Pic de Duraneu (2535 m) i Puigmal (2910 m). Una clàssica amb ambient

 Dilluns, 17 de març de 2025

Introducció

La tarda de diumenge, des de la finestra del nostre allotjament a Font Romeu, anàvem observant  com la neu s’anava acumulant cada vegada més sobre la taula del jardí. 

El matí següent el dia es va llevar ben tapat, la boira engolia tot el paisatge, l’ambient era prou fred i tot plegat convidava més a la contemplació que a assolir gestes esportives.

Una estona més tard ens trobem amb en Martí a l'estació francesa de Puigmal i acordem fer una sortida curta al proper cim de Duraneu. Almenys aprofitarem el generós pam i mig de neu pols recent caiguda i podrem  xerrar una mica de forma més tranquila.  

A Font Romeu la neu ha acumulat uns bons 10 cm aquesta nit 

Dades pràctiques

Desnivell: 1200 m

Recorregut: 15,5 km

Horari: 5h 15 min

Dificultat: Descens S3  mantingut els primers 450 o 500 metres i després S2

Cal neu estable per realitzar aquest descens directe del cim

Descripció

Ens acomiadem de l'Anna i sortim de l'aparcament de l'estació sobre les 10:15 hrs resseguint el traçat de les pistes d'esquí.

Ens acomiadem de l'Anna, que anirà a fer una sortideta amb raquetes

Remuntem les pistes de l'estació. Preveiem una sortida curta

Les traces de l'activitat del cap de setmana pràcticament han desaparegut sota el més d'un pam i mig de neu nova i ja fruïm pensant en la baixada. Molt poca gent a la muntanya avui. El dia es manté ben tapat i emboirat.

Quan som prop del cim de Duraneu el cel decideix obrir-se pràcticament de sobte, sense avisar, i esdevé així un dia lluminós i magnífic i immediatament ens impacta la visió llunyana d'un Puigmal immaculat ben cobert de neu.

A mida que ens acostem al pic de Duraneu el dia es va obrint

I apareix al fons un Puigmal immaculat amb el seu millor aspecte

Miro a l’esquerra i observo el Puigmal de Lló i el llom que vaig resseguir un parell de dies abans

Sense necessitat de ni tant sols parlar-ho, accelerem el pas i posem rumb al relativament llunyà cim. Els déus no solen ser massa clements amb nosaltres i aquests regals no es poden rebutjar.

Des del Duraneu cal resseguir el llom fronterer pujant i baixant un seguit de petits cimets. El sistema és pujar un cimet, deixar-se lliscar amb les pells posades fins a la base del següent i així succesivament. Tot plegat bastant divertit i sempre amb una vista extraordinària a banda i banda.  

Arribats al Coll de les Clotes (2623 m), s'ens uneixen un parell de nois de Bagà que estan pujant per la ruta normal i afrontem tots plegats el ressalt final del Puigmal fent ziga-zagues a la dreta d'una evident cornisa.

El Martí en plena feina pujant i baixant turonets

Superats els turonets, només falta pujar el ressalt final del cim

Mirada enrere cap el pic de Duraneu i tot el llom que ens ha tocat cavalcar

Arribant al cim, en Martí i els dos nois de Bagà

A la dreta, un dramàtic cel ben ennuvolat cobreix el Ripollès

El Puigmal com costa molt de veure

Cim!

Des del cim gaudim d'una vista més pròpia del Tirol o de Noruega que del nostre modest Pirineu Oriental. Un espectacle veure-ho tot així tant ben cobert de neu.

No ens aturem massa estona, doncs fa ventet i el fred és ben viu. Treim pells i avall.

Fa un parell de dies vaig visualitzar des del Puigmal de Lló una línia que baixa des del cim amb tendència a la dreta fins empalmar amb l'eix de la vall molt més avall. És un magnific descens que ja vaig fer fa molts anys amb l'amic Josep Maria i curiosament no se sol fer.

Des del cim, tracem un primer descens de més de 350 metres de desnivell sense interrupció sobre una pala d'immaculada neu  verge  (S3, 30 graus) i ... de cop i volta ens trobem una  considerable cinglera que ens impedeix baixar: vaja, hem baixat massa a l'esquerra .... 

Ràpid anàlisi de la situació: el terreny és relativament dret però la capa superior de neu pols ha caigut sense vent i no presenta plaques i la part més interna s'ha estabilitzat tot el cap de setmana: Tranquilitat doncs. 

Posem pells allà mateix i fem un lleuger flanqueig ascendent apuntant al coll d’Err per poder empalmar amb unes dretes i belles pales un centenar de metres més enllà.

Després d'aquest inesperat  'coitus interruptus' prosseguim el bell descens cada vegada més suau. Més avall entrem en la marcada gorja del riu resseguint el seu vessant nord sempre uns 20-30 metres per sobre de la llera del riu (estètic i divertit) i quan la gorja s’obre connectem amb les traces de baixada de la 'normal' del Puigmal.

Les nostres traces al primer  tram del descens

Baixant directes a la part superior (S3). Més avall el cingle ens barrarà el pas

El Martí passa com un llam davant meu. Al fons el Puigmal de Lló

Part baixa del descens abans d'empalmar amb la ruta normal del Puigmal de Lló (S3-S2)

Ha estat genial: una ascensió variada i divertida i  un descens formidable resseguint una interessant i oblidada línia. Un petit tresor.

Que en vinguin més com aquesta.

Martí & Martí

Powered by