dimecres, 17 d’abril del 2019

Una volta per el Rundfjellet (803 m) des del Nord - illes Lofoten

16/04/2019

Desnivell:   uns 900 metres
Dificultats: algun pas dret a la part superior que pot necessitar piolet i grampons si està gelat.
Esquí : S2 . Dos posades de pells


Introducció


Si algú visita les illes Lofoten és molt extany que torni a casa sense haber com a mínim intentat aquest cim. Es un vigilant centrat en el cor de l'illa Est (Austvagøya) i és difícil contemplar-lo sense dibuixar mentalment vàries combinacions de bells itineraris que passin per el seu cim.


Es avui la nostra tercera sortida des de que som a les illes i escollim un itinerari orientat al nord. Com a resultat, a primera hora del matí vàrem trobar una neu lleugerament més gelada a primera, si bé es va transformar en una excel·lent neu primavera a mesura que les hores van anar passant. A les cotes superiors trobàrem neu pols, igual que en totes les ascensions d'aquests dies.

El vessant nord del Rundfjellet retallant-se a l'horitzó vist  desde la nostra ascensió al Kistenberg del dia 20


Descripció

Si s'opta per l'ascensió del vessant nord, aquesta recorre terrenys molt variats: un bosc de bedolls, un llom (Kudalsheia) que s'enlaira progressivament i una vall que cal anar remuntant. La cirera del pastís és el ressalt final bastant dret. Nosaltres vàrem ser afortunats i el vàrem poder superar completament amb esquís i ganivetes.

Des del cim vàrem escollir el descens d'una part del vessant SE , relativament dret al principi. Baixem fins a cota 400 m aprox i allà posem pells per remuntar fins el coll (490 m) situat entre el Rundfjellet i el Hellskarnuten i així saltar altra vegada al vessant nord, fent un descens final memorable i tancant així el cercle d'aquest itinerari circular.


Itinerari seguit


Resseguint l'estètic llom. Al fons el cim
En el fals coll del llom NE (cota 670 m) posem ganivetes per afrontar el ressalt final


Atacant el ressalt  final



Pas delicat per sortir a l'aresta cimera

Vista cap el SE des del cim

Visió cap el NO des del cim
Cim !!!


Inici del descens del vessant SE
Una mica més avall, triem el millor camí

Punt on posem pells (cota 400 m aprox) en el vessant SE. La illa de Litimolla al fons

En el vessant NE. Coll (490 m) al darrera

Sobre la neu pols de la part alta del vessant NE


L'entrada al bosquet de bedolls de la part baixa del descens


Josep Maria, David i Xavier




















dimecres, 3 d’abril del 2019

Pic de la Tribuna (2459 m) des de Puyvalador. L'ascensió inesperada

30/03/2019


Un bon regal aquesta ascensió caiguda del cel. El passat diumenge li vaig comunicar al Pol les bones condicions que haviem trovat  durant l'ascensió del Pic de l'Home Mort  i li vaig desitjar sort per a aquest cap de setmana. El cas és que decidíren finalment anar a intentar el Pic de la Tribuna, una proposta irresistible que no vaig poder defugir i em vaig afegir al grup.

I la realitat va estar a l'alçada de les expectatives. Si les condicions son bones, no deixeu mai d'aprofitar una sortida a aquest cim. Recorre terrenys molt variats i racons inesperats, com la carena entre el Pic de Ginebre i el Pla Bernat, on s'avança per un terreny suau i ondulat cercant el millor itinerari entre els pins, o la dreta baixada a la vall de Laurenti on cal afinar la tècnica i a més a més altres racons impactants que us deixo descobrir a vosaltres mateixos. I tot això sense esmentar el mateix descens del cim que és elegant, directe i dret sense arribar a ser difícil.

Em queda també la satisfacció de que hi tornaré quan hagi condicions amb el Josep Maria, doncs es aquest un cim que sempre s'ens havia resistit a tots dos, sobretot per la meteo i la manca de condicions.
.
La bella cara SE del Pic de la Tribuna, des del Pla Bernat el passat 9 de març de 2019


Dificultats
uns 1400 metres de desnivell.
Recerca de l'itinerari no sempre evident.
Esquí S3 i S2 
Quatre posades de pells.
Itinerari llarg que cal afrontat en bona forma física 


Descripció

Comencem a les 9:45 minuts del matí a l'aparcament de l'antiga estació de Puyvalador a 1720 m per la pista vermella evident. Després d'uns vint minuts de caminar sobre l'herba calcem ja els esquís i a partir d'aquí la neu es va mantenir contínua durant tota la travessia: un primer regal, doncs haviem pujat mentalitzats per caminar amb els esquís a l'esquena molta més estona.
Poc abans del Pic de Ginebre ens tornem les dos úniques persones que veurem en tot el dia. Eren dos companys que  anaven la setmana passada en el grup del Xavier Saleta . Quina casualitat ! Seguim un troç junts parlant amb ells i els deixem quan ens desviem per baixar a la vall de Laurenti

Itinerari seguit

La primavera no perdona





Ben aviat podem calçar esquís sobre la pista vermella a l'esquerra de l'estació

Passos drets i gelats en la baixada a la vall de Laurenti (trams S3 en bosc)

Més avall el terreny s'obre i ja només cal gaudir de la baixada

Cal baixar fins el fons de la vall
Al fons veiem ja el nostre cim

S'ha fet massa curt.  Aquí tornem a posar pells
Cal remuntar uns 450 metres de desnivell


Arribant al coll. El Pic de Pla Bernat al fons i a l'esquerra
El Martí somrient al coll. La cresta dels Castellets al darrera

Més amunt del coll encara podem apurar amb els esquís


Cim desitjat. Quan de temps

La colla dalt del cim

Si teniu paciència podeu veure el video de la nostra baixada de la cara SE del Pic de la Tribuna. No està malament per ser la primera gravació amb la gopro


Baixem altra vegada la capçalera de la vall de Laurenti

Des del llom, a l'esquerra el Pla Bernat i al fons ens acomiada la Tribuna

El llom es un deliciós transcorregut entre suaus ondulacions i pins i molta molta neu
Bernat, Martí, Miguel, Pol i Xavier

diumenge, 24 de març del 2019

Bjønnatanna (1470 m) i Velleseter Hornet, cim principal (1510 m) des de Velleseter. Sunnmøre Alpen - Møre og Romsdal

02/03/2019

Una amagada joia dels Alps de Sunnmøre. Una ascensió molt completa que demana molta més tècnica alpina que una ascensió habitual d'esquí de muntanya.

Per gaudir d'aquesta ascenció és molt recomanable tenir un sòlid coneixement de les tècniques de grimpada i de l'ús de piolet i grampons.
 
Dificultats

Grimpada mixta grau II  i corrredor de neu i gel 45-50º.
Recerca de l'itinerari. No evident.
Forta exposició als elements en l'aresta cimera. Preveure suficient roba d'abric.
Esquí S3 i S2

Desnivell
Aproximadament 1800 metres de desnivell.

Introducció

Acabem justament de baixar del Kolåstinden i en Bjørn ens comenta que l'endemà ha quedat amb els seus companys habituals per fer alguna ascensió i
ens proposa compartir amb ells la jornada, cosa que vàrem acceptar immediatament.

Unes hores després ens comuniquen que anirem a la vall de Velleseter i fer algun cim en funció de les condicions.

La proposta em sorprengué i em va fer sentir afortunat. Vaig tenir la sort de recórrer  i fer un cim en aquesta vall fa un parell d'anys i no m'en volia anar a casa sense tornar a visitar aquest racó tant alpí i salvatge.

L'itinerari

El dia es va llevar fred i ventós


A la part baixa de la vall. Al fons el coll que volem saltar



Ens endinsem a la valleta que porta al coll


Un cop al coll (1255 m) baixem esquiant fent una diagonal a l'esquerra per el vessant oest fins a la cota 1075 m.Tornem a posar pells i remuntem la gelera NO de Velleseter fins a l'aresta cimera on deixem els esquís (1455 m), ens abriguem força i ens equipem amb el piolet i grampons per fer els cims.

Deixem els esquis al coll i ens dirigim cap el primer cim

El tram final del Bjønnatanna (la dent de l'ós)
En el pas clau

Sortint del pas clau

Foto de Lars Hallvard del Bjønnatanna uns quants dies abans de la nostra arribada. (l'home del cim és el Kjell)

 Baixem del Bjønnatanna i emprenem l'imbrincat camí cap el cim principal de Velleseter Hornet



Apropant-nos a la canal clau per accedir al cim


EL Günther un cop superat el ressalt de gel (50º)



Cim !

Ens turnem per fer la foto de cim. Faltava el Bjørn


Delicada desgrimpada de la canal

Refem les nostres passes enmig de la boira per anar a buscar els esquís.

Podem sentir-nos afortunats d'haver escalat aquesta muntanya. Ens comentàren els companys noruegs  que poquíssima gent escala aquest cim en hivern,. Es un cim delicat  i l'itinerari es difícil de trovar. Kjell viu al peu d'aquesta muntanya i es coneix tots els racons. Es una de les seves muntanyes favorites per entrenar i va saber conduirnos per la gelera enmig de la boira  i per l'aresta sense dubtar en cap moment. Tot un autèntic privilegi que vàrem saber aprofitar i agraïr.

La baixada ? La gelera NO del Velleseter es un reservori de neu pols abundant i de qualitat i el seu descens val molt la pena. Es baixa la gelera fins a cota 1075 m i llavors cal tornar a posar les pells per remuntar el coll d'accés inicial  (1255 m). Només ens falta llavors baixar per el vessant NE fins el vehicle. En aquest vessant la neu estava ventada i ja no tenia la qualitat del primer descens.



Kjell, Larsen, Bjørn, Dani, Günther, Pol i Xavier