01-04-2023
Desnivell: 820 metres, 200 metres per al corredor pròpiament .
Dificultat: 50 graus en la part central i superior. La resta 45 graus. Es desgrimpa per el mateix lloc
Material: casc, grampons i dos piolets
Temps: en total vaig emprar unes 4:30 hores cotxe-cotxe sense presses
Introducció
La manca de nevades d’aquest hivern i els successius canvis de temperatura han permès que la neu del corredor s’hagi anat compactant i transformant progressivament. El resultat ha estat molt semblant al que els escocesos anomenen snow-ice, una barreja compacta de neu i gel, perfecta per progressar, doncs les puntes dels piolet i grampons queden ben estables donant sensació de seguretat i , emprant la tècnica adequada, permet una progressió ràpida que , això sí, no tolerarà cap errada. Tot un regal per a un glaciarista després de tants mesos de penúries al pirineu oriental.
Descripció
Quan deixo el cotxe al final de la carretera (1790 m) coincideixo amb la Berta, una amable noia de Benasque. Intercanviem unes paraules i em confirma que el corredor es troba en molt bones condicions. Ens acomiadem i vaig resseguint el camí d’estiu fins a la cota 2250. Aquí em desvio a la dreta, vorejo un petit llac i m’equipo darrera un bloc. Està entrant una pertorbació, fa molt de vent, fred, i només puc intuir l’entrada del corredor enmig de la boira.
Amb aquest preludi, començo a pujar la pala d’accés al corredor. Aquí ja començo a tastar la qualitat de la neu gelada que m’espera. Quanta raó tenia la Berta: entusiasmat amb aquestes condicions, m’oblido del vent, el fred i la boia i em concentro en la pròpia ascensió.
El corredor es va redreçant progressivament i cal anar adaptant les tècniques de progressió. Es pot dir que a partir del punt més estret la inclinació és de 50 graus mantinguts. D’aquesta manera i massa aviat, s’arriba al coll. Només cal resseguir un llom a l’esquerra fins assolir el cim, que comparteixo amb els companys inseparables d’aquesta sortida: el fred, el vent i la boira. Que més es pot demanar !
La baixada la faig per el mateix camí, on tinc la oportunitat de practicar les diverses tècniques de descens de corredors. Per sort, el temps va millorant progressivament i aprofito per fer algunes fotografies que adjunto en aquesta piulada.
Un petit gran matí que va acabar al restaurant Maupàs ben acompanyat amb l’Anna.
Nota: com tot el relacionat amb la neu, aquestes condicions es van acabar amb la gran nevada que vàrem tenir al Pirineu aquella mateixa nit.
Xavier
K
 |
| Aproximació al corredor per el camí d'estiu a Gorgutes |
 |
| Per poder fer les fotos, lligo una baga a cada piolet, així les mans poden estar lliures |
 |
| La sortida del corredor una mica més amunt |
 |
| Arribada al cim enmig de la boira |
 |
| Cim ! |
 |
| Desgrimpant amb compte |
 |
| Un moment de tranquilitat a la base del corredor |
 |
| Mirada enrere. El temps millora i permet veure la ruta més fàcilment |
2 comentaris:
Moltes felicitats Xavi, un cim preciós per un magníifc alpinista. A gaudir d'aquests dies a la Vall de Benasque.
Ostres !! si el gran Xavi es posa casc és que la cosa no es broma! Felicitats!!
Publica un comentari a l'entrada