divendres, 20 de març del 2009

Pic de Carlit (2925 m) des de Lanós. Un Adagio imperfecte

Dificultat : **** , S2 ,
Dificultat alpina : canal de neu de 35 - 45 º, baixable amb esquís en bones condicions
Desnivell : uns 2000 metres de desnivell.
Horari: unes onze hores per a un equip entrenat

Poc ens pensavem que aquesta sortida acabaria sent una de les més llargues de la temporada. La vall de Lanós, discontinua i plena de raconets, ens va permetre una tranquila pujada però a la vegada és mostrà totalment desaconsellable per a la baixada, per la qual cosa decidirem realitzar un llarg itinerari circular per tornar al punt de partida.




A partir de l’estany de Lanós sortosament canvia la naturalesa de l’ascensió: una suau pujada per una valleta que desemboca en la piràmide final del cim. Gràcil i de formes esbeltes, és atractiva, elegant i atrau la mirada des de qualsevol punt: un gran cim en definitiva, que mereix trobar-hi un itinerari més idoni, que no impliqui l’elevat preu que tinguerem que pagar, en termes de temps i esforç, tant el nostre equip, com el d’en Ferran, que realitzà l’ascensió des de Font Romeu!. Per cert, molt elegants les vostres traces a la canal que baixa a les Bulloses.


El nostre itinerari ?

Sortim a les 09’20 del poble de Porta (1600 m), passem per la Cabana dels Ingeniers i arribem a l'Estany de Lanós (2200 m). 


En aquest punt ens acomiadem d'en Jordi i la Carmela que giren cap el Coma d'Or. Prosseguim per una valleta idílica fins a la base del cim, on pugem fins on podem amb els esquís. Plantem les fustes i pugem feixugament els darrers 300 metres de desnivell per la característica canal Oest del cim (35º – 45 º com a màxim) - Pic del Carlit (2925 m), on arribem finalment després de 6 hores 10 minuts de pujada superant una alpina però fàcil canal final.


Tornada:


Desfem la canal, calcem esquís i fem una baixada sobre una neu memorable per el mateix lloc fins a l’estany de Lanós (S2 ‘disfruton’).

Remuntada fins a la portella de Lanós (2468 m) i posterioor flanqueig fins a una primera portella (2505 m) , que es converteix en un entretingut puja-baixa i d’aquí a la portella d’en Garcia (2550 m) 

Des d'aquí fem un descens trepidant (S2) en la penombra sobre bona neu fins al port de Puimorens (1900 m ). Ja de nit, practiquem l’esquí ‘de sensació’ sobre una neu primavera fàcil (encara no havia regelat) fins a la part baixa de l’estació.
Literalment estès al terra panxa amunt m’espero amb tot el material mentre en Josep Maria va a recollir el vehicle caminant per la carretera.
Buf, buf, buf. Han estat onze hores d’activitat.

Josep Maria M i Xavier M