Dilluns, 23 de febrer de 2026
Introducció
La Vall de Núria ha anat perdent progressivament el seu caràcter muntanyenc i s'ha convertit en un espai lúdic per a famílies i turistes. A mida que ha anat perdent el seu tarannà una mica auster i encarint-se progressivament, el tipus de gent que transita per aquí dalt ha esdevingut molt més urbanita i convencional.
No és que anyori els temps en que un guardia civil armat amb un subfusell et podia aturar i fer buidar la motxilla a la mateixa andana de l'estació ... però certament aquesta mena de parc d'atraccions en què alguns han convertit la vall em fa sentir un xic incòmode.
Amb tot, les excepcionals condicions que es donen aquests dies han estat una motivació més que suficient per tornar a retrobar les aventures que soliem viure en aquestes muntanyes no fa pas tant.
I no és només una questió d'anyorança: quan les condicions son les adequades, aquest racó del Pirineu Oriental es transforma en un dels millors llocs de la serralada per practicar l'esquí de muntanya: cims elegants, bells i llargs descensos, i grans cavalcades entre valls veïnes aprofitant els abundants colls que les comuniquen. Un petit paradís en definitiva.
No ho podiem deixar passar.
Dades pràctiques
Recorregut: 13.4 km
Desnivell: 1220 m
Durada: 5 hores 33 minuts en total
Dificultat: S2 i en algun tram S3
Jornada espectacular per les seves vistes ,la varietat del terreny que recorre i la bellesa dels seus descensos
Descripció
A poc de començar enfilo el bosquet d'entrada a la vall i sorpresa, la pista que el creua ha desaparegut totalment colgada per la gran quantitat de neu: la muntanya ha recuperat el seu pendent original.
No és una bona cosa, doncs el pendent que em toca creuar ara és considerablement dret i el camí fresat per la gent que ha passat és força estret.
Això i la neu ben dura del matí fa que algun tram resulti una mica exposat, pel que finalment em poso les ganivetes un parell de centenars de metres. Vaig més tranquil així.
Quan la vall s'obre el sol fa ja acte de presència i la neu va prenent un caràcter més amable fins assolir una textura de cremeta que serà la tònica d'aquesta sortida. Bones condicions de neu.
Més amunt, quan soc prop del pendent final del coll de Noufonts, giro a l'esquerra i afronto el pendent final de la cara sud-est del Pic de Noufonts, una pala regular i bastant dreta d'uns 300 metres de desnivell, que resolc amb catorce voltes maria i les seves corresponents diagonals. La neu ja està al punt i la pujada resulta bastant relaxada i distreta amb el paisatge que es va desvetllant a mesura que es va pujant.
L'arribada al cim em fa retrobar la companyia dels cims que son familars: La Torre d'Eina, el Pic de l'Infern ... sorprèn avui la gran quantitat de neu que vesteix totes aquestes muntanyes.
Faig algunes fotos i em preparo per gaudir de la primera perla de la jornada que és justament el descens d'aquesta pala sud-est. Tot un plaer que s'acaba massa aviat.
Un cop abaix, poso pells en un replà (2515 m) i remonto l'evident i àmplia pala que tinc just al davant. Aquesta relativament dreta pala està orientada lleugerament al nord i ràpidament em cal posar ganivetes i el pendent em demana afinar l'equilibri i la tècnica cada vegada que em toca fer una volta maria.
Més amunt, per fi arribo al llom ja més suau (2700 m) que porta directament al Pic de Noucreus.
El cim del Pic de Noucreus (2801 m) és poc més que un punt de pas d'una carena cimera. El supero directament i no m'aturo fins un petit turonet més enllà (2785 m) on puc ja descansar una mica i preparar ansiós el descens de la vall de Noucreus, que avui presenta un aspecte immillorable.
Poc puc dir del descens sense abusar dels qualificatius, així que no ho faré. Només diré que em vaig plantar a l'estació del carrilet de Núria en només 19 minuts des del turonet sense ni gosar aturar-me. Tal va ser la fluïdesa i el ritme constant que va permetre la neu.
Feu click aquí per veure el video de la sortida (youtube)
 |
| El dia abans, llum de tarda sobre el Taga des de Queralbs |
 |
| 08:35 Esperant el carrilet a l'estació de Queralbs |
 |
| 09:35 Primers metres de la sortida. Davant, l'antic cuartel de la Guàrdia civil |
 |
| 09:52 El congost es suavitza i la vall s'obre |
 |
| Un bon Solet per fi. Remuntant la part mitja de la vall de Nou Fonts |
 |
| 10:48 Apareix al fons el Coll de Nou Fonts |
 |
| 11:13 Mirada enrere: Montserrat al fons |
 |
| 11:13 Dreta pala somital fins el Nou Fonts, uns 300 metres de desnivell que cal remuntar |
 |
| 11:28 A la dreta, les cornises una mica més amunt del coll de Nou Fonts |
 |
| 12:07 Arribant al cim apareix l´única que persona amb la que coincidiré aquesta sortida |
 |
| 12:28 Des del cim, la bella cara Nord-oest del Pic de l'infern |
 |
| 12:31 L'alpina cara est de la Torre d'Eina |
 |
| 12:32 Fent un mos al cim |
 |
| 12:37 Al cim amb el Pic de l'Infern i el Bastiments al darrera |
 |
| Part superior del descens |
 |
| Baixant aquest bell vessant Sud-est del Noufonts |
 |
| I un altre gir |
.jpg) |
| 13:45 De camí al Noucreus puc observar amb calma la bella cara sud-est del Noufonts |
 |
| 13:45 Arribat al llom que porta al Pic de Nou Creus, mirada enrere cap el Puigmal |
 |
| 14:16 Arribo a un turonet ideal per descansar un estona i preparar el descens |
 |
| Primera part del descens. A l'esquerra i una mica més amunt el coll de Noucreus |
 |
| Es succeeixen els girs |
 |
| La vall de Nou Creus tal com estava avui |
 |
| Exercici d'estil sobre aquesta bona neu |
 |
| Els metres finals abans del bosc |
 |
| 14:56 Poc abans d'entrar al bosc. Terreny dret |
Si el Valhalla dels esquiadors de muntanya existeix, segurament s'assembla molt al que hem pogut viure avui en aquestes muntanyes.
Xavier
