Dificultat: S2 i bastants trams de S3
Desnivell + / - : 1500 m /1500 m
Horari: unes 6:30 hores per a la totalitat de la sortida, parades incloses.
Aquest cim una mica tímid i apartat darrera la imposssant massa rocosa del Perdiguero amaga el que probablement és un dels millors descensos del Pirineu. Orientat al E i SE és ideal per a aquesta època de l'any i una mica més endavant.
L'itinerari, bastant variat, ressegueix primer per la dreta i despres per l'eix de la vall, el curs del riu que porta a l'ibon de Literola i, des d'allà, s'enfila per una protegida cubeta que sol mantenir bona neu fins al mateix cim.
Només quan arribem dalt de tot podrem veure l'alta vall del Portillon amb l'Espigeoles, el Gourgs Blancs, el Sei de la Baqua, el refugi del Portillon, el Lézat, etc, etc. Tot un paradís a l'abast de la ma.
I el descens no pot ser millor: una combinació de pales, flanquejos descendents sobre llacs, tubs i més pales, i tot això al llarg de prop de 1400 metres de desnivell continus ben innivats.
En aquesta ocasió, quan arribem al llímit de la neu i descalcem els esquís, només ens separen 140 metres de desnivell de l'automòbil, espai i temps insuficients per païr tot el vertigen d'aquesta trepidant i fantàstica baixada.
Descripció
Sortim a les 07:30 hores amb les primeres llums de l'aparcament de la vall de Literola (1620 m ) i enfilem el camí que ràpidament guanya alçada entre el bosc. Cent metres de desnivell més amunt la neu és ja contínua però preferim seguir amb els esquís a l'esquena, ja que ha fet un bon regel i la neu primavera endurida permet progressar fàcilment a peu.
A cota 1900 calcem els esquís sobre una neu primavera molt granulosa i dureta (de vegades amb ganivetes) i prosseguim deixant el riu, una mica engorjat a la nostra esquerra . Quan veiem la cabana del Ubago, compte amb no seguir la que sembla la vall principal (aniriem a Estós) i a cota 2050 girem decididament a la dreta per seguir la vall que ja no abandonarem fins el Ibón de Literola (2720 m)
 |
| Poc després de calçar els esquís. Neu primavera dureta |
 |
| El Perdigueret a la llum del matí |
 |
| La Carme en els replans camí dels tubs del fons de la vall |
 |
| Poc abans del primer tub, que es pot passar amb els esquís posats (ganivetes) |
 |
| Inici de la pujada final, passat el ibón |
Resseguim per l'esquerra el marge del Ibón (2720 m) i ens anem enfilant per la cubeta ben innivada de la
seva esquerra fins el mateix cim del Pico Royo.
Al cim aprofitem l'absència de vent i el solet per fer una bona recàrrega de vitamina D (15-20 minuts).
 |
| La Carme arribant al cim. Al fons el Posets |
 |
| Recàrrega de vitamina D en el mateix Pico Royo |
 |
| La bella cara Est del Spigeoles (MD), que vaig escalar l'any 1992 i la seva cara Oest (S4) que vàrem baixar el 2015 |
 |
| Perdiguero (3175 m) |
La baixada segueix la línia
de major pendent des del cim (S3) i després S2. Cal però, començar el
flanqueig del llac bastant amunt per poder arribar sense remar al seu
punt d'inici.
 |
| Umm. 1500 metres ens esperen |
 |
| En la pala somital del Pico Royo (S3) |
 |
| En la pala d'accés al cim (S2 - S3) |
 |
| La Carme en la pala cimera del Pico Royo |
 |
| Tractant aquesta bona neu pols |
Des d'aquí encetem un dels trams més bonics: una successió de tubs i pales (S3) que abordem sense pietat sobre una neu primavera lleugerament transformada i fàcil.
 |
| Estalactites de gel a l'entrada del primer tub |
 |
| Guaitant l'entrada de la pala del tub més dret (S3) |
 |
| En plena acció |
 |
| La Carme en la mateixa pala. Bona neu primavera |
Més avall, quan la vall s'obre, anem encadenant girs i més girs sobre neu primavera fins arribar al límit esquiable (1760 m).
I ja, després d'un breu passeig, arribem al cotxe posant punt i final a aquesta baixada que ens ha transmès tant bones sensacions.
L'endemà diumenge ens acostem a l'Ampriu per fer una pujadeta i baixadeta intrascendents per estirar les cames abans de tornar cap a casa.
Carme i Xavier
Cartografia
Alpina 3000. Valle de Benasque 1:30000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada