La Val d'Aran és l'objectiu d'aquesta nova aventura: ens queda relativament aprop i les precipitacions no han estat tant abundants com a d'altres llocs, cosa que ens farà estar més tranquils per el tema d'allaus.
Aquest paratge, durant els caps de setmana en que està oberta l'estació de Baqueira-Beret, és sinònim d'aglomeracions i trànsit complicat, dos fenòmens que semblen agradar als nostres conciutadans.
Per als que ho veiem d'una altra manera, la Vall gaudeix entre setmana d'una certa tranquilitat, i es pot descobrir d'una manera més pausada els seus nombrosos racons, que necessitarien més d'una vida en poder-se recórrer íntegrament.
Dimecres 15/02/2017
Cap des Closos (2416 m) des de Plà Beret (1845 m) - Arriu de Barlonguera - Plà Beret (1845 m)
Dificultat: S2
Desnivell : D+ / D- : 570 m / 570 m
Una petita joia d'aquest racó del Pirineu. Per a nosaltres va representar una bona manera d'estirar les cames després d'un matí de viatge, i tantmateix poguérem tastar les condicions que ens trobariem aquests dies.
 |
| El Pol arrivant al cim |
 |
| El massís de la Maladeta des del Cap des Closos |
 |
| El Tuc d'era Pincela, temptador davant nostre |
Iniciem la pujada sobre una neu primavera lleugerament transformada. Passem per la dreta del Tuc de Costarjas i arribem al cim, on podem veure íntegrament l'itinerari de pujada de l'endemà.
Aquí, dos francesos que venen del Tuc de Parrós ens confirmen les bones condicions d'aquell cim.
Iniciem la baixada primer exposats al sud, sobre neu lleugerament transformada i més avall , amb exposició nord per l'Arriu de Barlonguera on podem gaudir d'una bona neu pols. Finalment, sobre neu transformada facilona arribem al cotxe.
Buf. Un bon començament.
Dijous 16/02/2017
Plà Beret (1845 m) - Cap des Closos (2416 m) - Replà (2200 m) - Avantcim (2708 m) - Tuc de Parrós (2727 m) - Avantcim (2708 m) - Arriu de Parrós - Pista d'accés a Montgarri (cota 1800 m) - Plà Beret (1845 m)
Dificultat: S2 i algún tram de S3
Desnivell: D+ / D- : 1250 m /1250 m
Itinerari clàssic i variat. Espectacular per les vistes als cims de la vall que té. Amb l'atractiu d'una aresta final a peu fàcil però amb ambient.
Iniciem la pujada a les 09:05 i refem l'itinerari d'ahir fins el Cap des Closos. Treiem pells i obrim una baixada directa un xic a la dreta del cim (S3) sobre neu pols amb fons de neu dura fins a un replà sobre els 2200 m. Posem pells i arribem a l'avantcim (2708 m). Aquí veiem que els francesos d'ahir no havien anat més enllà. Ens alegrem d'aquesta circumstància i obrim camí a peu, primer baixant a un collet i després resseguint l'aresta, decorada per unes cornises espectaculars, fins al bell cim del Tuc de Parrós.
 |
| Contrallum a la pujada del Cap des Closos |
 |
| En Pol fent-li una foto a la Barlonguera |
 |
| Iniciant el descens del Cap des Closos |
 |
| Traçant una línia en la cara Nord |
 |
| la bella cara nord del Cap des Closos |
 |
| remuntant cap el Tuc de Parrós |
 |
| Treballant l'avantcim. Aquí neu gelada |
 |
| En l'aresta poc abans de l'avantcim |
 |
| Des de l'avantcim, baixant al Coret deth Orcahl |
 |
| Mont Valier |
 |
| Descansant al cim |
 |
| La cornisada aresta d'accés al cim |
 |
| Deixem el cim i anem a buscar els esquís |
Tornem a l'avantcim, treiem pells i desfem el camí de pujada (S3 i S2) fins a l'arriu de Parrós. Ens posicionem el més aviat possible en el seu vessant nord i fem una baixada agradable deixant sempre el riu a la nostra esquerra (en el sentit de baixada).
 |
| Treballant la baixada en l'arriu de Parrós |
Quan la vall s'obre, cal remuntar a la dreta un centenar de metres un replà inclinat sense necessitat de posar pells i arribem a un llom. Aquí prenem la decisió de no anar a dormir a Montgarri com haviem planejat: la cara sud del Tuc del Mihl, com les altres cares sud de la vall, no semblen estar en el seu millor moment, Així que decidim tornar al vehicle i fer demá un cim amb exposició Nord.
A partir d'aquí es presenta ara un tram especialment agradable, almenys per a mí. Cal crear la nostra traça descendent enmig d'un bosc de pins: Baixem per on baixem acabarem sempre en la pista d'accés a Montgarri. Aquest tram el trobem en neu primavera que ens facilita sobremanera navegar entre els arbres fins arribar a la pista.
Posem pells i arribem al cotxe sobre les 15:00 hores. Un dia genial.
Divendres 17/02/2017
Tuca de Bargadera (2584 m ) des de la boca Nord del túnel (cota 1345 m)
Dificultat: S2 en general. Un curt tram de S4 en el descens inicial del cim.
Desnivell: D+ / D- : 1250 m / 1250 m
Ascensió molt més variada que el que fa pensar quan la veus sobre el mapa. A la part inferior, la recerca de l'itinerari a través d'un bosc li dóna un cert caràcter d'exploració i aventura.
La seva exposició continua a nord guarda una bona neu pols per poc que les condicions siguin favorables.
Disfrutem
així en Pol i jo de la nostra 'forçada' solitud i anem resseguin
l'agradable i variat itinerari fins el cim, on retrobem els nostres
companys.
Aprofitem
que en Guillem i un company arribaren ahir nit a la vall per fer una
ascensió conjunta amb ells. Arribem a les 09 hores al parking de la
incineradora , on ens adonem que ens hem deixat unes botes a l'alberg.
Finalment comencem a caminar a les 10:15 hores resseguint les passes del
grup del Guillem i uns francesos amb guia que han escollit també aquest
itinerari. No els retrobarem fins gairebé el cim.
 |
| Treballant el camí en el prat de la part inferior |
 |
| El sol vol sortir darrere de la Pala Sarraera |
 |
| Quin pastís ! |
 |
| pocs metres abans del cim |
 |
| Una mica de tranquilitat |
 |
| Fem una parada en la transició amb la neu primavera |
Sis cents metres de desnivell continus de la millor neu pols i a continuació una neu 'moquette' de la millor qualitat, van fer d'aquest un descens memorable.
Allotjament:
Alberg Era Garona. Salardú
Bibliografia:
Val d'Aran. 75 itinerarios esquí de montaña y raquetas. Francisco Román. Ed Desnivel
