dissabte, 12 d’agost del 2023

Anboto (1331m) per l’aresta Nord-est des de Arrazola


 11 d’agost de 2023

Introducció

Euskadi sempre sorprèn amb les seves joies amagades escampades en el seu complex territori.

Quan busquem excuses per poder tornar-hi no és gens difícil trobar-les: la seva cultura, la seva manera de ser, la qualitat del seu menjar, l’interès i bellesa de les seves muntanyes, etc.

Aquesta  vegada es tracta d’una elegant aresta que condueix directament a un dels seus cims més emblemàtics i escarpats: l’Anboto. Es una grimpada no molt difícil però llarga que demana atenció.

El descens val molt  la pena fer-lo per Zabalandi per poder gaudir de la baixada del seu bosc encantat: molt fresc, silenciós i plè d’arbres centenaris, amb el terra cobert de fulles i on de tant en tant sobresurten roques molt blanques guarnides amb molsa molt molt verda.

Vista des del Udalatx. L’aresta NE és la que surt del nuvolet i puja directa al cim al centre de la foto

Dades pràctiques 

Dificultat: recorregut amb trams de grimpada de grau II sobre bona roca des de la cota 750 m fins el  cim.

La part de dificultat, marcada amb marques de color blau, cerca els passos més assequibles entre lloses  i ressalts calcaris i ens estalvia molta feina de recerca del millor itinerari. Podem jugar a desviar-nos a dreta i esquerra de les marques blaves per trobar passos més interessants però sense flipar-nos, doncs la dificultat augmenta considerablement. A l’alçada de la Gerriko Koba, les marques es desvien a la dreta un centenar de metres per anar a cercar una pujada més fàcil. Es molt millor i elegant abandonar-les i prosseguir directament cap el cim (grau II). 

Es trepitja bastanta herba durant tot el recorregut i el terreny es força pendent, per la qual cosa convé trobar-lo sec. Esperar almenys un parell de dies si ha plogut.

Desnivell: 1100  metres de desnivell directe  des del poble fins el cim. Cal estar en bona forma física doncs el terreny sempre és bastant pendent.

Recorregut: uns 9 km

Horari: 6 hores de temps total comptant una parada llarga al cim i una desviació a la font de Zabalandi per refrescar-nos una mica.

Caràcter: durant el mes d’agost dificilment trobareu ningú a l’aresta ni a la baixada del bosc de Zabalandi. Els muntanyencs que segurament trobareu al cim solen pujar per la via normal (aresta W, dificultat PD) o la ruta directa de la cara nord (dificultat F).



Itinerari seguit

Mirada enrere cap a Arrazola, a l’inici de l’ascensió



En aquest primer tram m’acompanya l’Anna una estona




Més amunt ja es veu la base de l’aresta



En aquest tram anem seguint les marques d’un PR

I ja veiem a dalt a l’esquerra on comença l’aresta


La bella silueta del Udalatx al fons



I començo a grimpar vigilat per un ocellet

L’itinerari es va enfilant. Amunt un corb


Ataco el següent ressalt per la fissura-canal del mig

I es segueix superant un altre ressalt

… i un altre

I un altre més

Grimpant una fissura veig aquest ocell que m’observa

Comitè de benvinguda a la Gerriko Koba. L’únic tros pla de l’aresta i no podré descansar aquí

Segueixo Sense desviar-me l’aresta que segueix presentant dificultats més amunt

Gairebé al cim em trobo un grup de corbs de bec groc

Cim !

Autofoto dalt del cim

La baixada a Zabalandi per el vessant Sud és relativament senzilla i només cal posar les mans a la part superior. Grau I

El cim des del coll de Zabalandi

Val la pena desviar-se una mica ca a la font poc abans del coll

Baixant la cara sud de l’Anboto apareixen aquests cims al davant



En el bosc encantat de Zabalandi



Més avall vaig donant la volta al cim per tornar al poble




Abans de marxar, faig aquesta foto des de L’ermita de San Roke. L’aresta nordest és l’aresta que es retalla al cel a l’esquerra


Un altre somni complert. Ha valgut molt la pena.

Xavier


dissabte, 22 de juliol del 2023

Una petita clàssica: L’Olla d’Ull de Ter

 20 de juliol de 2023

És aquesta una d’aquelles sortides per jugar amb la càmara fotogràfica i reviure les aventures viscudes en aquestes properes muntanyes i planejar futures sortides hivernals, tant sigui d’alpinisme com d’esquí de muntanya. 

L’escenari va canviant a mesura que anem cavalcant el llom fronterer i anem redescobrint els racons que hem transitat moltes vegades.

Vàrem trobar condicions fresquetes i vent una mica molest, com sol ser habitual en aquests paratges.

Itinerari

Aparcament superior de Vallter - portella de Mantet - Pic de la Dona - coll de  Xemeneies - Puig Ombriaga - coll de la Geganta - Bastiments - coll de la Marrana - Gra de Fajol Gran - coll de la Marrana - aparcament

Desnivell: 1050 m

Recorregut: 12 km 


Itinerari seguit

Molta pols al cel. Semblava que poques fotos valdrien la pena. Per sort no ha estat així


Minúscules flors a la pujada de la portella de Mentet



El Canigó ens saluda mentre pugem el Pic de la Dona



La llum juga amb els núvols i les pedres

Mirada enrere pujant el pic de la Dona

El camí que ens ha portat al coll de la Geganta

El Bastiments i la seva cara nord. A veure si la podem baixar aquest hivern amb els esquís

Records d’ascensions hivernals sobre les belles línies  dels dos Gra de Fajol

Els núvols van engolint el Gra de Fajol


Punt on deixem el camí que porta al refugi


Xavier

divendres, 14 de juliol del 2023

Divertimento a l’aresta Anyeller-Rodó


Dijous, 13 de juliol de 2023

Desnivell: 1000 metres

Dificultat:  Majoritàriament passos de grau II. Un pas de grau III al gendarme groc li dóna interès a l’ascensió

Horari: en total unes 6 hores. Comptar unes dos hores per anar i tornar del coll Bernat al pic Rodó

Material: una corda de 20 metres per el ràppel i alguna baga per reforçar la instalació


Descripció

Dia fresquet amb un ventet que de vegades complicava l’equilibri en els passos més esmolats.

Per poder gaudir de les millors condicions, cal prendre  el primer carrilet fins a Núria. Es pot així començar la ruta a les  8 del matí i enfilar la vall de Nou Fonts fins el coll del mateix nom. Des d’aquí, un flanqueig a l’esquerra ens deixa al coll Bernat (unes dos hores des de Núria), punt on comença l’aresta. En una hora més podem ser ja al cim del Pic Rodó. 

En general es progressa per el fil de l’aresta. Quan això no és possible, es prossegueix per el vessant est. El gendarme groc, malgrat es pot vorejar per la dreta (expo), és molt més interessant superar-lo directament amb uns passos verticals amb bones preses (grau III).


Primeres llums del dia sobre el Nou Fonts

Autofoto pujant al coll de Nou Fonts


Prop del coll Bernat ens saluda el Pic de l’infern i el Bastiments al fons




El pic Anyeller i mar de núvols sobre la plana francesa

Mirada enrere. Primera desgrimpada baixant del pic Anyeller (grau II)


Una mica més enllà s’arriba al gendarme groc. Se supera directament (grau III vertical)

Poc després de superar el  gendarme, cal desgrimpar aquest ressalt (grau II+ Bona roca)


Superem el següent ressalt per el mateix fil de l’aresta (grau II+ roca delicada)

I un darrer curt pas prop del pic Rodó (grau II)


Cim ¡ pic del Racó gros al darrera

A la tornada, rappel del gendarme groc. La corda senyala la línia de pujada que hem fet una estona abans


Es va confirmant el canvi de temps i els núvols van tapant el cel. Al fons el Puigmal




Els habitants de la vall de Nou Fonts

 

Bon dia 


Una sortida que sempre deixa bones sensacions

Xavier




dijous, 6 d’abril del 2023

Maladeta (3308 m). Flor d’un dia

Dimarts 04-04-2023

Recorregut: Llanos del Hospital - segon tub de Paderna - Maladeta - la Renclusa - Llanos del Hospital

Desnivell: 1700 m 

Dificultat: 

             - Pujada curta pero exposada, dretota i gelada per accedir al coll de la Rimaia

             - Esquí S2 en el descens fins la Renclusa

Material: l’habitual d’esqui de muntanya. Grampons i un o dos piolets tècnics segons el nivell de cadascú.

Horari: unes  9 - 9:30 hores en total  a ritme tranquil


Introducció 

Quan la Maladeta lluïa ja un aspecte de finals de maig, la passada nit de dissabte i tot diumenge un front de nord s’ha entossudit a tornar-li l’aspecte hivernal amb una prou espessa capa de neu pols de bona qualitat. Allotjats a Benàs, un clàssic al massís sembla ser una bona opció.

L’objectiu original era el Pic Cordier, però les desfavorables condicions de la seva pala somital em varen forçar a canviar d’objectiu sobre el terreny.

 

Descripció

Surto de l’aparcament prop de l’Hospital a les 7:30 del matí de dimarts amb les primeres llums. Allà em trobo amb la Marisa, natural de la vall, que intentarà la Maladeta per la via habitual de la Renclusa. Poc després de tombar el primer revolt m’acomiado, deixo la pista i ressegueixo unes traces que em porten a la pleta poc abans del segon tub. Aquest primer tram va presentar alguna incomoditat, doncs tenia la neu justa per progressar amb esquís. Tot i així ben aviat s'arriba a la pleta que porta en diagonal al segon tub de Paderna. 

Aquí, desde la Pleta, ja sobre una bona base, i ben orientada, trobo la neu pols que no m’abandonarà ja en tota la sortida.

Avui, el tub es podia superar resseguint unes traces que permetien superar-lo amb comoditat. Vaig resseguint unes traces fins tombar Paderna i entrar en el vessant de la Maladeta. Aquí les traces s’acaben de sobte i em toca obrir traça des d’aquest punt. No hi ha ningú més en aquest vessant de la muntanya.

Quan m’apropo al Pic Cordier , comprovo amb disgust un canvi en  la part final d’accés a aquest cim: enlloc d’una pala de neu inclinada, em trobo amb un seguit de ressalts de roca i mixtes. Ho valoro visualment i penso que excedeixen i molt el que puc fer avui, sol i amb un limitat material. Més tard, em confirmen que aquest tram ha canviat molt els darrers anys i fins i tot té una instalació per poder-lo rappelar en cas necessari. Potser no m'he equivocat.

Canvi de plans: vull fer un cim avui i decideixo apropar-me a la Maladeta travessant tota la part alta del glaciar, cosa que no em fa cap gràcia però pitjor seria fracassar. 

Quan arribo al peu de la pujada al collado de la Rimaia, la trobo també molt diferent de com la recordava. S’ha convertit en una diagonal ascendent sobre neu gelada amb un  petit pas mixte entremig i exposada sobre un cingle que cal passar per sobre. No és difícil però cal superar-lo ben concentrat.

Pujo aquest tram sense incidències pero molt concentrat. Certament té molts graons que faciliten la progressió però segueix sent dret i glaçat.

Un cop al cim faig unes fotos i menjo una mica una mica amoïnat pensant en la desgrimpada del coll. Noto l’alçada i les hores d’ascensió però sé que no puc perdre la concentració en aquest tram.

Sense perdre gaire temps faig via i resolc el descens sense cap problema. Alleujo la tensió i m’equipo per gaudir de la baixada que m’espera.

I així va ser, acompanyat de quatre nois navarresos (un dels grups que surt a la foto desgrimpant la pala) que tenien molt estudiada la baixada. Anem encadenant pales i pales de neu pols verge, sempre en tendència a l’esquerra, fins arribar sense adonar-nos a la porta de la Renclusa.

Allà els agraeixo el guiatge, m’acomiado i segueixo baixant i resseguint la fastidiosa pista de la Besurta fins als Llanos, per sort acompanyat en part per la Marisa, doncs ens vàrem tornar a trobar a la Renclusa.

Un dia intens, que va acabar aquesta vegada fent un dinar-berenar en el restaurant Maupàs de Benasque ben acompanyat per l’Anna.

Xavier

Itinerari gravat amb Coros



Mirada enrere cap a la pleta per on va el camí. Mall Pintrat al fons

El tub presentava avui un aspecte amable

En les Ziga-zagues del segon tub de Paderna



Poc a poc es canvia de vessant i s’entra de plè en el domini de les Maladetes

Aspecte poc atractiu que presentava la cara Nord del Pic Cordier



Per arribar al peu de la Maladeta cal seguir ravessant la gelera

Punt on es deixen els esquis per pujar al coll de la Rimaia

Mirada avall. Tobogan d'accés al coll

El fàcil i curt llom fins el cim, ja aprop

Cim ! Aneto al fons

Vista al sud cap a Cerler i el Turbón

Un parell de grups davallen per la canal. Per sort els he creuat a l'aresta cimera i no a la pala

La pista presentava una neu fàcil però es fa llarga