Puigmal de Lló (2807 m) . L’altre Puigmal

 Dissabte, 16 de març de 2025

Introducció

Avui és el primer dia després de la que podem anomenar ‘la nevada del segle’ i m’atrau visitar algún d’aquests racons que ens eren habituals no fa pas tants anys. El repte d’aquesta jornada que es preveu concorreguda era  trobar un itinerari interessant i poder gaudir de bells descensos sobre neu verge en un entorn el més tranquil possible.

Escolleixo un itinerari sinuós que recorre el vessant sud del Puigmal de Lló i empalma a 2610 m amb el seu llom sud-oest, el qual es va cavalcant fins el cim.

És un itinerari molt segur que evita els drets pendents d’aquest vessant. Cosa fonamental en un dia com avui amb molta neu fresca 

Les marques mostren la ruta sobre el llom que he fet avui fins el cim (foto presa dos dies més tard des del Duraneu)

Dades pràctiques

Desnivell: 1200 m

Recorregut: uns 15 km

Horari: 5 hores 45 minuts

Dificultat: S2

Descripció

Molts cotxes aparcats avui a l'antiga estació de Puigmal i ambient inequívoc de cap de setmana, però quan inicio la ruta a les 09:40 hores la major part de la gent ja ha sortit, així que curiosament només coincideixo amb molt poques persones que més endavant prendran el camí del Puigmal. 

Malgrat el termòmetre marcava -6.5 graus al cotxe, ben aviat el sol comença a escalfar considerablement l'ambient i acabo recorrent la pista amb mànega curta.

els arbres ben carregats de neu a banda i banda de la pista

Les tres persones que he trobat fins aquí poc abans de desviar-se cap el Puigmal

Una estona més tard arribo a la cruïlla (2225 m) on es pot agafar el camí que porta al Puigmal, on tota la gent ha escollit disciplinadament enfilar la ruta d'aquest cim. En canvi, veig que el Puigmal de Lló no desperta passions

Segueixo el fil de la vall i més enllà recorro la característica i estètica gorja que em marca el camí.

Content estic d’haver portat avui els meus esquís amples, doncs hi ha molta acumulació de neu nova per tot arreu

al fons de la gorja el riuet apareix de tant en tant

Passada la gorja supero un ressalt i tombo decididament a l’esquerra (2360 m) per buscar una valleta que em durà sense problemes fins el llom sud-oest. 

La vall s'obre després de la gorja

Tota l’estona vaig seguint una traça recentment oberta i que m'intriga. Una sort que algú hagi tingut la mateixa idea, doncs m’han estalviat molta feina (més tard em trobaré amb la parella que efectivament ha anat obrint feixugament aquesta traça).

Arribat al llom sud-oest (2610 m) el vaig resseguint. La vista és ara magnífica a banda i banda.

Des del llom, la dreta cara sud-oest del Puigmal de Lló, que hem baixat ja alguna vegada (S3)

Una mica ha ventat i alguna pedra sobresurt de la neu de tant en tant. Això em suposa un problema doncs me n’adono que baixar per aquí no és una bona idea. Bé, ja decidiré més endavant per on faig el descens

Una bella vista sobre la propera cara sud-oest del Puigmal de Lló i més amunt una gràcil i llarga cornisa fan que em vagi aturant de tant en tant per fer fotografies. Està resultant una pujada d’allò més estètica.

El cim i la gràcil aresta amb cornises que hi porta

Cim!

El Petit Pic del Segre i el Pic del Segre al darrera

I sense adonar-me arribo al cim i allà observo com els dos que m’han precedit s’han tirat per la seva cara nord: la perfecció de les seves traces no deixa lloc a dubtes sobre la qualitat de la neu

Unes fotos de rigor i directament trec les pells i busco una línia directa en aquesta bella cara nord exhuberant de neu pols.

Els 250 metres de desnivell que vaig baixar des del cim (S2 i S3 dalt de tot)

Després de 250 metres de desnivell continus de baixada (S3 i després S2) poso seny i decideixo parar, doncs tot el que baixi ho tindré que remuntar. Buf, ha estat indescriptible.

Poso pells i mentre vaig remuntant cap el coll de Lló,  m'atrapa la parella que ha obert la traça de pujada. Ells estan remuntant després de fer una segona baixada en aquest vessant de la muntanya. Els agraeixo la traça i em comenten que s’en van en direcció al Petit pic del Segre i el Puigmal. Vaja cracks. M’acomiado i poso rumb al proper coll de Lló (2746 m)

La parella que ha obert la traça fins el cim

Des del coll baixo una cinquantena de metres a peu, doncs algunes pedres sobresurten i no em vull arriscar.

Començo per fi el descens. El cel s’ha emboirat una mica i això em fa perdre el sentit del relleu i de tant en tant perdo l'equilibri. Llamps i trons! Per acabar-ho d'arreglar la neu està  humida en aquest tram fins a l’entrada de la gorja que he recorregut aquest matí, on per fi la visibilitat millora i l’estat de la neu també.

Amb la millora de la visibilitat i de l’estat de la neu, també millora el meu humor i puc tornar a gaudir del descens fins que arribo poc després al vehicle. Buf ! No ha estat malament

Una sortida ben treballada

Xavier

Powered by Wikiloc

Pic de Duraneu (2535 m) i Puigmal (2910 m). Una clàssica amb ambient

 Dilluns, 17 de març de 2025

Introducció

La tarda de diumenge, des de la finestra del nostre allotjament a Font Romeu, anàvem observant  com la neu s’anava acumulant cada vegada més sobre la taula del jardí. 

El matí següent el dia es va llevar ben tapat, la boira engolia tot el paisatge, l’ambient era prou fred i tot plegat convidava més a la contemplació que a assolir gestes esportives.

Una estona més tard ens trobem amb en Martí a l'estació francesa de Puigmal i acordem fer una sortida curta al proper cim de Duraneu. Almenys aprofitarem el generós pam i mig de neu pols recent caiguda i podrem  xerrar una mica de forma més tranquila.  

A Font Romeu la neu ha acumulat uns bons 10 cm aquesta nit 

Dades pràctiques

Desnivell: 1200 m

Recorregut: 15,5 km

Horari: 5h 15 min

Dificultat: Descens S3  mantingut els primers 450 o 500 metres i després S2

Cal neu estable per realitzar aquest descens directe del cim

Descripció

Ens acomiadem de l'Anna i sortim de l'aparcament de l'estació sobre les 10:15 hrs resseguint el traçat de les pistes d'esquí.

Ens acomiadem de l'Anna, que anirà a fer una sortideta amb raquetes

Remuntem les pistes de l'estació. Preveiem una sortida curta

Les traces de l'activitat del cap de setmana pràcticament han desaparegut sota el més d'un pam i mig de neu nova i ja fruïm pensant en la baixada. Molt poca gent a la muntanya avui. El dia es manté ben tapat i emboirat.

Quan som prop del cim de Duraneu el cel decideix obrir-se pràcticament de sobte, sense avisar, i esdevé així un dia lluminós i magnífic i immediatament ens impacta la visió llunyana d'un Puigmal immaculat ben cobert de neu.

A mida que ens acostem al pic de Duraneu el dia es va obrint

I apareix al fons un Puigmal immaculat amb el seu millor aspecte

Miro a l’esquerra i observo el Puigmal de Lló i el llom que vaig resseguir un parell de dies abans

Sense necessitat de ni tant sols parlar-ho, accelerem el pas i posem rumb al relativament llunyà cim. Els déus no solen ser massa clements amb nosaltres i aquests regals no es poden rebutjar.

Des del Duraneu cal resseguir el llom fronterer pujant i baixant un seguit de petits cimets. El sistema és pujar un cimet, deixar-se lliscar amb les pells posades fins a la base del següent i així succesivament. Tot plegat bastant divertit i sempre amb una vista extraordinària a banda i banda.  

Arribats al Coll de les Clotes (2623 m), s'ens uneixen un parell de nois de Bagà que estan pujant per la ruta normal i afrontem tots plegats el ressalt final del Puigmal fent ziga-zagues a la dreta d'una evident cornisa.

El Martí en plena feina pujant i baixant turonets

Superats els turonets, només falta pujar el ressalt final del cim

Mirada enrere cap el pic de Duraneu i tot el llom que ens ha tocat cavalcar

Arribant al cim, en Martí i els dos nois de Bagà

A la dreta, un dramàtic cel ben ennuvolat cobreix el Ripollès

El Puigmal com costa molt de veure

Cim!

Des del cim gaudim d'una vista més pròpia del Tirol o de Noruega que del nostre modest Pirineu Oriental. Un espectacle veure-ho tot així tant ben cobert de neu.

No ens aturem massa estona, doncs fa ventet i el fred és ben viu. Treim pells i avall.

Fa un parell de dies vaig visualitzar des del Puigmal de Lló una línia que baixa des del cim amb tendència a la dreta fins empalmar amb l'eix de la vall molt més avall. És un magnific descens que ja vaig fer fa molts anys amb l'amic Josep Maria i curiosament no se sol fer.

Des del cim, tracem un primer descens de més de 350 metres de desnivell sense interrupció sobre una pala d'immaculada neu  verge  (S3, 30 graus) i ... de cop i volta ens trobem una  considerable cinglera que ens impedeix baixar: vaja, hem baixat massa a l'esquerra .... 

Ràpid anàlisi de la situació: el terreny és relativament dret però la capa superior de neu pols ha caigut sense vent i no presenta plaques i la part més interna s'ha estabilitzat tot el cap de setmana: Tranquilitat doncs. 

Posem pells allà mateix i fem un lleuger flanqueig ascendent apuntant al coll d’Err per poder empalmar amb unes dretes i belles pales un centenar de metres més enllà.

Després d'aquest inesperat  'coitus interruptus' prosseguim el bell descens cada vegada més suau. Més avall entrem en la marcada gorja del riu resseguint el seu vessant nord sempre uns 20-30 metres per sobre de la llera del riu (estètic i divertit) i quan la gorja s’obre connectem amb les traces de baixada de la 'normal' del Puigmal.

Les nostres traces al primer  tram del descens

Baixant directes a la part superior (S3). Més avall el cingle ens barrarà el pas

El Martí passa com un llam davant meu. Al fons el Puigmal de Lló

Part baixa del descens abans d'empalmar amb la ruta normal del Puigmal de Lló (S3-S2)

Ha estat genial: una ascensió variada i divertida i  un descens formidable resseguint una interessant i oblidada línia. Un petit tresor.

Que en vinguin més com aquesta.

Martí & Martí

Powered by

Precoç primavera a la Tossa Plana de Lles (2916). A la recerca de la pols...la sahariana és clar!!

ITINERARI: Estació d'esquí nòrdic de Lles (1960) - Refugi del Pradell (2115) - Pla de les Someres (2328) - Carena sud-oest entre la Tossa i el Setut deixant a oest la Bassota i Estany de Setut - Tossa Plana de Lles (2916) . Descens per la pala sud de la Tossa fins el Pla de les Someres i després mateix itinerari de pujada.
DIFICULTAT: S1/S2 en funció de l'itinerari que triem pel descens
DESNIVELL: +975/-975 mtrs
HORARI (Comptant parades): 3 h per l'ascens i 1 h pel descens
DATA: 26 de febrer 2017


DESCRIPCIÓ:


A dos de 9 som a lloc, però ens entretenim fent un cafè al refugi-hotel de Cap del Rec (1960), i amb els preparatius comencem a foquejar a dos de 10, passant abans per caixa perquè l'estació de nòrdic ja és oberta!! Sortim ben carregats amb tot l'equip de seguretat, doncs tenim intenció de despenjar-nos a la vessant oposada de la Tossa per remuntar-hi el seu corredor nord.

Prenem el sender marcat amb rombes grocs que condueix al refugi del Pradell tot atravessant zones boscoses. La neu està ben gelada aquí. A mig camí ens desviem de l'itinerari marcat i prenem amb cura i sense trepitjar traça, la pista d'esquí de fons que passa per damunt del Pradell sempre en direcció est. Arribats al Pradell (2115) i des de la mateixa pista veurem un pal indicador que ens orienta ara cap al nord. Fins aquí 40 min i molt poc desnivell.

En Martí foquejant ja per damunt del Pradell i amb el Cadí  ben present

Abandonem definitivament el domini de l'estació i seguim una estona per bosc, ja amb més pendent, fins el Pla de les Someres (2328). La neu va transformant, el dia és anticiclònic i això ens fa preveure que gaudirem del descens.

A partir d'aquí la pujada esdevé monòtona, llarga i asfixiant. En Llorenç apreta amb ganes i ens fa suar de valent. A estones una lleugera brisa atenua el sufoc, però mai es prou per calmar-lo del tot. Comencem a dubtar si estem en la latitud encertada...els ocres de la pols sahariana que ha precipitat els darrers dies i que tenyeixen el blanc tapís no ajuden a esvaïr els dubtes. Tampoc ho fa la suau pendent...estarem en mig d'una immensa i eterna duna? Si és així, acabarem disfrutant d'una jornada de "sandboarding"? És tant intensa la calor, que la càmera de fotos es declara en vaga forçada i no em permet deixar constància dels miratges de naturalesa meridional dels que estic sent testimoni!! Ara em sembla veure la llàntia d'Aladí i estic decidit a demanar-li un desig: que posi en Llorenç, i no pas el d'Aràbia, a dormir una estona!!
Perdó, els deliris febrils narratius s'apoderen de qui escriu...

Continuem amunt amb lleugera tendència nord-oest fins a deixar enrere i a oest la Bassota i l'Estany de Setut inidentificables a causa de l'espessor del mantell nival. A partir d'aquí virem clarament a est/nord-est ja buscant la carena entre la Tossa Plana i el Pic de Setut. Un cop hi arribem, intentem identificar "l'ampla" canal de baixada que dóna accés a la vessant nord, descrita a la guia d'en Crestas, però en som incapaços i desistim, feliç i consensuadament, d'escalar el corredor nord. Les cornises, les fortes pendents que intuïm i l'esgotament de la llarga i desèrtica pujada ens ho han posat fàcil. Ara ens hem d'encigalar amb la cara nord? Va home va! Millor anem a fer el vermut amb la companyia d'en Llorenç un pocs metres més amunt!! En pocs minuts tot carenejant ens atansem al cim de la Tossa Plana, que si no fos per la caixa de registre i una fita costaria de distingir de la resta de la carena. Són dos d'una, hem estat 3 horetes i el dia és radiant!!

La carena entre la Tossa i el Setut amb les seves cornises i "l'ampla" canal

Aquí sí fa un xic de ventet que ens obliga a abrigar-nos una mica, però si està tant bé al solet, que el vent no és impediment per a allargar la pausa. Les vistes a 360º són magnífiques i disfrutem d'una inusual soledat, tenint en compte que és el dia del senyor i hora punta, durant quasi una hora al cim!! Mentre ens relaxem, donem temps a que el mantell acabi de transformar i ens faci fruïr un xic més del descens.

Foto de rigor al cim 

Part alta de l'andorrana Vall del Madriu amb l'enorme refugi de l'Illa

El topònim de Tossa Plana no és casual, en la nostra llarga estada al cim ens lamentem de no haver carregat una mica més la motxilla amb una bimba per poder fer uns "toques" en tant superb escenari.

Vistes al Puigpedrós i el pics de la zona de Pas de la Casa i Puymorens

El Canigó i les muntanyes nord-ripolleses

El sempre omnipresent Massís del Cadí

El Pic de Setut, el Tossal del Bovinar, les muntanyes pallareses i la part baixa de la Vall del Madriu

Després de tant relax, emprenem el descens per l'amplíssima pala sud que manté una pendent més sostinguda que l'itinerari d'ascens. La neu ha transformat lo just per fer-nos gaudir d'una confortable baixada en condicions de primavera que permet traçar a plaer.

En Martí fintant els rocs del tram mig del descens amb el Pla de les Someres ja ben visible

                                                 

Fins el Pla de les Someres i un xic més avall xalem de valent sempre amb una neu transformada al punt just per traçar al gust del consumidor. Cap a la cota 2250 i fins la pista d'esquí de fons que queda per damunt del Pradell toca supervivència un xic tècnica per un tupit bosc de pins. La neu també ha transformat prou en aquest tram i ajuda a encadenar girs, de vegades per salt. Val a dir que aquesta zona i la següent, remant per pista d'esquí de fons i a trams per bosc altra vegada, no és massa agraïda, però és el peatge per fruïr dels 700 mtrs anteriors que sí es gaudeixen plenament.

Arribem de nou a Cap de Rec cap a les 14:30, altre volta acalorats i ara també afamats. Hem baixat en poc menys d'una hora, pas mal, en aquesta sortida de precoç primavera amb flaires saharians.

Activitat realitzada per en Martí i en Joel.

OBSERVACIONS:

Ascenció clàssica i senzilla, (fins i tot monòtona), al gegant de la Cerdanya i amb còmode accés. La seva amabilitat i poc compromís no són excusa per no acostar-se a tant magnífica talaia. Des del seu cim i en un dia serè podrem guaitar bona part dels Pirineus Catalans. A llevant el Canigó i les muntanyes nord-ripolleses i ceretanes. A nord les andorranes i ariegeses. A ponent les pallareses, araneses i fins i tot les Maladetes, mentre a sud ens acompanyaran en tot moment els murs del Cadí i el Pedraforca traient el nas.

L'exposició sud i la poca inclinació de l'itinerari farà que la neu transformi i s'estabilitzi ràpidament. Serà una bona opció per iniciar-se en recorreguts d'esquí de muntanya i per dies en que l'inestabilitat sigui la senyora dominant en la majoria d'indrets de la serralada pirinenca.

Si comencem l'excursió amb l'estació de nòrdic en funcionament ens obligaran a adquirir un forfait de "randonée" a 2.5€ si estem federats i a 3.5€ si no ho estem.

Una altra opció més directe per l'ascens, pot ser remuntar el torrent de l'Orri fins a l'estany amb nom homònim i des d'aquí anar a buscar el llom que ens conduïrà fins al Roc Blanc (2752). Un cop allà accedirem al cim per la carena sud-est. Si volem fer més entretinguda la sortida, des de l'Estany de l'Orri podem remuntar direcció nord vers les Canals de l'Orri. Es tracta de tot un reguitzell de curts corredors d'uns 150 mtrs de desnivell i orientació sud/sud-est/sud-oest en funció del que triem i amb inclinacions que no superen mai els 50º. També les podrem utilitzar com a via de descens en situacions de neu estabilitzada i si ens agrada aquest tipus d'itineraris.