dilluns, 20 de març de 2017

Pic de Posets (3369 m) per la vall de Viadós des dels Plans (1540 m). A la recerca del silenci.

Data: 18/03/2017
Dificultat : S2 i S3 i l'ascensió d'una aresta PD
Desnivell:  D +/- : 1850 m / 1850 m
Horari:  7 hores fins el cim

Malgrat la bellesa del seu entorn i poseïr un dels millors descensos del Pirineu, aquesta vessant del Posets és sempre un racó molt tranquil. Sembla ser que la magnitud del seu desnivell, la necessitat d'escalar una esmolada aresta final  i el fet que molt sovint calgui fer un bivac (el refugi de Viadós sol estar tancat), allunyen sortosament a la majoria. Per a nosaltres tot això va representar una oportunitat que no voliem  deixar escapar.


Introducció:

Ve un cap de setmana de bon temps i ve també la bogeria. Tothom vol sortir. Després de fer una trucada a varis refugis del Pirineu sempre rebia la mateixa resposta: ' Completo! ' o ' Desolé. c'est complet ! ' o, en el millor dels casos ' os puedo arreglar un par de sitios ': el problema era que tindriem que compartir la vall amb el centenar de persones que omplien ja el refugi. 

Definitivament tot això no va amb nosaltres, així que canviarem de plans i finalment li vaig proposar a en Pol la sortida que aquí relatem.


Descripció: 

Sortim a les 6:50 hores del matí dels Plans (1540 m), on hem dormit amb tenda al costat del vehicle. Atravessem la congesta de neu que no permet el pas dels vehicles i arribem a les 07:20 hores al veritable 'inici' de l'ascensió, les granges de Viadós. 

Poc després baixem a buscar el pont sobre el riu i remuntem fins la pista (Poste indicador. cota 1695 m) on comença ja la neu continua. Malgrat això aprofitem que la neu està dura, el regel ha estat bò, i prosseguim amb els esquís a l'esquena fins a la cabana del clot ( 1840 m) on calcem per fi  les fustes.


Primeres llums sobre el cim del Posets




Deixem enrera les granges de Viadós



En els plans poc abans de la cabana del Clot

 De la cabana del Clot (1840 m) prosseguim amunt buscant el millor pas entre els arbres. Es millor decantar-se cap a la dreta fins trobar uns grans plans inclinats per els que caldrà pujar fins la cota 2150 m (ganivetes).

A partir d'aquí girem horitzontalment a l'esquerra per iniciar el flanqueig que ens durà al mig de la vall. Es una mica exposat i la neu està dureta, pel que decidim abordar-lo amb grampons (després veurem que habiem sobreactuat i realment es podia passar amb esquís i ganivetes).

En el flanqueig d'accés a la vall principal. Una mica expo amb neu glaçada

Un cop al centre de la vall tornem a calçar esquís i remuntem amb ganivetes a bon ritme tota una successió de comes i més comes bastant dretes. A cota 2420 el sol ens saluda per fi i comença a estovar la neu, que bona falta li fa. 

A cota 2800 m el pendent es suavitza però comencem a notar l'efecte de la manca d'oxigen. '5 per cent de pèrdua de rendiment cada 1000 metres' diu en Pol. Deu ser veritat, perque el nostre ritme comença afluixar sense que poguem fer-hi rès.

Poc més amunt saludem el corredor Jean Arlaud i prosseguim fins el coll on deixarem els esquís.


Per sobre de 3000 m mirant el Mont Perdut
Entrem a la zona dels 3000 metres

Couloir Jean Arlaud en bones condicions

Arribant a la collada (3180 m) on deixarem els esquís

Al fons, la part inicial de l'aresta, avui el tram més difícil
 
Calcem grampons i piolet i ens dirigim a l'aresta. Avui no mostra el seu aspecte més amable. El vent ha creat unes condicions de neu gelada on aflora la roca aquí i allà. I justament el pendent no es suau, sino al contrari. Bé, això és el que ens tindrem que menjar si volem fer cim.

L'ascensió comença per un tram dret de neu glaçada que dona pas a un flaqueix horitzontal per vorejar un ressalt (delicat). Acontinuació, una pala d'uns vint metres (45 graus) dona pas al fil de l'aresta que es torna quasi horitzontal.

En la pala glaçada ( 45 graus) que dona accés al fil de l'aresta

En la llarga aresta horitzontal. Calia anar amb compte
Arribem a l'avantcim. Les principals dificultats ja s'han superat però resta encara una tram d'aresta molt esmolada fins al cim. Fàcil però vertiginosa.  En Pol decideix que per avui ja està bé i m'espera aquí. Tenint en compte que es una persona que ve del camp de les curses de muntanya i que no fa ni dos sortides que ha estrenat els seus grampons, ja té molt i molt de mèrit haver arribat fins aquí.

Emprenc el tram d'aresta final i després d'alguns equilibris arribo al cim. Son les 14:00 hores. Buf ! Que bé !


Viktoria !

El Pol dalt de l'avantcim. Cadascú en la seva muntanya


El massís de la Maladeta des del cim del Posets


Fent jocs d'equilibris baixant del cim

Em retrobo amb el Pol i ens encordem per fer la resta de la baixada. Desfem l'aresta horitzontal i ens creuem amb un parell d'aragonesos que van al cim. Dels tres petits grupets que es mouen avui per la vall, només ells dos i nosaltres haurem abordat l'aresta final. Ens acomiadem i seguim. Quan arribem dalt de la pala d'accés a l'aresta trobo un sortint de roca providencial a la neu que em permet assegurar-lo amb comoditat.

Baixo jo també la pala i trobo per sort un altre pont de roca que em permet assegurar el flanqueig sense problemes.

De baixada, desfent el flanqueig horitzonal

Assegurança natural sobre un pont de roca per assegurar el flanqueig

Les darreres plaques glaçades abans del coll

Un cop al  coll relaxem la tensió. Compartim els darrers glops d'aigua que queden i tirem avall.
Els primers cent metres els trobem una mica glaçats però enseguida s'esdevé una neu primavera transformada fantàstica que ja no ens abandonarà en tota la baixada. Espectacular.


El Pol gaudint de les inacables pales de neu primavera al punt


Les cames cremen després de tants girs i més girs

Al voltant de la cota 2000 ens emborratxem de tanta neu  i ens fiquem en el mateix barranco de la Basa per buscar més emocions: primer és juganer i disfruton, però més avall temem per la solidesa dels ponts de neu (l'aigua se sent molt aprop), així que a cota 1900 sortim a la dreta amb els esquís a l'esquena com podem fins retrobar la via 'normal'.

A partir d'aquí cal anar amb compte de no perdre el contacte visual. El terreny és boscós i plè de racons i subvalletes . Nosaltres perdèrem el contacte en un d'aquests revolts i vàrem invertir una estona ben llarga fins que ens vàrem retrovar, i això que ens moviem tots dos en una porció de terreny ben petita. No és mala idea, si el grup és nombrós o poc homogeni, portar un joc de walkies.

Quan ens retrovem per fi a cota 1800 , relaxem de sobte la tensió acumulada i gaudim la baixada final per el bosc per una neu deliciosa fins al poste indicador , a cota 1695.

Una relaxada pasejada final comentant mil i una coses ens portà sense adonar-nos al pla on teniem el vehicle.  Una sortida genial.

Arribant a les granges de Viadós. Buf !

Bibliografia: 

Pirineos en esquis. Enric Faura y Jordi Longás. Ed. Desnivel
Rutas con esquís en el Pirineo aragonés. Tomo III. Jorge Garcia Dihinx. Ed. Prames


Pol i Xavier






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada