7 de febrer de 2026
Introducció
Sembla que fos ahir, però no havia tornat a gaudir d'aquesta ruta des d'un èpic, gèlid i ventós dia de desembre de 2016 juntament amb en Pol i en Martí. Per sort avui, el dia radiant ha permès redescobrir d'una manera més tranquila els racons de la vall de Galba.
Comencem la jornada de forma simpàtica fent un cafè a Guardiola a les 7:30 am amb en Josep Maria i la Irene. Ell anirà aquesta vegada a fer una gran volta des de Les Angles fins a Formigueres, i coincidirem allà per la tarda.
Dades pràctiques
Desnivell : 700 metres de pujada i 1240 metres de baixada
Recorregut: 16.2 km
Horari: 5 hrs i 15 minuts en total
Descripció
Des de la part de baix de l'estació de Formiguères prenc els remuntadors fins la part alta de l'estació (forfait randonneur 13 euros) i començo la ruta a les 10:30 del matí. Dia radiant, sense vent i poca gent per la muntanya. El pas de la Serra de Mauri, normalment glaçat i bastant pelat, mostra avui el seu vessant més amable: neu continua i de qualitat tota l'estona.
La baixada sobre bona neu s'em fa massa curta i procuro fer-la resseguint el traçat del camí d'estiu que duu al Mortiers. D'aquesta manera s'evita la volta que suposa el descens directe cap al refugi i es guanya bastant de temps.
Poso les pells i procuro resseguir el track que vàrem traçar el desembre de 2016 enmig de la boira i el vent. Tot i la boira d'aquell dia, em sorprenc de que vàrem encertar el camí més directe i llògic cap el cim. Sense pressa vaig pujant, gaudint aquesta vegada de la vista que llavors no vàrem tenir.
Coincideixo al cim amb un grupet de tres francesos i un altre de tres catalans amb els que comparteixo la breu estada i em fan la foto de cim.
La visió de les salvatges i properes muntanyes de l'Arieja recorda el paisatge torturat de molts racons del Pirineu central i es fa addictiu fer-les una i una altra i una altra foto. Malgrat això, m'equipo ràpid per al descens doncs la vall de Galba és llarga i no convé entretenir-se massa.
M'acomiado dels tres catalans i començo el descens des de pocs metres de la creu del cim.
El descens de la pala cimera fins el coll resulta ser molt ràpid, doncs la neu bastant dura convida a encadenar els girs fent treballar de valent els cantells dels meus Völkl. Tot un goig.
El que ve des del coll segueix la mateixa tònica: neu dureta que es resol fàcilment, encadenant franques pales i petits plans.
Cal estar atent però més avall, doncs la vall va dibuixant diverses alternatives de descens i resulta imprescindible anar mirant de reüll el gps per encertar la millor opció.
No cal planificar punts de descans, doncs la vista dels magnífics cims que adornen la vall obliga de tant en tant a aturar-se per disfrutar-los.
Entre les cotes 2000 m i 1800 m la neu dura dona pas a una neu crosta en tos els trams a l'ombra. Per sort el terreny és ample i puc resoldre aquest inconvenient amb llargues diagonals i voltes maria.
Arribo així a un terreny ja sempre assolellat, on puc gaudir d'una perfecta neu primavera. Més avall creuo un pont i vaig resseguint la pista, de vegades remant, de vegades esquiant, fins arribar al punt (1640 m) on cal remuntar els fastidiosos 200 metres de desnivell finals fins al punt de sortida, on ja m'espera l'Anna, que és un Sol, amb un bon termo de tè calent.
 |
| Remuntant cap a la Serra de Mauri |
 |
| El Petit Peric, el Pic Peric i el Puig Gran de la Portella des de la Serra de Mauri |
 |
| El llunyà Pic de Mortiers (centre) des de la Serra de Mauri |
 |
| Mirada enrere a mig camí del cim |
 |
| La pala somital del cim, que oferia avui un bell i ràpiud descens |
 |
| El grupet de francesos descansa al cim amb l'espectacular Arieja a l'oest |
 |
| Des del cim, l'esmolada Dent d'Orlu |
 |
| Cim! El Puig de la Cometa d'Espanya al darrera a l'esquerra |
 |
| El punxegut Pic de la Tribuna i el Pic de Pla Bernat i la des del cim |
 |
| Poc després de començar a baixar per la vall de Galba. El Mortiers al fons a la dreta |
 |
| Mirada cap avall. Es transcorre per un terreny ondulat entre arbres i petits replans |
 |
| Mirada enrere. Els punts on arribava la llum del sol la neu havia transformat |
 |
| El característic pont que cal creuar. Comença la part de lliscar, remar, lliscar ... |
 |
| Més avall, mirada enrere. Sobresurt el Pic de Terrers ? |
 |
| Més avall es pot veure el riu de tant en tant |
Imprescindible. Amb bones condicions, del millor que el Capcir pot oferir.
Xavier
1 comentari:
Molt bona sortida Xavi, el Mortiers per la Vall de Galba és de les millors rutes del Capcir. Felicitats!!!
Publica un comentari a l'entrada