la pujada a la mítica Collada dels Meners. Si heu finalitzat alguna de les curses de l’Andorra Ultra Trail sabreu la il·lusió que fa arribar en aquest punt. Personalment, el tinc guardat el cor. Iniciem la última pujada amb els esquís a l’esquena perquè la neu està bastant dura i decidim pujar amb grampons. Un cop al cim (2.913m) veiem que el vent ja no és tan fort, i ens permet esmorzar amb unes vistes sensacionals.

Pic de la Cabaneta i les traces de la Skimo 10 

En Marc proposa reseguir el cim direcció al Pic de la Coma de Senyac (2.856) on abans d’arribar-hi, gaudirem d’una baixada pel Circ de Meners. La baixada no s’atura fins al cotxe i trobem tot tipus de neu. Alguns trams ha transformat perfectament, en d’altres està dura i en alguns ( per sort pocs) crosta.

Pic de la Serrera amb els intineraris de baixada 

Aquesta és una ruta que mai no falla, i serveix per conèixer un dels cims més bonics d’Andorra.

Tots dalt del Pic de la Serrera 

Marc, Miguel, Martí i Pol

Powered by Wikiloc

dissabte, 12 de febrer del 2022

Pic de la Cabana Sorda - Vall d'Incles

 

Dades tècniques

Distància - 10,78km

Desnivell - 903m D+

 

Condicions trobades

Sortida des de l’inici de la Vall d’Incles amb esquís.

Bosc de la Pinosa amb poca neu - vam descalçar esquís a la pujada propera al Riu de la Cabana Sorda

Del Refugi de la Cabana Sorda al Pas de la Portaneille la neu va anar transformant. Algun tram amb ganivetes opcionals.

 

Descripció

 

Fa molt temps que no neva a les nostres zones d’esquí habitual (Capcir, Cerdanya, Andorra o Ariège) i la qualitat de la neu no es bona. Les condicions i la meteorologia (previsió d’arribada d’un front cap a la tarda) ens obliguen a cercar cares sud - sud/est per esquiar amb seguretat. Finalment, optem per una de les zones més boniques i menys explotades d’Andorra (cada vegada costa més) com es la Vall d’Incles.

 

Aparquem just a l’entrada des d’on sortim amb esquís. Fa un temps que han instal·lat zona blava i cal pagar amb monedes.  La temperatura és més baixa del que esperàvem així que comencem ben abrigats fins que arribem a la zona on toca el sol. L’objectiu avui és investigar a la zona del Refugi de la Cabana Sorda i veure quines opcions tenim per la zona. 


Esquis als peus des de l'inici a la Vall d'Incles © Pol Puig Collderram



 La primera decisió es saber en quin punt creuarem el Bosc de la Pinosa que es troba poc innivat. On hi ha el cartell del camí d’estiu hi veiem una fina línia de neu que ens permetria pujar de manera directe, però optem per seguir aprofundint en la vall fins arribar al Riu de Cabana Sorda. Malgrat que ho intentem, finalment descalcem esquís i els carreguem fins gairebé els 2100m. És un bosc prou obert que ens permet progressar amb facilitat.


Tram final del Bosc de la Pinosa  © Pol Puig Collderram


 Un cop dalt la innivació de la zona es fantàstica i ja no cal treure’s els esquís. D’allà avancem fins una zona propera al refugi de la Cabana Sorda. En aquell moment, decidim que pujarem fins al Pas de la Portaneille. Un cop allà decidirem què fem.

 

El Mónjol de la Cabana sorda ens queda a la nostra dreta i nosaltres anem progressant. En aquest punt hi ha trams de neu dura i gelada, així que alguns decidim calçar ganivetes. D’altres no. Personalment, les ganivetes als peus m’acompanyaran fins al punt més alt malgrat a certa alçada ja no era necessari gràcies a la feina del sol. Tampoc em frenen i decideixo no treure-les.


Pic de la Coma de Varilles en primer pla. I la Serrera al fons  © Pol Puig Collderram



Un cop som al punt més alt, és el moment de començar a buscar idees per pròximes sortides. Avui ha vingut en Guillem, que no el veiem des de l’estada als Alps, i és un especialista. Ens falten hiverns per tantes idees!  El Pic d’Anrodat ja el tenim a la llista ( Cara nord a la primavera). Les vistes són excepcionals i gaudir d’una visió poc comuna del Pic de la Serrera, El Pic de Coma de Varilles i també del Refugi de la Cabana Sorda. A més, de tenir un balcó privilegiat a una zona salvatge de l’Ariège.
 
El descens el gaudim de valent amb una neu que ha transformat i permet esquiar amb facilitat. Just abans d’arribar al Refugi de la Cabana Sorda (2.295m) trobem algun tram de neu gelada que ens obliga a fer treballar bé els cantos, però sense grans problemes.

Estany de la Cabana Sorda  © Pol Puig Collderram

Tot el tram de baixada  © Pol Puig Collderram


 Volem creuar de baixada el Bosc de la Pinosa per una zona diferent a veure si tenim sort i no cal treure els esquís. Sense planificar-ho, acabem baixant per la Font dels Comellasos on només ens hem de treure els esquís uns 10 metres de baixada. A partir d’allà, ja tenim neu contínua fins arribar al fons de la Vall.

Bosc de la Pinosa  © Pol Puig Collderram

 

 

 Guillem, Miguel, Ferran, Martí i Pol

 

 

 

 

 

Powered by Wikiloc