diumenge, 16 de febrer del 2020

Pic de la Tribuna (2494 m). Muntanya llunyana

15/02/2020

Introducció

És aquesta excursió al Pic de la Tribuna una d'aquelles que es plantegen com un petit viatge, doncs ocupa una bona part del dia i és convenient fer-la amb un grupet d'amics ben compenetrat doncs és molt variada i cal anar prenent petites decisions sobre el terreny. L'itinerari no és sempre evident i en alguns trams també és exigent tècnicament. 

L'entorn és magnífic. Ja en el flanqueig del Pic de Ginebre podem observar a l'esquerra els anomenats Clots de l'Euga, unes dretes i elegants canals que es despengen de la carena principal  i que es poden baixar a la tornada si les condicions són bones. 

Més amunt, recorrem la carena entre el Pic de Ginebre i el Pic del Puig del Pla Bernat lliscant elegantment entre els seus nombrosos pins. Cal estar atent aquí, doncs la carena és amplia i poc definida, com poc definit és el coll  (2250 m) a partir del qual cal treure les pells.

Comença aquí  l'elegant i tècnic descens fins a la vall de Boutadiol. Una petita joia de l'esquí en bosc (S3) a la que segueix una dreta canal i  unes suaus pales en lleuger flanqueig fins el fons de la vall.

Un cop al fons de la vall (2015 m) posem pells i remuntem, primer suaument i després més dret fins al collet (2400 m) poc abans del cim. Haurem de descalçar una mica més amunt i resseguir l'aresta, elegant i fàcil (F) amb els esquís a l'esquena fins el cim.

Un cop al cim, preneu-vos el vostre temps doncs els cims que ens saluden aquí no són qualsevol cosa: El Pic del Roc Blanc, la cara nord del Puig del Pla Bernat, el Pic de Terrers, el Pic de Mortiers, el Pic de l'Home Mort, la Dent d'Orlu, etc. Tots ells ilustres testimonis de les nostres passades aventures i les que vindran.

Per baixar, triem en aquesta ocasió l'opció de baixada més directa, que és la que comença a molt pocs metres del cim: una dreta canal (S4) que es va obrint i perdent pendent (S3) progressivament fins tornar a retrovar l'itinerari de pujada.

Un cop arribats al mateix punt on hem posat pells abans (cota 2015 m) , tornem a posar pells i resseguim l'itinerari d'anada. El dia ha anat passant i aquesta tornada sol regalar uns jocs de llum de tarda espectaculars.

En definitiva, una jornada que no deixa indiferent i si les coses s'han fet bé, com va ser el nostre cas, i es recorda d'una manera especial.

Li devem la iniciativa d'aquest any al Josep Maria, amb qui jo tenia pendent de fer aquesta excursió amb ell. Ens va alertar uns dies abans de les bones condicions que hi havia al massís, i ja només va ser una qüestió de minuts organitzar aquesta sortida.


Dificultats

Fem el descens directe des del mateix cim (S4 i després S3)
S3 en el tram de  bosc que baixa a la vall de Boutadiol (passos estrets, drets i neu dureta pero no gelada)

Recorregut

1500 metres de desnivell
16 km de recorregut
5 posades de pells

Condicions trobades
Es pot calçar esquís des de la part baixa de l'estació de Puyvalador. Trobem neu dura avall que aviat millora a neu primavera (cal que el dia sigui assolellat).
Vàrem partir a les 10 hores per tal que la neu es posés al punt.
El sol va transformar la neu deixant-la 'cremeta' superficialment i mantenint la base estable.
En els vessants que no veuen el sol, la neu estava dureta.


Descripció

Flanqueig per sota el Pic de  Ginebre. A l'esquerra els Clots de l'Euga


Treiem esquís a l'ampli coll entre el Pic de Ginebre i el Pic de Pla Bernat

Inici del descens sobre bona neu. Més avall el bosc queda a l'ombra, es redreça  i la neu estava dura (S3)

El Martí a punt d'entrar en el bosc

Acabades les dificultats al bosc (S3 i S3+), la canal es suavitza i s'obre. Esquí per gaudir (S2)

Una mica més avall gaudint d'aquesta neu primavera

Seguim baixant fins el fons de la vall de Boutadiol. Poc abans ens aturem i obervem el nostre objectiu

El descens a la vall de Boutadiol acaba en aquest replà paradisíac on podem agafar aigua


En el mateix punt mirant cap amunt


La remuntada fins el cim implica superar uns 500 metres de desnivell

La vall es va redreçant succesivament

Coll poc abans del cim

Darrers metres amb esquís. El tram final el fem a peu i esquís a l'esquena

Mirada des del coll cap el cim
Darrers passos abans del cim

Un merescut tè al cim
Deixo que els meus Völkl VTA80 lite descansin una mica

Des del cim saludem el difcícil cim del Roc Blanc

Cim !

Part baixa del descens directe del cim. El Miguel estrenant esquís

Lluïnt un bon estil

En Martí passant a tota velocitat. Al fons les nostres traces de pujada

.. i segueix baixant fins on es troba en Miguel més avall

En Josep Maria, que ja ha acabat les principals dificultats del descens directe del cim

... i passa per el meu costat

Observem des de baix el tros de cim que acabem de baixar

Penosament remontem altra vegada cap a la canal, que ara ens tocarà pujar

Apareix altra vegada al fons la canal haurem de remuntar

Divertimento de llum de tarda un cop superada la canal i el bosc

Es un plaer evolucionar sobre aquest bosc nevat

Poc a poc ens anem acomiadant del Pic de la Tribuna (just sobre el Josep Maria)

La neu està al punt sota aquest sol de tarda

I arribem al punt on cal tornar a flanquejar el Pic de Ginebre i tornar a entrar en el domini de l'antiga estació

Josep Maria, Miguel, Martí, Oleguer i Xavier

Bastimens i Gra de Fajol - Calor i neu primavera al Pirineu Oriental


Dificultat i Recorregut

Desnivell:
 10,55km i 1.097m D+
Dificultats: Coll de la Marrana amb neu gelada i acumulació de gent. 
Esquí Bastiments (S2) – Gra de Fajol (S2)

Esquiadora de muntanya al cim del Bastiments
Les vistes des del cim de Bastiments eren sensacionals © Pol Puig Collderram


Descripció

Les últimes llevantades van deixar el Pirineu Oriental amb una innivació molt bona que no podíem desaprofitar. Malgrat les altes temperatures d’aquests últimes dies, la neu primavera permet gaudir de baixades molt còmodes i evitar les roques que tantes vegades rasquen les soles dels nostres esquís en aquesta bonica zona. Cal sumar-hi que la previsió de vent pel cap de setmana era excel·lent.

Després de parar a Llanars a comprar uns croissants de xocolata, arribem a l’aparcament 6 de Vallter on només hi trobem les autocaravanes que hi han pernoctat. Mentre preparem el material per la sortida, arriba la gran multitud de cotxes i tot queda ben ple. Cal matinar per arribar a una bona hora i poder aparcar prop de la sortida.

Esquiadora de muntanya pujant al Coll de la Marrana
Camí al Coll de la Marrana © Pol Puig Collderram


Iniciem la pujada seguint el camí cap al Refugi Xalter – Ulldeter per el camí destinat a esquí de muntanya. Al ser obac, algun tram està gelat però aconseguim progressar sense gaires problemes i no calcem ganivetes. Just abans d’arribar al refugi, creuem la pista El Xalet per començar la pujada que ens portarà fins als peus del Coll de la Marrana. Allà, podem veure diversos grups d’alpinistes que estan iniciant alguna de les canals del Gra de Fajol petit, i un petit grup que prepara uns iglús on passaran la nit.

Vistes al Bastiments des del Coll de la Marrana
Vistes al Bastiments des del Coll de la Marrana 

Un cop arribats al Coll de la Marrana comprovem la espectacular innivació de la zona. Per tenir una millor i més segura progressió, ens col·loquem les ganivetes ja que la neu està gelada a trams i dura en general.
Últims metres abans d'arribar al cim de Bastiments

La Maria progressant amb facilitat a la pala de Bastiments © Pol Puig Collderram



Comencem la pujada al Puig de Bastiments amb una neu primavera transformada que fa molt fàcil la seva progressió. Mentre anem guanyant metres, gaudim d’una espectacular vista de la Vall de Coma de Vaca amb cims del Torreneules i el Balandrau. 

El Balandrau i el Puig de Font Lletera des del cim de Bastiments © Pol Puig Collderram

El suau vent que trobem al arribar al cim, ens convida a quedar-nos al cim mentre fem un mos i ens dediquem a gaudir de les diverses muntanyes que ens envolten. El Canigó, el Pic de l’Infern, el Puigmal, la muntanya de Montserrat o la Serra d’Ensija. Poques vegades hem estat al cim del Bastiments amb tant poc vent!

A la mítica creu del Puig de Bastiments © Pol Puig Collderram

Després d’algunes fotos, ens tirem pala avall direcció al Coll de la Marrana gaudint d’una neu primavera que ens permet agafar velocitat i traçar els girs sense preocupar-nos de les pedres. 

Últims girs de la pala de Bastiments abans d'arribar al Coll de la Marrana © Pol Puig Collderram

Un cop al Coll de la Marrana tenim ganes de més, i ens decidim a pujar al Gra de Fajol. Progressem amb grampons i piolet fins al cim mateix. La pujada és directe per una neu transformada i sota un sol molt potent. Arribem al cim sense problemes i compartim les vistes amb esquiadors i alpinistes que estan descansant. Calcem esquís i gaudim d’una baixada amb la mateixa qualitat de neu que l’anterior pala del Bastiments. 

La Maria progressant camí del cim © Pol Puig Collderram



as



as

Iniciem la pujada al Gra de Fajol © Pol Puig Collderram


El Bastiments de fons camí del Gra de Fajol © Pol Puig Collderram
 
Segon cim del dia! Gran de Fajol aconseguit © Pol Puig Collderram
Al coll de la Marrana la neu està gelada perquè ja no hi toca el sol i la temperatura en aquell indret és bastant més baixa. Els grampons son una bona opció per evitar una caiguda tonta. Un cop hem superat aquest obstacle, tornem a calçar els esquís.


Abans d’arribar al cotxe per la pista de El Xalet, ens acomiadem del grupet que ja ha acabat els iglús. 

El Parc Natural de les Capçeleres del Ter i del Freser és un indret del nostre Pirineu d’una gran bellesa que permet fer una gran multitud d’activitats hivernals. En aquesta ocasió, vam gaudir dels dos cims amb més nom de la zona com són el Bastiments i el Gra de Fajol.

Maria i Pol





dilluns, 10 de febrer del 2020

Cara nord del Cadí (2579 m), espai per a glaciaristes. Canal del Ticó i Canal Sabat

08/02/2020
Introducció

És ben cert que mai plou a gust de tothom. La gran llevantada que tants estralls va deixar al seu pas, al mateix temps  va cobrir generosament de neu tot el pirineu oriental.

Concretament per al Cadí, el resultat ha estat el seu millor vestit hivernal des de fa molts anys. Les línies blanques es mostren perfectament formades i molts dels resalts rocosos habituals no son ara més que simples inflexions dels pendents nevats.

A més a més, els grans contrastos de temperatures d'aquests dies passats han compactat molt la neu, persistint la neu pols només en contats i escassos racons.

S'ha generat així el terreny de joc que desitja qualsevol glaciarista: neu compactada i dura, exigent per poder progressar amb piolet i grampons aplicant les diferents tècniques alpines. Cal estar ben concentrat sobre aquest terreny,  doncs no son condicions que tolerin cap errada i mantenir-se alerta és fonamental.


 Descripció


Aproximació a Prat de Cadí. Partim a les 08:50 del matí
Itinerari seguit


Ens desviem a la dreta per anar a buscar la base de les canals
Quan arribem a Prat de Cadí veiem ja algunes cordades a la zona de la canal de l'Ordiguer. Nosaltres , que valorem especialment tenir la muntanya una mica per a nosaltres, decidim obrir la nostra traça cap a la dreta i anar a buscar les canals situades més amunt. Ja no trobarem ningú fins pràcticament la baixada del Cristall


Un cop fet el delicat flanqueig per accedir a la base de la canal Sabat
L'accés a la canal Sabat ve precedit d'un flanqueig (40 graus) no difícil pero exposat sobre un cingle. En canvi, per la canal del Ticó l'accés és molt més franc. Decidim fer dos grups: uns fem la canal del Ticó i altres fan la canal Sabat. La idea es trovar-se dalt de la carena i fer junts el cim i la baixada per la canal del Cristall. I és així com ho vàrem fer sense cap problema.


Entrada a la canal Sabat

Part intermitja de la canal Sabat

A la part alta de la Canal Sabat



Entrada a la canal del Ticó

Darrers metres de la canal del Ticó (55º). El Miguel ens espera dalt 
La canal del Ticó va presentar condicions de neu dura bastant  exigent, especialment en el tram inicial més dret (45 º) . Després d'una zona intermitja més tumbada, l'ascensió es torna a redreçar i endurir fins la sortida final que vàrem trobar en aquesta ocasió inclinada  a 55º .


En Pol sortint de la canal del Ticó



Un cop superades les canals recorrem els darrers metres fins el Puig de la canal del Cristall (2579 m) a l'esquerra de la foto

Cim!
La Cara Nord del Pedraforca i la serra d'Ensija enrere

Instal·lació de rappel a la part superior de la canal de Cristall

Em preparo per desgrimpar la cornisa per el seu extrem esquerre, evitant així el rappel
El descens per la canal del Cristall va ser una successió de trams de neu pols dura i neu pols sobre una base dura. Amb aquestes condicions es podia baixar amb un punt menys de concentració del que es habitual aquí i es podia emprar part de la ment en simplement contemplar aquest entorn tant magnífic. Pràcticament en tota la canal es podia baixar emprant únicament la tècnica de 'piolet-bastó' tal com es mostra a la fotografia aqui baix.


Condicions ideals en aquest descens de la canal del Cristall

En Miguel, sempre molt ràpid, espera pacientment que acabem de recollir les eines

Estana i el seu decorat de fons

El bon dinar a Estana amb l'agradable companyia del Lluís Basté va posar un bon punt final a aquesta incursió en aquest bell racó del prepirineu.

Canal Sabat :   Martí i Miguel
Canal del Ticó: Pol i Xavier