diumenge, 12 de febrer de 2017

Puig de Pla Bernat (2436 m) des de Puyvalador. La muntanya que ens va cuidar

11/02/2017

Itinerari: Final del remuntador del Bosc Negre (2132 m) - Collada (2167 m) - Clot del mig (2070 m) - Puig de Pla Bernat (2436 m) - Clot del mig (2092 m) - dos remuntades més - Collada (2167 m) - Part baixa de l'estació de Puyvalador (1712 m)
Dificultat:  S2
Desnivell:  D+/D- : 1080 m /1300 m aprox


Volem avui aprofitar la finestra de bon temps que s'ens presenta. Sembla ser que la pertorbació vé de sud i per això volem anar el més al Nord possible. Ens cal també un cim amb una orientació que eviti les exposicions a sud i est, les quals ens vàrem adonar ja la setmana passada que estaven bastant castigades per el vent.

I així, envoltat de mapes, prediccions i guies ens decidirem per el bò del Puig de Pla Bernat que sempre ens ha donat molt bones condicions malgrat mai havia pogut pujar-lo fins al cim per el mal temps que sempre s'ens acababa engolint. A més a més, en Josep Maria i el seu grup també el volien pujar per un altre itinerari aquell mateix dia i mirariem de trobar-nos.


Descripció:

Agafem el telecadira del Bosc Negre  des de la part baixa de l'estació de Puyvalador (7 euros) i sortim finalment amb pells posades des de la cota 2135 m a les 10:30 hores per un itinerari llògic però imprecís. Val la pena portar l'itinerari gravat en el GPS (enllaç) o si no, cal prendre com a referència el visible cim del Serrat de Lissa cremada el qual haurem de vorejar deixant-lo a la dreta.

Arribem a un coll imprecís situat al SE del Serrat de la Llissa Cremada (2181 m). Aquí treiem pells i fem un descens relativament dret i divertit entre el bosc fins a la cota 2070 m. Llàstima de la caiguda del Pol amb la consequent rotura de la seva jaqueta (i és que el material ja no el fan com abans ...). 

Rotura de la jaqueta a causa d'una lleu caiguda

Posem pells i enfilem la pujada per la valleta situada més a l'esquerra en sentit ascendent (clot del mig), on trobem una neu pols quatre estrelles que ens ennuvola els ulls, i això que encara no l'hem baixat. Arribem al llom i encarem la pujada final al cim per un pendent suau. Uns cent metres de desnivell abans del cim, el vent ha fet de les seves i tota la superfície es un mosaic de neu gelada. Sort que té  poca inclinació i podem arribar amb les pells posades al mateix cim.

Atravessant el Clot del mig


En el suau pendent somital tot gelat
  
cim !

Des del cim saludem al temptador Pic de la Tribuna (haviem pensat en pujar-lo també avui) i li diem adéu fins una altra ocasió, que la pala de neu pols que hem tastat abans ens té el cor robat.

La bella i exigent cara SE del Pic de la Tribuna
Treiem pell i tirem avall, primer per la neu gelada que resolem sense problemes, i després per la capa de neu pols fantàstica que recobria el llom.

Més avall trobem en Josep Maria i el seu grup que estan pujant el cim. Ens saludem i seguimt avall.
Fem la primera baixada de la pala fins el Clot del mig gaudint d'una neu magnífica.


Schusss!

Baixant al Clot del mig. Al davant la Serra de Madres

Posem pells i tornem a pujar

Poc abans d'enfilar la part superior de la pala (segona vegada)

Enfilant per segona vegada el llom final

treiem pells per enèssima vegada

Els pobres pins tots glaçats. Canigó al fons

Posem pells i tornem a pujar fins a cota 2400 m (on comença la part glaçada). Treiem pells i tornem a baixar (en Pol, jo i la Carme, que ha decidit unir-se al nostre grup) fins el Clot del mig i posem pells i tornem a pujar fins a trobar el llom d'accés al cim. I així tornem a baixar aquella magnífica pala per tercera i última vegada, amenitzats per la sessió fotogràfica que va organitzar en Pol.

Sense paraules




En el Clot del mig posem pells i remuntem fins el coll imprecís del matí, ara amb neu ja molt més tova en aquesa oientació. Des d'aquí només queda treure pells i baixar, per terreny verge primer i per l'estació d'esquí després, fins la part baixa de l'estació (1750 m , 15:30 hrs) on donem per acabada aquesta magnífica sortida.

Fotos d'en Pol



Pol, Xavier i la Carme (que es va apuntar amb nosaltres a la meitat de la sortida).



1 comentari:

  1. Quina enveja fer tres vegades la baixada de la pala amb aquesta neu magnífica... ..nosaltres havíem de tornar , ens quedava una bona estona fins a l'aparcament de la Grotte de Fontrabiouse
    Un sortida genial.
    Teresa

    ResponElimina