El Senyor de Couserans

Ja eren masses vegades aquest hivern que apareixien properes, avui aquí i demà allà,  aquelles muntanyes a les que no sabiem posar nom, a cap d'elles menys una, la característica piràmide del Mont Valier , temptant-nos des de la distància amb la seva prominent figura.

Si això no era suficient, aparegué en aquest blog una aventura en aquelles contrades.

I així va ser com aquest desig  es va fer ja  irresistible i vàrem fer realitat el somni.

I aquesta realitat, un cop allà, revelà encara aspectes que els meus somnis no imaginaven: ens mostrà un racó de món suspès en el temps: poblets petits escampats enmig d’una verdor intensa, extenses fagedes, muntanyes abruptes ... el Couserans t’atrapa i et demana tornar per descobrir  els seus racons, la seva manera de ser.

L’itinerari escollit, dissenyat a vista sobre el mapa, vol evitar camins habituals i viure un cap de setmana de soledat tal com es mereix aquest entranyable racó del Pirineu.

 

Divendres 11 de març

Fem el viatge divendres tarda fins a Montgauch, un petit poble de la comarca. Gràcies Núria per la teva hospitalitat i Jeff per les teves indicacions.

Dissabte 12 de març 

Lac de Bethmale (1074 m) - Coll d’Eulet (1683 m) - Estany d’Eychelle - Coll de la Crouzette (2237 m) - Cabana d’Espugues - Fons de la vall (1915 m) - Coll de Pecouch (2462 m) - Refugi des Estagnous (2245 m) 

Dificultat d’esquí 

S2 en general i ocasionalment S3. Curt tram de S4  a la sortida del coll de Pecouch

Cota on calcem els esquís amb neu continua : 1074 m

Desnivell
1810 metres de pujada  /  640 metres de baixada

Caràcter de la jornada
Gran i variat recorregut que parteix des del terreny amable dels boscos del fons de la vall però que ràpidament ens trasllada a l'auster terreny d'una alta muntanya amb molta personalitat.
Les baixades semblen dissenyades per gaudir de l’esquí de muntanya. Només una breu fondalada poc abans de la cabana d’Espugues sembla trencar aquesta norma i demana tornar a posar les pells per salvar uns pocs metres de desnivell.


Precaucions
Cal estar atent a la pujada per encertar la ruta correcta, sobretot en el tram de bosc.

Cal fer atenció al flanqueig descendent que porta a l’entrada de la vall d’Eychelle si ha bufat vent de component Oest (formació de plaques en vessant Est). En aquest cas valorar el pendent i passar ràpid i d’un en un (hi ha la possibilitat de perdre alçada i flanquejar a cota lleugerament més baixa).

Cal baixar el coll de Pecouch amb precaució doncs grans blocs s’amagen sota la neu en el tram inicial més dret (S4).


Descripció
Partim a les 8,15 del matí de l’aparcament del llac de Bethmale ja amb esquís als peus per la pista forestal evident.  A la cota 1200 , en un marcat revol a l’esquerra,  enfilem un camí pel bosc. 

Més amunt tornem a creuar  la pista a l’alçada d’una borda en runes i prosseguim amunt per terreny obert amb bosc a banda i banda fins tornar a trobar  la pista. La seguim en lleugera baixada a l’esquerra un centenar de metres i prenem el GR-10 que en diagonal ens porta al coll d’Eulet (1683 m) , el qual marca el final del bosc i l’entrada al terreny d’alta muntanya.

Arribant al Coll d'Eulet amb la seva cabana

Aquí treballem una diagonal ascendent que ens porta a un llom (1830 m aprox) que serà la porta d’entrada a la vall d’Eychelle. 

Després de l'exposat flanqueig d'entrada a la vall d'Eychelle

Fem un flanqueig en baixada (no treure pells) atents a l’estat de la neu i ens situem ja en l’eix principal de la vall.

En el coll de la Crouzette

A partir d’aquí l’itinerari ja és en general més evident . 

Descens des de la cabana d'Espugues cap el fons de la vall

Un entorn esplèndid i dos descensos magnífics ens esperen al llarg del camí del refugi.

Camí del coll de Pecouch. Mont Valier sempre present

El refugi des Estagnous

A les 15:55 hrs posem punt i final al recorregut del dia en el refugi des Estagnous (2245 m ).

Diumenge 13 de març

Refugi des Estagnous (2245 m) -  Mont Valier (2845 m) - Refugi des Estagnous (2245 m) - Coll de Pecouch (2462 m) - Fons de la vall (1915 m) - Coll de la Crouzette (2237 m) - Estany d’Eychelle - Coll d’Eulet (1683 m) - Lac de Bethmale (1074 m)

Dificultat d’esquí
S4 a la cara SO del Mont Valier  / S2 - S3 a la resta  / tram d’esquí ‘passa-com-puguis’ en camí estret al bosc en el tram de GR-10 entre 1550 m i 1400 m)
Cota on descalcem els esquís: 1150 m

Desnivell
1240 metres de pujada /  2410 metres de baixada
 
Descripció 

Sortim  a les 07:45 del matí en lleuger descens fins als Estagnous i tracem sobre la neu pols la pujada al cim. 

Primeres llums a la sortida del refugi

Just passat el primer contrafort del cim

Un cop a la base del pendent final escollim una línia directa  paralela a l’aresta SO evitant de forma decidida l’exposat flanqueig cap el coll Faustin. Poc després de començar , debut a la inclinació del pendent, descalcem els esquís i obrim una línia directa a peu.

En la traça directa al cim

A cota 2750 m deixo definitivament els esquís plantats a la neu, doncs el vent ha bufat de valent i el que esdevé sense transició és un terreny de neu glaçada entre pedres que cal fer amb grampons (fàcil). Enmig de plenes condicions hivernals ( llum, fred intens  i vent) ens abracem finalment al cim prop de les 10:00 hrs. Trobem un racó quasi protegit del vent, piquem una mica i tirem avall.

Cim !!

El descens de la cara SO amb esquís va consistir en una successió de viratges en neu pols molt lleugera sobre un terreny sempre dret  amb ressalts de 40 graus (S4)

Esquiant el pendent SO

A la base del pendent SO del Mont Valier

Les nostres traces de pujada i baixada a la cara SO del Mont Valier

A les 12:30 hrs, després de rehidratar-nos i menjar una mica, deixem el refugi definitivament. La part final del coll de Pecouch la resolem amb esquís als peus fent una hàbil diagonal sobre el dret pendent. 

Descens del coll de Pecouch

La baixada fins al fons de la vall és insuperable, ben orientada i disfrutona (S2 i S3 el darrer tram) . Posem pells sobre el riu ben colgat de neu a 1915 m i enfilem cap al coll de la Crouzette .

La baixada del coll (S3 i S2), ben orientada al nord, val la pena iniciarla per la dreta (en sentit de baixada) . Si es fa bé és molt ràpida i no cal de cap manera remar en cap punt de la vall. Poc abans de l'estany d'Eychelle cambiem al cantó esquerra de la vall i prosseguim la baixada.

Més avall cal tornar a posar pells un tram molt curt per sortir de la vall de l’Eychelle i acabar així la part final del flanqueig exposat a l’est.

Anem enllaçant la resta de trams i arribem finalment al cotxe sobre les 16:30 hrs , com a punt final d’una experiència que mai no oblidarem.


Cartografia
IGN  2048OT Aulus-les-Bains/Mont Valier

Refugi des Estagnous
Lliure en aquesta època de l’any. 20 places. Gèlid. Taula i bancs. Mantes a l’habitació. Aigua de fusió que regalima de la teulada i es pot recollir amb recipients amples. Si no, cal fondre neu

Valoració global
Llarg i extenuant però a l’hora bellíssim itinerari a causa de la seva varietat, el caràcter alpí del seu entorn i la gran qualitat dels seus descensos. Tantmateix, la seva ubicació enmig de l'exhuberant comarca del Couserans li dóna un molt gran valor afegit.

Itinerari aconsellable per realitzar-lo els dies just després d’un episodi de nevades i amb temperatures fredes per garantir que la neu es mantingui en bones condicions en totes les orientacions i poder així gaudir de kilòmetres i kilòmetres de la millor neu pols que el Pirineu pot oferir.

Pau i Xavier

Le Longet (2965 m) per el vallon d'Albert. Massís del Queyras

Data : 14/02/2010

Inici : final de la carretera a l'aparcament(1690 m)

Desnivell mesurat (pujada) : 1340 m

Dificultat: S2 -S3

Horari : 3 hores 15 minuts de pujada

Famosa per les seves ascensions en glaç, la valleta de Ceillac amaga també les seves joies d'esquí de muntanya. És un entorn on tot és mesurat: l'extensió del poble, la magnitud de les cascades de glaç, la mida de la familiar estació d'esquí (que així perduri), i les proporcions dels seus cims, que recorden segons com al Pirineu central més ferèstec.

Les condicions i el fred sobretot, això sí, no tenen rès a envejar a les habituals de les valls dels Alps, pel que el glaç de les cascades es conserva durant tot l'hivern, i la qualitat de la neu, sol ser d'aquella que et fa destijar tornar a aquestes contrades.

Allotjament

Ceillac compta amb vàries gites i hotels. Cal anar amb compte però durant la setmana blanca de vacances de França
http://www.ceillac.com/hotels_gite_ref.htm

Itinerari
Quan sortim a les 07:38 de l'aparcament de l'estació d'esquí (1690 m) el termòmetre marca -15 C. i progressem en diagonal resseguint la pista d'esquí de fons fins fins al refugi de cim de Mélezet i després arribem al les cases de la Riaille. Aquí tombem a l'esquerra i ens endinsem ja en l'estreta vall d'Albert a través del bosc. Si no hi ha traces val la pena fer un reconeixement del camí el dia abans, cosa que habiem realitzat el dissabte.

Més amunt la vall s'obre i el dia esdevé un regal: fred, assoleillat i sense vent. A la cota 2350 m deixem a l'esquerra les traces que s'en van cap a un coll secundari (Atenció !) i prosseguim obrint traça sobre un bon gruix de neu pols resseguint el vallon d'Albert.

En uns plans inclinats a 2500 m tombem a l'esquerra per anar a buscar el coll Allongé (evident).

Deixem els esquís a uns 50 metres del final i arribem sense problemes al cim. Quina vista! : la Tee de Longet, el Brec de Chambeyron, etc, etc.

Descens

Un festival de Yuhuus sobre un bon paquet de neu pols sense defecte.

Calcem els esquís i resseguim l'aresta ventada que aviat deixem per tirar-nos a l'esquerra lleugerament apartats de les traces de pujada per tal de cercar més pendent (s2-s3).
A 2500 m retrobem l'itinerari de pujada que ja no deixem fins baix.

Alex A, Josep Lluis L, Josep Maria M, Rafa M i Xavier M

Gran Raid del Piz Bernina

O tot el que vol saber i el que les guies no li han volgut explicar



Es tracta d'una travessia exigent que es mou per un terreny abrupte i entremig de geleres formidables, pel que d'entrada es necessiten unes certes condicions.


PRE-REQUISITS

Pot realitzar-se la travessia NOMÉS en un any amb gran quantitat de neu, per tal de garantir que les gran esquerdes de les geleres estiguin el més cobertes possible.
Els desnivells a efectuar son considerables. Cal una bona forma física per acabar la travessia.
Cal dominar BÉ les tècniques clàssiques de l'alpinisme per afrontar l'ascensió del Pic Bernina i altres passatges de la travessia
La meteo, normalment insegura a l'alta Engadina, haurà de ser generosa amb nosaltres, doncs l'itinerari de totes les jornades pot esdevenir molt perillós en cas de visibilitat reduïda (esquerdes, traçat complex)


ITINERARI

DIVENDRES 03. Tarda

Sortida de Barna i viatge a l'estació de telefèric de Diavolezza (1200 Km, unes 12 hores de viatge sense comptar parades)


DISSABTE 04

Arribada a L'estació de Diavolezza. Pujada amb telefèric a la Berghaus Diavolezza (2975 m)
Telefèric: 27 CHS
Cabana: 63 CHS la mitja pensió. Ambient d'hotel a la Berghaus però tracte molt correcte. Menjar excel.lent amb menú a triar. Parlen italià i alemany.





DIUMENGE 05

Ascensió del Piz Palu (3990 m) . Punta Est i Cim principal - Descens per el Vadret Pers i remuntada a la cabana Boval (2495 m)
Desnivell total : 1300 m . Un canvi de pells
Dificultat alpinisme: Una fina aresta de neu per anar de la cima Est al cim principal (500 m d'aresta de neu fàcil)
Dificultat esquí : S2 -S3 sobre neu variada. Pols pesada a la part alta i neu dura a la part baixa

Amb la llum del frontal baixem del refugi flanquejant sobre neu dura fins la gelera (molt xulo) 2770 m. A la poca estona fem un dipòsit de material i prosseguim.

Itinerari sense problemes sobre traça ja oberta. Deixem els esquís a la sella i remutem per l'aresta de neu fàcil fins la punta Est i sense aturar-nos seguim fins el cim principal (4'20 hores de pujada)
Malgrat el que comenten les guies trobem els cinq cents metres d'aresta entre les dos puntes convertits en una fina aresta de neu amb pendent fort a banda i banda, però molt més facil que l'aresta cimera del Vallhibierna el mes de juny de l'any 2008, per posar un exemple.



Fem la baixada per el mateix itinerari. No cal preocupar-se per el tram entre el dipòsit de material i el punt on calposar pells (2340 m aprox), doncs està convertit en una miserable pista d'esquí ben senyalitzada.
Finalment remuntem els darrers 150 metres fins la cabana Boval (2495 m).58 CHS la mitja pensió. Cabana 'austera', (com les d'abans), tracte excel.lent, menjar més que acceptable donades les condicions de la cabana.Cabana mig buida.



DILLUNS 06

Cabana Boval - Piz Bernina (4045 m) (fins la cota 3950) - Cabana Boval
Desnivell : 1600 + 200 = 1800 metres.
Dificultat alpinisme: escalada PD+ sobre terreny mixte
Dificultat esquí: S2 -S3 sobre neu pols suelta i més compacte a les cotes baixes. Dos canvis de pells

Horari: unes 6'30 hores fins al peu del primer gendarme

Itinerari tant magnífic com perillós sobre una gelera que no acaba mai de tapar les seves esquerdes i exposada a les caigudes de seracs ( al baixar observarem com un gros desprendiment habia caigut sobre la nostra traça de pujada just a sota del Busch)

Fem l'itinerari directe des de la cabana per el Vadret da Morterasch, passant per el Busch.

Nota: Val la pena informar-se bé abans d'anar. Si aquest no es trobés en condicions, NO val la pena fer l'itinerari alternatiu passant per sota del Bellavista (molt llarg i poc elegant).

Pujada:

Remuntem el Vadret de Morterasch i arribem al peu de l'aresta Est on deixem els esquís. Remuntem una pala perl'esquerra de l'aresta i després una estreta canal que ens porta a l'aresta al peu del primer gendarme on donem per acabada l'ascensió. Aquí maleeixo mil i una vegades la poca informació que ens donaren les guies.(Jaume: poc esprés em vaig assabentar que habies fet aquest itinerari, hagués estat bé consultar-te). Observant la progressió dels dos francesos que pujaren com nosaltres des del refugi dedueixo que per fer el cim calia una corda de 50 metres per cada dos persones, bagues llargues i alguna cinta exprés, material que no portavem ni de bon tros. Es pot flanquejar el primer gendarme per la dreta per neu (encordat i exposat) fins el peu del segon gendarme, on un llarg fàcil sobre mixte condueix directament a la fina i llarga aresta cimera). Aprox una hora des del peu del primer gendarme fins el cim.

Descens:

Des del peu de l'aresta, ens consolem amb una neu pols immaculada que ens alegra el dia fins arribar al primer canvi de pells. MOLT de compte amb les esquerdes. Més avall, neu pols més pesada i finalment neu primavera.

Una gran jornada

DIMARTS 07

Cabana Boval - Pic Misaun (3250 m) - Cabana Boval

Desnivell : 800 mDificultat esquí: S2 Horari: 3 hores de pujada

Itinerari tranquil que ens permet inspeccionar des de ben aprop la pujada de l'endemà al coll (3208 m) entre el Pic Boval i el Pic Misaun.

Dia asolellat on pugem tranquilament. Baixada sobre una neu primavera fantàstica.

Ens feia falta a tots un dia així.

DIMECRES 08

Cabana Boval - coll entre el Pic Boval i el Pic Misaun (3208m) - Forca Tschierva (3336m) - Vadrettin da Tschierva - Morterasch (3751 m) - Descens del Vadrettin da Tschierva fins la cota 2160 - Remuntada a la Cabana Coaz (2610m)

Desnivell acumulat : 1910 m

Dificultat esquí : S2 -S3

Horari total: entre 9'50 hores i 11'30 hores

Ens acomiadem d'en Pere Joan i la Carme M i iniciem la que seria potser la jornada més maca de la travessia.

Ascensió:
Pujada exposada al coll de 3208 m. Nota: Si aquest no es troba en condicions es podria donar la volta per darrera del Pic Misaun, com recomana la guia del CAS (un pal).

Baixada per l'altra banda per un corredor fàcil (50 metres, 45 graus). Remontem suaument a la Forca Tschierva i baixem per l'altra banda

sobre neu dura, alguns amb grampons i altres esquiant (fàcil pero exposat). Dipòsit de material.
Posem pells i finalment arribem al Morterasch a les 5 hores d'haber sortit de la cabana. Quina Vista !

Baixada:

Neu pols fantàstica els primers 400 metres. Neu primavera dureta molt bona la resta (1600 metres de baixada).

Acomiadament d'en Claus, que baixa a Pontresina, i que ens ha regalat amb la seva companyia fins aquí.

Posem pells i ens arrosseguem per la remuntada final (600 metres de desnivell) fins el refugi amb una calor asfixiant .

Tots coincidim en que ha estat un gran dia

Cabana Coaz: 67 CHS la mitja pensió. tot un luxe. Habitacions acollidores. Cuina excel.lent. Ambient 'esmerat'. Gràcies a l'Alois i la Petra per la seva amabilitat.Sorprenentment només tres equips a la cabana.

DIJOUS 09

Cabana Coaz - Il Chapustchin (3386m) - La Muongia (3415m) - Cabana Coaz
Dificultat: PD a la part final de la Moungia i en el descens a la Fuorca del Chapustschin

Dificultat esquí: S2 - S3

Desnivell : uns 1300 metres
Jornada de 'relax' que va acabar sent bastant intensa. No aprendrem mai.
Per fer aquesta travessia circular el millor és deixar els esquís al peu de l'aresta final del Chaputschin i fer la resta a peu (fàcil). A la baixada, recuperar els esquís i anar a buscar una punta flanquejant el Chaputschin per sota. D'aquí fer una curta desgrimpada fàcil (PD) fins a sobre d'una amplia pala que es pot baixar esquiant (atenció a les pedres) o resseguir la carena fins un collet més llunyà i amb baixada més fàcil. En qualsevol cas accedir al glaciar al peu de la Muongia i remuntar-la per la seva aresta final (PD) o per l'evident canal final (45-50 graus i PD a la part superior).



 
DIVENDRES 10

Cabana Coaz - Piz Sella (3508m) - Fuorca da la Sella - Paso Marinelli Occidental - Ref Marinelli (2813m)

Jornada espetacular i no massa llarga, pel que es pot fer sense presses.
En cas de manca de temps es pot fer aquesta etapa i la posterior en una sola jornada.
Refugi Marinelli: 45 euros la mitja pensió. Casalot 'italià'. Poc respectuós amb el medi ambient. Electricitat amb motor de gasoli, sorollós i contaminant. 'Despilfarrador' amb l'energia. Tot un contrast amb la visió sostenible dels altres refugis. Els llatins som així. Llits amb mantes 'pesades' i poc eficients.
Tracte molt cordial i amable. Et fan sentir a gust. Cuina italiana esmerada i un menjador gran i confortable.

Per cert, estem sols al refugi.

DISSABTE 11

Ref. Marinelli - Descens a Campo Moro - Taxi fins a l'estació de la Diavolezza
Horari : 3 hores

Desnivell : 150 metres de pujada i 1000 metres de descens acumulats

Taxi des de Campo Moro a l'estació de la Diavolezza (2'30 hores, 100 Km, 30 euros per cap )

El dia es lleva tapat i nevant, pel que decidim abandonar el projecte inicial de baixar a l'Alp Grün. El guarda es preocupa de nosaltres i ens indica el descens des del refugi fins a Campo Moro, També s'ocupa de contactar amb un taxi que ens recullirà a l'inici de la carretera.

Ens acomiadem i iniciem el descens. Al poc cal posar pells i efectuar una travessia fàcil, senyalitzada de tant en tant amb llargs pals. Cal posar atenció doncs està exposada a les allaus.Arribem a un coll, treiem les pells i baixem sobre una neu pols acabada de posar fins a un primer poble.
Allà girem a l'esquerra per la via alpina, un estret i emprenyador camí que ens porta a Campo Moro.
Cal també aquí no entretenir-se, doncs el camí passa per sota de cascades de gel que, amb temperatures altes, poden provocar desprendiments de grans blocs de gel que cauen directament sobre el camí, i si no que li preguntin al meu Angel de la Guarda que en aquest dia va perdre moltes plomes.
I així, després de tots aquests dies de travessia, anem arribant un a un a aquest punt final de l'itinerari, cansats ... I CONTENTS.

Hem acabat la travessia :
Carme S, Rosa S, Bernat R, David T, Jordi V, Josep Maria M, Rafa M i Xavier M

Bibliografia (a llegir amb suspicàcia)

Les plus belles randonées à ski a Suisse. CAS
Les plus beaux raid a skis. Mario Colonel. Ed Arthaud
Alpine Ski Mountaineering. Central and Eastern Alps. Bill O'Connor. Cicerone Press

Pic de Carlit (2925 m) des de Lanós. Un Adagio imperfecte

Dificultat : **** , S2 ,
Dificultat alpina : canal de neu de 35 - 45 º, baixable amb esquís en bones condicions
Desnivell : uns 2000 metres de desnivell.
Horari: unes onze hores per a un equip entrenat

Poc ens pensavem que aquesta sortida acabaria sent una de les més llargues de la temporada. La vall de Lanós, discontinua i plena de raconets, ens va permetre una tranquila pujada però a la vegada és mostrà totalment desaconsellable per a la baixada, per la qual cosa decidirem realitzar un llarg itinerari circular per tornar al punt de partida.

A partir de l’estany de Lanós sortosament canvia la naturalesa de l’ascensió: una suau pujada per una valleta que desemboca en la piràmide final del cim. Gràcil i de formes esbeltes, és atractiva, elegant i atrau la mirada des de qualsevol punt: un gran cim en definitiva, que mereix trobar-hi un itinerari més idoni, que no impliqui l’elevat preu que tinguerem que pagar, en termes de temps i esforç, tant el nostre equip, com el d’en Ferran, que realitzà l’ascensió des de Font Romeu!. Per cert, molt elegants les vostres traces a la canal que baixa a les Bulloses.

El nostre itinerari ?

Sortim a les 09’20 del poble de Porta (1600 m), passem per la Cabana dels Ingeniers i arribem a l'Estany de Lanós (2200 m). 

En aquest punt ens acomiadem d'en Jordi i la Carmela que giren cap el Coma d'Or. Prosseguim per una valleta idílica fins a la base del cim, on pugem fins on podem amb els esquís. Plantem les fustes i pugem feixugament els darrers 300 metres de desnivell per la característica canal Oest del cim (35º – 45 º com a màxim) - Pic del Carlit (2925 m), on arribem finalment després de 6 hores 10 minuts de pujada superant una alpina però fàcil canal final.

Tornada:

Desfem la canal, calcem esquís i fem una baixada sobre una neu memorable per el mateix lloc fins a l’estany de Lanós (S2 ‘disfruton’).

Remuntada fins a la portella de Lanós (2468 m) i posterioor flanqueig fins a una primera portella (2505 m) , que es converteix en un entretingut puja-baixa i d’aquí a la portella d’en Garcia (2550 m) 

Des d'aquí fem un descens trepidant (S2) en la penombra sobre bona neu fins al port de Puimorens (1900 m ). Ja de nit, practiquem l’esquí ‘de sensació’ sobre una neu primavera fàcil (encara no havia regelat) fins a la part baixa de l’estació.
Literalment estès al terra panxa amunt m’espero amb tot el material mentre en Josep Maria va a recollir el vehicle caminant per la carretera.

Buf, buf, buf. Han estat onze hores d’activitat.

Josep Maria M i Xavier M