CECMO ALPÍ

dissabte, 26 de març del 2022

Pic de Dalt de Comamitjana - Descobrint nous cims

Dades tècniques

Distància - 11,66km

Desnivell - 1172m D+

Material necessari: ganivetes per alguns trams (opcional)

Condicions trobades

Innivació excel·lent

Condicions de neu molt variables segons la orientació

Descripció

Després de molt temps sense nevar, la setmana va començar amb una llevantada que va deixar el Pirineu Oriental molt ben innivat. Amb l’amenaça de poca visibilitat i potser l’arribada de mal temps cap al migdia, ens vam decidir per intentar un cim poc concorregut situat a l’alta Vall de Carançà. El Pic de Dalt de Comamitjana va ser l’escollit, per aquesta jornada on vam acabar coronant el Bastiments abans de tornar al punt d’inici.

El Gra de Fajol llueix perfectament innivat - Pol Puig Collderram

Malgrat que la cara nord del Gra de Fajol està en condicions per ser esquiada, avui ens hem decidit a descobrir el Pic de Dalt de Comamitjana. Tenir de veïns el Bastiments i el Pic de l’Infern, fa que aquest cim no desperti gaire interès malgrat que és una excel·lent opció per l’esquí de muntanya. La ruta comporta diverses orientacions, saltar diverses valls amb els seus canvis de pells.

Pujada cap al Pas del Bou © Pol Puig Collderram

Iniciem la ruta des de l’estació d’esquí de Vallter abans de que obrin, i anem guanyant alçada per la pista Puig dels Lladres + Els Barquins fins arribar a les Marmotes (2.535) que es el punt més alt de l’estació d’esquí. Allà comencem a guanyar metres sobre una capa de neu gelada on alguns utilitzem les ganivetes cap al Pas del Bou. Un cop dalt ens trèiem les pells, i iniciem un flanqueig que ens ha de dur del Pas del Bou fins els plans del Circ dels Bacivers.

En Martí arribant als plans del Circ de Bacivers © Pol Puig Collderram

En Marc preparat per iniciar la pujada al Coll de Bacivers © Pol Puig Collderram

A les cares nord hi ha trams de neu dura i gelada, però per sort no hi ha crosta. Toca tornar a posar pells per remuntar el Coll de Bacivers. D’allà busquem la millor traça de baixada fins al petit llac on neix el Russeau de Comamitjana. Tornem a posar pells, i iniciem l’ascensió final al Pic de Dalt de Comamitjana d’es d’on gaudim d’unes vistes extraordinàries dels cims que l’envolten. El Bastiments, el Pic de Freser i el Pic de l’Infern en són els veïns més pròxims i coneguts.

Buscant la millor opció per baixar © Pol Puig Collderram

Itinerari de baixada del Coll de Bacivers © Pol Puig Collderram

Última pujada al Pic de Dalt de Comamitjana © Pol Puig Collderram

La neu ha anat transformant, i la baixada la fem gaudint d’una excel·lent neu primavera. Tornem a posar les pells amb la intenció de coronar el Bastiments pel Coll de Coma Mitjana. La pujada fins al Coll la fem amb facilitat amb trams de neu gelada. Del coll al Cim de Bastiments ho fem amb els esquís a l’esquena.

Pic de l'Infern i del Freser des del Pic de Dalt de Comamitjana © Pol Puig Collderram

Tot l'equip dalt del Pic de Dalt de Comamitjana © Ferran Ganella

Pic de Bastiments des del Pic de Dalt de Comamitjana © Pol Puig Collderram

Un cop al cim, iniciem la baixada direcció altre vegada al Pas del Bou on ja només ens queda tornar al punt d’inici per les pistes de l’estació d’esquí Vallter 2000.

Ferran, Miguel, Martí, Marc i Pol

diumenge, 20 de febrer del 2022

Pic de la Serrera - Cercant cares sud

Dades tècniques

Distància - 11,12km

Desnivell - 1070m D+

Condicions trobades

Sortida des de des del cotxe amb esquis

Innivació excel·lent

La transformació de la neu no ha estat l’esperada. Algun tram amb grampons i ganivetes.

Descripció

Últim tram de pujada al Pic de la Serrera

El Pic de la Serrera és un d’aquells cims emblemàtics del Principat d’Andorra. Un cim de fàcil accés amb unes vistes espeterrants tant dels cim del voltant, com també de les zones veïnes com l’Ariege o el Pallars. Després d’una previsió meteorològica nefasta el dissabte, semblava que diumenge havien de tenir alguna capa de neu nova i un sol brillant.

Toca matinar per evitar les cues de tornada dels diumenge, i abans de les 9 ja estem a Ransol amb els esquís als peus. Aparquem on la carretera està tallada i d’allà iniciem la pujada al cim. Fa fred perquè encara no toca el sol, i sembla que dalt al cim bufa el vent amb certa força.

Vistes a l'Ariege

Vistes a la Pica d'Estats des del Pic de la Serrera

Anem progressant amb molta facilitat al costat del Riu dels Meners. Malgrat els dies que fa que no neva, la capa de neu persisteix i no ens hem de descalçar els esquís en cap moment. En algun tram on hi toca menys el sol, alguns ens calcem les ganivetes perquè la neu està gelada en algun moment.

Pic de l'Estanyó des del Pic de la Serrera

Un cop superats els Estanys de Ransol, iniciem la pujada a la mítica Collada dels Meners. Si heu finalitzat alguna de les curses de l’Andorra Ultra Trail sabreu la il·lusió que fa arribar en aquest punt. Personalment, el tinc guardat el cor. Iniciem la última pujada amb els esquís a l’esquena perquè la neu està bastant dura i decidim pujar amb grampons. Un cop al cim (2.913m) veiem que el vent ja no és tan fort, i ens permet esmorzar amb unes vistes sensacionals.

Pic de la Cabaneta i les traces de la Skimo 10

En Marc proposa reseguir el cim direcció al Pic de la Coma de Senyac (2.856) on abans d’arribar-hi, gaudirem d’una baixada pel Circ de Meners. La baixada no s’atura fins al cotxe i trobem tot tipus de neu. Alguns trams ha transformat perfectament, en d’altres està dura i en alguns ( per sort pocs) crosta.

Pic de la Serrera amb els intineraris de baixada

Aquesta és una ruta que mai no falla, i serveix per conèixer un dels cims més bonics d’Andorra.

Tots dalt del Pic de la Serrera

Marc, Miguel, Martí i Pol

dissabte, 12 de febrer del 2022

Pic de la Cabana Sorda - Vall d'Incles

Dades tècniques

Distància - 10,78km

Desnivell - 903m D+

Condicions trobades

Sortida des de l’inici de la Vall d’Incles amb esquís.

Bosc de la Pinosa amb poca neu - vam descalçar esquís a la pujada propera al Riu de la Cabana Sorda

Del Refugi de la Cabana Sorda al Pas de la Portaneille la neu va anar transformant. Algun tram amb ganivetes opcionals.

Descripció

Fa molt temps que no neva a les nostres zones d’esquí habitual (Capcir, Cerdanya, Andorra o Ariège) i la qualitat de la neu no es bona. Les condicions i la meteorologia (previsió d’arribada d’un front cap a la tarda) ens obliguen a cercar cares sud - sud/est per esquiar amb seguretat. Finalment, optem per una de les zones més boniques i menys explotades d’Andorra (cada vegada costa més) com es la Vall d’Incles.

Aparquem just a l’entrada des d’on sortim amb esquís. Fa un temps que han instal·lat zona blava i cal pagar amb monedes. La temperatura és més baixa del que esperàvem així que comencem ben abrigats fins que arribem a la zona on toca el sol. L’objectiu avui és investigar a la zona del Refugi de la Cabana Sorda i veure quines opcions tenim per la zona.

Esquis als peus des de l'inici a la Vall d'Incles © Pol Puig Collderram

La primera decisió es saber en quin punt creuarem el Bosc de la Pinosa que es troba poc innivat. On hi ha el cartell del camí d’estiu hi veiem una fina línia de neu que ens permetria pujar de manera directe, però optem per seguir aprofundint en la vall fins arribar al Riu de Cabana Sorda. Malgrat que ho intentem, finalment descalcem esquís i els carreguem fins gairebé els 2100m. És un bosc prou obert que ens permet progressar amb facilitat.

Tram final del Bosc de la Pinosa © Pol Puig Collderram

Un cop dalt la innivació de la zona es fantàstica i ja no cal treure’s els esquís. D’allà avancem fins una zona propera al refugi de la Cabana Sorda. En aquell moment, decidim que pujarem fins al Pas de la Portaneille. Un cop allà decidirem què fem.

El Mónjol de la Cabana sorda ens queda a la nostra dreta i nosaltres anem progressant. En aquest punt hi ha trams de neu dura i gelada, així que alguns decidim calçar ganivetes. D’altres no. Personalment, les ganivetes als peus m’acompanyaran fins al punt més alt malgrat a certa alçada ja no era necessari gràcies a la feina del sol. Tampoc em frenen i decideixo no treure-les.

Pic de la Coma de Varilles en primer pla. I la Serrera al fons © Pol Puig Collderram

Un cop som al punt més alt, és el moment de començar a buscar idees per pròximes sortides. Avui ha vingut en Guillem, que no el veiem des de l’estada als Alps, i és un especialista. Ens falten hiverns per tantes idees! El Pic d’Anrodat ja el tenim a la llista ( Cara nord a la primavera). Les vistes són excepcionals i gaudir d’una visió poc comuna del Pic de la Serrera, El Pic de Coma de Varilles i també del Refugi de la Cabana Sorda. A més, de tenir un balcó privilegiat a una zona salvatge de l’Ariège.

El descens el gaudim de valent amb una neu que ha transformat i permet esquiar amb facilitat. Just abans d’arribar al Refugi de la Cabana Sorda (2.295m) trobem algun tram de neu gelada que ens obliga a fer treballar bé els cantos, però sense grans problemes.

Estany de la Cabana Sorda © Pol Puig Collderram

Tot el tram de baixada © Pol Puig Collderram

Volem creuar de baixada el Bosc de la Pinosa per una zona diferent a veure si tenim sort i no cal treure els esquís. Sense planificar-ho, acabem baixant per la Font dels Comellasos on només ens hem de treure els esquís uns 10 metres de baixada. A partir d’allà, ja tenim neu contínua fins arribar al fons de la Vall.

Bosc de la Pinosa © Pol Puig Collderram

Guillem, Miguel, Ferran, Martí i Pol

diumenge, 30 de gener del 2022

Via La Carla se'n va la Selva (Malanyeu) Primera experiència en via llarga

100m
V+
Equipada

L’anticicló i la falta de neu en certs punts del Pirineu dificulten les sortides d’esquí de muntanya. La Roser i en Martí em proposen fer la meva primera via llarga. Conegut com poc amant d’estar penjant de les paretsm només havent fet un curs d’iniciació a l’escalada i alguna jornada d’escalada esportiva, decideixo donar-l’hi una oportunitat. Al final, amb els companys de cordada s’hi ha de confiar sempre!

Sense la Roser i el Martí, no hagués estat possible fer la primera via llarga

Arriben al bucólic racó de Malanyeu on el sol ja escalfa la paret del Devessó. Em proposen fet una via molt fàcil i poc exposada com es “La Carla se’n va la SELVA”. Si voleu la ressenya més tècnica podreu trobar tota la informació a El Col·lecionista de Vies, un d’aquells blogs amb informació extremadament útil i clara. La part tècnica d’aquesta piulada, l’he extret d’allà.

Iniciant el primer llarg sota l'atenta mirada del Martí

Tinc els meus dubtes de com gestionaré estar en alçada ja que mai abans havia tingut la oportunitat ni la curiositat de testejar la via llarga. Per sort, no m’han enganyat i es compleixen les expectatives. Una via fàcil, on en gairebé cap moment es té sensació d’estar exposat i les reunions són a llocs còmodes.

La Roser assegurant al Martí que obre el segon llarg

La Roser obre el primer llarg ( III, IV, un pas de IV+) mentre l’asseguro sota l’atenta mirada del Martí. Avui tinc una classe d’escalada en directe! Un cop arriba a la primera reunió que es troba en un replà amb un arbre, inicio l’escalada. És una roca molt fàcil plena de forats que em permet guanyar metres amb molta confiança. En Martí em segueix d’aprop per si tinc qualsevol dubte o problema, però de moment sembla que tot va rodat.

Tram final de la via ja m'espera en Martí

El Martí serà l’encarregat d’obrir els dos pròxims llargs. ( IV, III i II & III, V, IV, V- i IV) que ens porten a la part més alta on ens reunim tots. Molt content d’haver pogut pujar la primera via llarga, i d’haver gaudit molt de cada tram d’escalada. La temperatura, la ruta i la companyia han fet que hagi estat una experiència molt enriquidora i que quedi amb ganes de repetir l’experiència. D’aquelles sortides que creen afició!

La Roser arribant al final de la via

Un cop tots som dalt, començem el primer dels tres ràpels. Cada moviment el faig supervisat per la Roser i el Martí que em transmeten la confiança necessària per gaudir de l’experiència i agafar soltura amb el material.

Iniciant el primer ràpel

Un cop som a peu de via, ja només queda la curta però bonica caminada fins al punt de sortida. De lluny em miro una paret que recordaré per sempre a la vida. Va ser una activitat sense rellevància per la seva dificultat, però molt transcendent per mi. Com el primer cim amb esquí de muntanya, o el primer cim corrent. Qui sap quantes vies d’escalada poden sortir d’aquest dia!

Mai hauria pensat que fariem una via llarga junts!

Escalada realitzada i supervisada per Roser Buselli, Martí Maspons i Pol Puig.

dimarts, 18 de gener del 2022

Petit Peric - Un clàssic del Capcir

Recorregut

Desnivell: 878 m D+

14 km de recorregut

Dificultat: S2

Descripció

Al Capcir és una zona que ens té enamorats per la bellesa de les seves muntanyes, la poca gent que s'hi acostuma a trobar i també per la qualitat de la neu. El passat diumenge 16 de gener vam gaudir d'una de les ascensions més clàssiques d'esquí de muntanya d'aquesta zona. El Petit Peric va ser l'escollit gràcies al fet que les últimes nevades havien deixat una innivació molt bona, malgrat que algun dia el nivell de pluja va ser molt alt..

Sortim de l'estació d'esquí de Formigueres on agafem el Forfait Randonneur (8 euros de cost) que ens deixa a la Serra de Mauri. El matí és fred i el termòmetre del cotxe ha arribat a marcar -11 °C, però el sol brilla amb força. Tenim per davant una extraordinària jornada d'esquí de muntanya. La innivació a la Serra de Mauri és molt bona i no hi trobem les típiques roques que treuen el cap entre la neu ventada amenaçant els nostres esquís.

Serra de Mauri

La primera baixada fins al Refugi de Camporells (2.240 m) la gaudim en una neu encara dura per les temperatures, però que ens permet esquiar-la amb facilitat. Un cop arribats al refugi, ens posem altra vegada les pells i travessem l'Estany del Mig que està glaçat i cobert de neu. D'allà anem navegant pel tot aproximant-nos al Petit Peric. El Couloir de Patou (40°) llueix ben innivat i veiem com un esquiador més matiner que nosaltres, xala d'una baixada amb neu dura. Als peus del corredor hi ha restes d'alguna allau que ha tingut lloc no gaires dies endarrera.

Decidim flanquejar lateralment per una neu dura que ens obliga a posar-nos ganivetes. Un cop hem passat aquest tram, comencem la llarga però amable pujada final fins al cim. Tenim la sort de gaudir d'un sol radiant i res de vent. La pujada ens permet contemplar d'unes vistes immillorables en un dia extremadament clar. Podem xalar del Carlit, el Llac de les Bulloses, el circ de Cambre d'Aze, la Tossa d'Alp i molt més cims.

Un cop som al cim, toca fer-se la foto de rigor. Allà coincidim amb una vintena d'esquiadors francesos i catalans, que gaudeixen tant com nosaltres del cim. A la baixada ens trobem unes condicions mixtes de neu dura amb zones de neu transformada, que ens obliguen a esquiar amb més precisió. Un cop a l'Estany de l'Ànec és el moment de tornar a posar-nos les pells que ja no ens traurem fins a la Serra de Mauri. Abans, però, fem una parada al refugi de Camporells per gaudir de la natura que ens envolta. Certament, és un dels indrets més bonics i tranquil de tot el Pirineu.

Guillaume, Maria i Pol al cim del Petit Peric

Des de la Serra de Mauri ens espera un descens per les pistes de Formigueres que gaudim amb les cames cansades i el somriure d’una altra gran jornada d’esquí de muntanya al Capcir.

Guillaume, Maria i Pol