dimecres, 13 de març del 2024

Boscos d’Aiguamoig. El plaer de l’exploració

 5 de març de 2024

Introducció 

Poc abans de Nadal s’em va ocórrer pujar al Tuc de Salana. Va ser un dia de molt moviment a la muntanya amb desagradable trànsit de motos de neu per la pista, molta gent, molt soroll … i bona neu però ja bastant trepitjada. 

D’aquell dia lamentable em vaig quedar amb el redescobriment d’aquesta zona d’altra banda molt equilibrada, molt bella, i plena de racons per tot arreu que no coneixia i em despertaven l’interès a cada volta de la ruta.

Aquella curiositat aviat es traduïr en un estudi dels mapes de la zona, la compra per fi de l’excel.lent guia d’en Carles Lluch i després d’un temps el resultat ha estat l’elaboració de varis projectes pendents, tots ells pensats per a dies amb molt poc moviment a la muntanya i bona neu.

El primer d’aquests és aquesta sortida.


Dades pràctiques

Desnivell: 900 metres

Recorregut: 11,5 km

Dificultats:  Un primer descens en bosc poc dens i poc pendent . S2

                    Un segon descens en bosc dens i molt dens:

                               Pendent molt fort. Girs precisos a  45º o més. S4

Material: aconsellable Casc i Màscara. Sobretot per al segon bosc


Descripció

Després d’un primer dia d’activitat a la zona de Sarraera adaptant-me als nous skis, avui surto amb moltes ganes de l’aparcament d’Aiguamoig. Fa bastant fred (-3.5 graus) i veig molt poca gent a la muntanya. 

La darrera nevada ha transformat l’entorn

Remuntant la Coma de Montaner


Enfilo la Coma de Montaner convertida en un pastís de neu després de la recent nevada. Vaig pujant relaxadament i, de sobte, començant a lliscar per el pletiu de Salana, escolto un sò continu i potent que trenca el silenci d’aquesta sortida: és l’inconfusible cant del Gall Fer, tosc i repetitiu. Em quedo uns minuts escoltant aquest cant ancestral i prossegueixo el meu camí sigilosament procurant no destorbar.


Ja veig a la dreta el primer cim del dia

Abans s’ha remuntar el pletiu

Vigilats de prop per el Tuc de Salana

Cim !

Més amunt deixo el camí de la Salana a la meva esquerra i pujo un turonet (2248 m), el Cimet del dia d’avui.

Amb un Montardo que es vol amagar dins de la boira trec pells i enfilo entre els arbres el bell i fàcil descens del pletiu de Salana deixant molt a la dreta el camí de pujada fins que el camí de Pruedo em marca el punt on em toca tornar a posar pells. Al fons observo la temptadora pujada al cim del Ticó Blanc però ja seria massa per avui i ho deixo per un altre dia.

Vaig resseguint l’ampli camí de Pruedo, per sobre de la Coma de Montaner i bastant aviat la deixo enrere. Una mica  abans de que el camí prengui orientació Est m’aturo en un punt que m’he marcat prèviament i trec pells. És hora de comprovar què tal és el descens que he preparat.

Punt on inicio el segon descens


I dit i fet, amb l’emoció de la descoberta i protegit amb Casc i Màscara em llenço al pendent.

Primer la baixada transcorre per un suau i agradable pendent fins el llímit superior del bosc. Allà, de sobte, aquest terreny amable es converteix en un abrupte pendent, 45 graus o més, en un bosc bastant tancat…. Vaja, les línies de nivell del mapa no reflectien això … coses de l’exploració.

Amb decisió  em llenço al pendent que des del primer moment em demana girs curts precisos per poder fluir entre els arbres. Aquí m’ajuden molt aquests nous skis doncs són una mica més amples del que acostumo a portar i floten millor. Aquesta sorpresa agradable em permet evolucionar molt concentrat en aquest entorn tècnic gaudint de valent.

A cota 1980 m. el terreny, sempre molt dret, s’acanala i els arbres creixen molt junts, un parell o tres de pams entre arbre i arbre. Vaja, que ni el Kilian. Sense pensar-m’ho, trec els skis i els penjo verticals a la motxilla. Després d’uns quinze o vint metres de despenjar-me entre els arbres per el centre de la canal, el bosc s’aclareix  i em torno a posar els skis. Segueixo baixant, sempre en terreny molt dret i em vaig decantant a l’esquerra i surto de la canal.

Poc a poc el terreny perd verticalitat  i el bosc es va obrint encara més… I gairebé de sobte el bosc s’acaba i desemboca en un deliciós i suau prat nevat. 

Ja es veu al fons l’arriu d’Aiguamoig i la pista.


Des de l’arriu d’Aiguamoig, mirada enrere. Amunt el bosc del darrer descens



 
els col·legues descansant després del descens

Gaudeixo el premi d’aquests centenars de metres fins l’arriu d’Aiguamoig i molt content m’aturo una estona abans de continuar el descens per la pista.

Buf ! Ha estat més exigent del que pensava … i una mica senglar, certament, però ha valgut molt la pena.



Xavier

dissabte, 9 de març del 2024

Tuc de Salana (2485 m). Tresors amagats

Dimecres, 6 de març de 2024

 Introducció

Moltes vegades quan un observa i estudia una muntanya, és bastant senzill esbrinar les seves línies de progressió, la seva dificultat, els seus perills i  els possibles descensos. Són un llibre obert.

No és el cas del Tuc de Salana. Sota una aparença de fàcil accés i un parell o tres o quatre línies de descens, normalment es dona el cim per conegut, les seves possibilitats exhaurides i ja s’ignora completament.

I així va ser també per a mi. Després d’una memorable sortida el 2016 amb el cegesqui on baixarem la cara nord dos vegades consecutives, vaig oblidar aquesta zona fins aquest any, quan he pogut redescobrir aquesta muntanya amb més calma i adonar-me de les seves moltes possibilitats. 

Una bona manera de conèixer aquestes muntanyes comença per llegir les bones guies escrites de la zona per tenir en compte els seus possibles punts amb perills objectius, que n’hi ha,  i tenir-los presents. 

Després, cal apuntar mentalment els diferents itineraris descrits per tenir una referència però és molt millor tenir a mà un mapa digital i una aplicació amb les fotos aèries de la zona. A partir d’aquí utilitzeu la vostra experiència i deixeu que la imaginació dibuixi el que seran les vostres futures traces en aquesta muntanya. 

Us sorprendreu de la quantitat i qualitat de les propostes que aquesta muntanya i els seus voltants poden oferir.

I no només això, l’entorn és captivador : el pletiu de Salana amb els seus arbres escampats aquí i allà, el cim mateix, dret i esbelt, l’alpina vall d’Aiguamoix, la silueta del proper Montardo, etc. Realment un racó excepcional de la Val d’Aran.


Dades pràctiques

Desnivell: 1020 m

Recorregut: 11,4 km

Dificultat: S3. esquí exigent 30 a 35 graus . Precisió dels girs en el bosc.

Material: aconsellable Casc i Màscara per si alguna branca s’ens apropa massa.

La millor forma de moure’s en aquesta zona és entre setmana, amb tota tranquilitat, i després d’una generosa nevada.


Descripció

Després d’una bastant original sortida en aquesta zona el dia abans, deixo avui el vehicle a l’aparcament a la cota 1450 m. La muntanya està en silenci i intueixo que no coincidiré avui amb cap altre  esquiador de muntanya. Avui tinc l’intenció de recórrer un itinerari no tant original però amb un descens exigent, bastant directe i molt elegant.

Entrada a la Coma de Montaner

Quan vaig fluint entre els pins per la Coma de Montaner, un rossinyol bord primer, i després una mallerenga em distreuen fins que arribo  al pletiu de Salana. El suau pendent i la qualitat de la neu permeten allà una progressió agradable i ràpida.

Abans d’arribar al llom oest, veig a la dreta les meves traces del dia anterior. Inici del primer descens

Continuo fins l’inici del dret llom oest on el poderós  Montardo i la Valarties es fan presents.

El formidable Montardo des del llom Oest

El llom que cal remuntar


Metres finals fins el cim

Una estona després arribo sense adonar-me al cim i intueixo ja el que serà un molt bon descens fins prop dels Banhs de Tredós. Els experts de lauegi pronostiquen avui risc nivell 2 i espero no ensopegar amb cap de les capes febles persistents que asseguren existeixen aquests dies a Val d’Aran.

Maubermé, Parrós, Barlonguera … des del cim

Amb ganes començo el descens. La cara Est és dreta al principi i la recorro íntegrament: tot un festival de girs entrellaçats sobre una neu pols profunda i de qualitat. Pendent de 30-35 graus mantinguts (S3).

La cara est de la Salana (S3)


Quan soc baix tombo a l’esquerra breument per el camí de Pruedo fins trobar l’inici d’un directe descens en bosc que he trobat descrit i m’ha semblat interessant.

Inici del bosc.  Gran qualitat de la neu

Mirant amunt. El Sol apareix entre els arbres. Part alta del descens del bosc


I així va ser: un itinerari dret de 30 a 35 graus mantinguts (S3), primer dibuixant corbes entre els arbres i després resseguint una obligada canal ja no tant divertida.

Divertit Prat a la sortida del bosc


I quan el bosc per fi s’obre, el millor premi: obrir les traces amb llibertat per un divertit prat (S2) fins l’arriu d’Aiguamoig i la pista de tornada.

Mare meva. Quin descens !


El tros de bosc que s’ha baixat

Un cop a la pista, menjo una mica gaudint del moment i l’entorn de gran bellesa. I ja només queda després un relaxat i ràpid descens per la pista fins el vehicle.
Des de l’arriu d’Aiguamoix, la carena del Sendrosa. Imponent 


Vaja, quin dia. Espero poder viure moltes aventures com aquesta, i si son compartides, millor.

Xavier




dissabte, 2 de març del 2024

Hoher Göll - Un clàssic a Berchtesgaden


Recorregut: 14KM

Desnivell: D+ / D- :  1.471m

Orientació – Sud, Est i Nord-oest

Dificultat:  S2 - S3 

Horari: 6h 10 min 

Material necessari – Ganivetes en algun tram de pujada poden ser útils.

 

 

DESCRIPCIÓ


El Hoher Göll és una de les rutes d'esquí de muntanya més clàssiques dels Alps de Berchtesgaden. És una ruta extremadament bella amb vistes excepcionals des del cim, però només s'hauria de fer quan l'estabilitat del mantell nival és molt alta (aquesta sortida té un risc d'allaus de nivell 1), ja que té trams on és millor no caure.


Camí a l'inici del recorregut ® Pol Puig Collderram


 

Hi ha un petit aparcament gratuït, però si està ple, s'ha d'aparcar una mica abans, on haurem de pagar 5 euros. La quantitat de neu ha augmentat els últims dies a causa de les altes temperatures a Àustria, així que decidim començar amb les sabatilles, que acabarem portant durant els primers 300/400 metres. La majoria del tram no es pot fer amb esquís, ja que inclou un petit tram de cables (que normalment està gelat) i alguna passarel·la on ens hauríem de descalçar.

 

Primers metres amb poca neu ® Pol Puig Collderram

Tram fàcil però equipat per quan està gelat  ® Pol Puig Collderram

Últims metres sense els esquís ® Pol Puig Collderram



Al voltant dels 1.500 metres, ens posem els esquís sota la imponent paret del Brettgabel (1.805 m) i comencem a progressar per una neu moderadament gelada que encara es troba a l’ombra. Anem avançant fins arribar al bell mig d'una immensa vall envoltada de cims com el Hohes Brett (2.340 m), Grosser Archenkopf (2.398 m) i el nostre objectiu, el Hoher Göll (2.522 m). Les parets d'aquests cims són molt verticals i ofereixen una vista impressionant. En aquest punt ja toca el sol de ple, i la neu va transformant.


La vall es immensa i ofereix diverses trasses de baixada  ® Pol Puig Collderram

El Hoher Göll ® Pol Puig Collderram

La verticalitat de la zona es preciosa ® Pol Puig Collderram


 

Continuem progressant mentre la impressionant paret del Hoher Göll ens acompanya. Sembla mentida que es pugui pujar-hi amb esquís. Arribem al coll on es separen els camins pel Grosser Archenkopf i el Hoher Göll. Iniciem la pujada per la seva espatlla de manera molt còmoda i amb unes vistes excepcionals. Un cop arribem als 2.450 metres, tenim una zona molt plana fins a la base del cim. Només ens separen uns 50 metres fins al cim que marca la frontera entre Àustria i Alemanya.


Cim del Hoher Göll ® Pol Puig Collderram

Vistes dels diversos cims del voltant ® Pol Puig Collderram


 

Ens acompanya un dia esplèndid on gairebé no bufa el vent i aprofitem per gaudir d’un bon esmorzar al cim del Hoher Göll, que ens ofereix unes vistes de 360 graus excepcionals. Una immensitat de cims coberts de neu i també la ciutat de Salzburg.

A la baixada, la neu ha canviat i ens permet gaudir força de la baixada. 


La Deidre full gas! ® Pol Puig Collderram

l'Antonella volant ® Pol Puig Collderram

Super Flo! ® Pol Puig Collderram


Ens descalcem els esquís al mateix punt que abans i afrontem l’última baixada fins al cotxe. Acabem la jornada a Gasthof Vorderbrand on gaudim d’un deliciós Kräuterspätzle i una bona cervesa. Sempre és una bona idea cercar una gasthof i acabar la jornada allà.


Deliciós Kräuterspätzale ® Pol Puig Collderram


 

Mich, Flo, Anto, Deidre i Pol



Powered by Wikiloc

dimarts, 6 de febrer del 2024

Malh dera Artiga (2710 m). On Benàs es troba amb la Val d’Aran

5 de febrer de 2024

Introducció 

Des de que pujo a l’Aneto o quan anava a escalar en aquest racó allunyat de la vall de Benàs, sempre s’em perdia la vista en aquesta renglera d’esbelts cims al nord, alguns amb nom sospitosament occità: Malh des Pois, Tuca Blanca de Pomero, etc. 

Tots ells amb aspecte alpí i ben drets no em passaven mai desapercebuts.

Pero mirar-los és una cosa i altra cosa és trobar les condicions adequades per pujar-los en època hivernal: son cims drets i d’orientació sud: poden ser propensos a les allaus i  no conserven la neu excessiu temps. Tot i així val la pena estar atent i aprofitar les bones condicions quan es presentin.

Amb l’hivern que corre mai hagués pogut pensar que una cara sud de la vall de Benàs pogués estar en condicions. I va ser en aquest context, que en Martí em comenta que ha llegit un post que mostrava justament el contrari, una cara SW a la vall de Benàs en perfectes condicions.

 Jorge, una vez más, esta magnífica salida te la debemos a ti.


Dificultats

Cal efectuar aquesta sortida amb neu perfectament assentada i iniciar el descens quan la neu hagi transformat. A principis de febrer sobre les 13 - 13:30 hores pot estar bé.

Un cop deixem la vall de l’Escaleta i enfilem pròpiament el  vessant SO del cim, el terreny es manté sempre bastant dret i la neu encara no ha transformat: preveure ganivetes i en el tram central més dret pot resultar més eficient pujar amb grampons.

Un cop deixem els esquís, cal superar una canal fàcil que porta a un collet (grampons). 

Un cop al coll una fina aresta de neu ens duu al ressalt final. Nosaltres el vàrem superar directament grimpant un dret mur de roca fissurada (10-15 metres, grau III). A continuació un dret ressalt amb indicis de camí ens duu directament al cim. 

A la baixada nosaltres vàrem evitar el ressalt rocós d’accés a l’aresta de neu per una bastant dreta canaleta a la nostra esquerra (vessant val d’Aran).

El descens inicial amb esquís sobre neu ja transformada té uns 500 metres de desnivell fins la vall de l’Escaleta i és d’aquells que no s’obliden (S2).

 

Dades pràctiques

Desnivell: 1120 m

Recorregut: 21 km

Horari: 8 hores justes

Sortida: les 8 del matí (ens va anar perfecte per al nostre ritme i per a un principi de febrer)


Descripció

Una fina capa de neu pols cobreix la pista dels Llanos i fa de bon lliscar

Passada la Besurta el sol va guanyant alçada

Sempre vigilats per les Maladetes

Apareix el nostre objectiu. Uau !




Ja en plena cara SW

El tram mig va ser més pràctic fer-lo amb grampons


En Martí preparant els grampons

Els esquís i pells es queden a peu de canal

En Martí remuntant la canal


Superant el primer ressalt (grau III) evitable

Foto des del cim


Cim !

Malh des Pois

Tuc d’Auba … el cim que s’em resisteix

Els vells coneguts



Arribant al dipòsit dels esquís

Marcant estil



Una bona neu cremeta


Bona angulació !



               



Just abans d’arribar a Aigualluts ens saluda el Malh Pintrat

Una darrera ullada abans de baixar a Aigualluts

L’itinerari que vàrem seguir a la cara SW


El pla d’Aigualluts tal com el vàrem trobar

A l’Aragüells amb altres temes





De vegades les millors sortides son les que no has planejat.

Martí i Martí