CECMO ALPÍ: Pic des Trois-Seigneurs (2.198m)

Desnivell : D+ / D-: 1150 m / 1150 m

Orientació: Sud
Dificultat dels descensos:
S3 Pala del Cim
S4 en una canaleta petita
Integrants - Miguel del Castillo, Martí Maspons, Bernat Puig i Pol Puig

Les condicions actuals del mantell nival ens obliguen analitzar amb molt detall quin serà el cim escollit per poder gaudir d’una bona esquiada. Fins a última hora, no vam escollir el Pic des Trois-Seigneurs a l’Ariège com a destí d’aquest cap de setmana. En Xavi, tot i ser-ne el principal instigador, no ens va poder acompanyar a gaudir d’aquesta sortida per culpa d’un maleït mal de coll.

Vistes des del cim © Pol Puig Collderram

El Pic des Trois-Seigneurs es un cim situat a l’Ariège (Occitània) d’una alçada relativament baixa (2,199m) que ofereix unes vistes meravelloses del Pirineu Central i Oriental. Aquest assolellat dissabte de febrer, serà recordar per la infinitat de cims que vam poder admirar des del seu cim. Aquesta muntanya és un obstacle natural que fa frontera entre el Couresans i l’Haute Ariège.

L’origen del nom d’aquest cim occità prové d’una antiga llegenda on s’explica que els senyors de les valls de Massat, Vicdessos i Rabat-les-Trois-Segneurs, es trobaven al cim de la muntanya per discutir els drets sobre el territori.

Aquest raconet sembla fet expressament per nosaltres © Pol Puig Collderram

La sortida va ser organitzada com una escapada de dos dies. Divendres vam arribar ja de nit al Port de l’Hers ( Ha format 4 vegades del Tour de França i on en Marco Pantani va passar-hi al 1995 com a líder) per poder-hi dormir. Un lloc pròxim a l’aparcament de sortida, ens va permetre aparcar-hi furgoneta i plantar la per passar-hi la nit.

Primeres llum del dia il·luminant el Port de l'Ers © Pol Puig Collderram

Començem l'esquiada des de la mateixa carretera © Pol Puig Collderram

Al matí, un sol rogent i un cel clar ens feien preveure un dia d’aquells per recordar. A un quart de 9, ja teníem els esquís calçats per començar la sortida. En cap moment de la nit la temperatura va baixar de 4 graus i es preveia un dia calorós. Des de 1300m vam trobar neu i en cap moment vam haver de portar els esquís a la ma.

En aquest punt la neu estava dura però no gelada © Pol Puig Collderram

La pujada no va tenir cap complicació. Els primers 100-150 metres són més drets, però després la pujada es molt més progressiva fins arribar sota el coll d’accés al Pic de Barrès (2.043m). Al llarg del trajecte vam anar admirant el Pic de Fontanette (1.958m) i totes les possibilitats esquiables que ofereix la zona.

Anem progressant sense cap problema. A l'esquerra es veu la canal per on vam fer la baixada. Molt recomenable! © Pol Puig Collderram

El terreny és sencill i permet avançar amb rapidesa © Pol Puig Collderram

Un cop arribats al coll ( 1950m) vam treure les pells per iniciar una curta baixada al Étang d’Arbu. Allà mateix, comença la pujada fins al Pic Des Trois-Seigneurs (2,199). És un progressió fàcil i sense pèrdua fins arribar sota la pala summital. La pujada aquesta també es fàcil i no trobem cap problema per arribar al cim.

A l'esquerra és veu una canal per on és pot baixar. al Étang d'Arbú. Nosaltres vam decidir fer-ho per la dreta de la imatge © Pol Puig Collderram

Inici de la pujada que ens portarà al Pic des Trois-Seigneurs (2.198m) © Pol Puig Collderram

Al cim podeu gaudir d’unes vistes espectaculars i aprofitem per admirar bé la zona. No som els senyors de les valls, però aprofitem per parlar de properes sortides per la zona. La pala summital del Pic de Crède (2,197m) és molt llaminera i ja ens ha robat el cor.

Progressant cap al cim amb una neu que anava transformant sense problema © Pol Puig Collderram

Aresta final d'accés al cim. No van caldre grampons ni treure el esquís © Pol Puig Collderram

L'equip al cim del Pic des Trois-Seigneurs. © Pol Puig Collderram

El sol brilla amb força i la calor es fa notar des de fa molt temps. Això ha fet transformar la neu en una neu primavera que gaudirem molt durant la baixada.

Disfrutem d’una baixada molt bonica i amb una neu primavera que ens permet esquiar amb facilitat fins a l’Étang Arbu altre vegada. En aquest punt de l'esquiada, el sol i la calor apreten.

Comencem la última pujada fins al coll del Pic de Barrés. No arribem a fer cim perquè és molt tard i la qualitat de la neu comença a baixar molt per les altes temperatures. Gaudim d’una pala molt divertida fins a la carretera. Abans però, aprofitem per baixar per una canal que hem vist a la pujada i on la neu ha transformat de meravella.