dissabte, 18 d’abril del 2026

Puig Pedrós de Lanós per el corredor Sud-Oest. Esquí-Alpinisme entre el Capcir i l'Arieja

 Dijous, 16 d'abril de 2026

Introducció

A diferència d'altres cims que envolten el coll de Puymorens, el Puig Pedrós de Lanós es mostra relativament distant i aïllat.

Per qualsevol vall que hi volguem accedir sempre caldrà fer una aproximació llarga, però el cim realment s'ho val. La seva cara sud-oest mostra un esbelt corredor que ja és, per ell mateix, tota una provocació i la seva pala sud-est, encara que curta, ens regala un interessant descens. 

I si a tot això li afegim una solitud gairebé garantida, ens queda una sortida d'aquelles que es recorden especialment.


Dades pràctiques

Per trobar el corredor en condicions, millor esperar un dia fred de primavera i matinar bastant, doncs podrem aprofitar el regel nocturn i la neu transformada es mantindrà endurida malgrat els raigs de Sol que il·luminen el corredor des de bon matí. 


Dificultats

Corredor: 

    - pendent mantingut d'uns 45 graus d'inclinació

    - 400 metres de desnivell des de l'entrada a la canal fins el cim

Descensos amb esquís:

    - S2 en general en totes les baixades


Material

L'habitual d'esquí de muntanya. Afegir un piolet tècnic

VÍDEO DE LA SORTIDA FER CLICK AQUÍ  


Descripció

Començo a caminar a les 9:15 del matí des del Coll de Puymorens i calço els esquís només creuar la carretera.

Aviat em sobta la qualitat de la neu, molt gelada malgrat una temperatura no gaire fresca.

Fins i tot, per superar el darrer pendent que arriba a la Portella de Puymorens em cal posar ganivetes. Per altra banda això em tranquilitza una mica, doncs ajudarà a mantenir la neu del corredor en condicions, penso.

Arribo a la Portella a les 11:26 i saludo el cim del Puig Pedrós que apareix de sobte davant meu.

Observo el 'meu' corredor i m'adono preocupat que l'ombra que el protegeix va desapareixent i el Sol s'imposa progressivament.

Uf!. No tinc més remei que afanyar-me, així que realitzo l'aproximació a la base de la canal sense entretenir-me genys.

Quan arribo a peu de canal, observo que aquesta està solcada per restes de petites allaus: la canal ha purgat la neu caiguda el passat cap de semana i la capa de neu vella endurida afloreix en pràcticament tot el seu recorregut.

Son aquestes bones noticies però mentrestant el Sol ja ha guanyat la partida i només és questió de temps que la neu comenci a estovar-se.

Calço grampons, agafo piolet, carrego esquis a la motxilla i entro decidit a la canal sobre les 12:20

Per sort encara persisteix l'efecte de la glaçada de la nit anterior i la neu es manté prou dura.

En aquest pendent continu d'uns 45 graus progresso molt concentrat fent petites ziga-zagues ascendents amb tècnica de 'piolet bastó' i utilitzo la relativament descansada tècnica francesa amb els grampons, sense emprar les puntes davanteres.

Progresso amb un pas el més constant possible mirant de reüll el ritme cardiac que em mesura el Coros. Sé per experiència que si mantinc una estona continuada un ritme cardiac per sobre de 160 , em puc marejar una mica i és aquest un luxe que no em puc permetre mentre supero aquest pendent glaçat i dret.

Quan em falten unes desenes de metres per assolir el coll, la neu comença a estovar-se una mica i els grampons comencen a deixar marca a la neu. 

Bé, ara ja em preocupa poc. La feina ja està pràcticament feta.

I així, concentrat plenament amb la tècnica i frenant-me per no excedir el ritme del cor, arribo al collet que marca la fi de les dificultats. Ha passat una hora i quinze  minuts des de la base de la canal.

Després de descansar i relaxar-me uns minuts assoleixo el cim i em preparo per al descens de la cara Sud-Est.

Mentrestant el dia ha tombat, fa bastanta calor i el pendent que he de baixar presenta una neu primavera bastant o molt desfeta ... vaja, vaja ... avui no guanyem per ensurts.

Reflexiono una mica i opto per emprar una tècnica de girs molt amplis a la major velocitat possible per flotar sobre aquesta neu poc favorable ... i funciona!  Arribo mot aviat al pla al peu de la cara Sud-est havent traçat uns bells i amplis girs en el pendent. Jutgeu vosaltres mateixos amb la fotografia que adjunto més avall.

Molt content d'haver superat les dificultats que m'ha anat posant el dia fins ara, remunto cap el Coma d'Or ... i poca cosa més. 

Sense cap més detall ressenyable arribo, després de més de vuit hores d'esforços, al coll de Puymorens.

D'aquesta sortida m'emporto per una banda les molt bones sensacions del dia ... però també per altra banda el convenciment de que aquesta temporada va tancant ja la porta implacablement.

Tempus fugit 


La llarga Coma d'en Garcia. Ambient de primavera




Des del coll de Puymorens, la cresta del Pic d'Escobes

La Portella d'en Garcia al fons


11:11 Mirada enrere


11:27 Puigpedrós de Lanós i l'inconfusible corredor Sud-Oest


inici del descens a la base del corredor


Disfrutones pales en l'aproximació al corredor


12:29 Part mitja-baixa del corredor. Purgues de neu i superfície ben endurida


El bec del piolet queda ben estable en aquesta neu





Darrers metres fins el collet


Arribada al collet



13:40 A l'altra banda ens saluda el Carlit


14:15 Cim!


Cim! Carlit al davant


Descens pala Sud-est 


Descens pala Sud-est. Coma d'Or al davant




Mirada enrere, les belles traces d'avui


El Coma d'Or ben aprop


metres finals fins el Coma d'Or Sud. La pala Sud-est del Puig Pedrós al darrera


Inici descens des de la Portella d'en Garcia

Descens de la Portella d'en Garcia


Ja no queda pas gaire




Xavier


Powered by Wikiloc

dilluns, 13 d’abril del 2026

Guli Pass - Esquí de muntanya als peus de l'Ushba

Fitxa tècnica

  • Zona: Alta Svanètia (Geòrgia)
  • Massís: Caucas – sector Ushba
  • Distància: 14km
  • Desnivell positiu:  1.400
  • Orientació principal: sud / sud-est
  • Pendents màxims: S2-S3 - amb algun tram puntual superior
  • Material: equip complet d’allaus

Guli Cafe al camí del Gulli Pass, Alta Svanètia
Guli Cafe © Pol Puig Collderram

Descripció

Després d’una primera jornada immillorable a Geòrgia, encetem el segon dia amb molta il·lusió, però també amb la certesa que avui la meteorologia no ens ho posarà tan fàcil. Els núvols baixos i la humitat marcaran bona part de la jornada, però l’objectiu escollit bé s’ho val: el Guli Pass, un coll alpí situat a tocar del massís de l’Ushba, des d’on podrem contemplar la magnitud impressionant de la seva cara sud.

Gulli Pass, Alta Svanètia
L'Ushba comença a treure el cap © Pol Puig Collderram

Aproximació suau des de Bagvdari

Iniciem la sortida al poble de Bagvdari, amb un començament de jornada tranquil. Els primers metres transcorren per fons de vall, amb un terreny suau i força planer, ideal per escalfar motors. La pujada és progressiva, amb pendents moderats que permeten avançar sense presses. El dia es presenta tapat, amb molta humitat a l’ambient, però a estones el sol fa l’intent de filtrar-se entre els núvols.

Approach to the Gulli Pass from Bagvdari, Upper Svaneti
Passant pel Guli Café de pujada © Pol Puig Collderram
Skinning through alpine terrain toward the Gulli Pass, Upper Svaneti
En Marc i el Pere progressant cap al Guli Pass © Pol Puig Collderram

Terreny alpí 

A partir dels 2.100 metres, el paisatge canvia clarament. Sortim de la protecció del fons de vall i entrem en terreny obert, totalment alpí. L’exposició augmenta amb pendents que oscil·len entre els 30 i 35 graus, amb algun petit tram lleugerament més dret.

La neu pols de la jornada anterior és una mica més pesada per l'efecte del sol i la humitat. Avancem sempre buscant terrènyos segurs, gestionant bé la traça i les distàncies, tal com ja havíem fet el dia anterior.

Per sobre dels 2.500 metres positius, tornem a trobar bona qualitat de neu, un punt que anima l’ascens i augura una baixada interessant.

L'Ushba comença a treure el cap, Alta Svanètia
Als trams més drets mantenim la distància © Pol Puig Collderram
Ascens al Gulli Pass, Alta Svanètia
L'Ushba comença a treure el cap © Pol Puig Collderram

El Guli Pass i la presència de l’Ushba

Assolim el Guli Pass immersos en un ambient plenament d’alta muntanya. Tot i la visibilitat variable, la presència de l’Ushba és constant i aclaparadora. Quan els núvols s’obren, encara que sigui només per instants, la cara sud del massís es deixa veure amb tota la seva immensitat.

El Gulli Pass amb l'Ushba al fons, Alta Svanètia
Traces dibuixades el dia anterior baixant del Guli Pas © Pol Puig Collderram
Terreny alpí durant l'ascens al Gulli Pass
Foto d'equip al Guli Pas © Pol Puig Collderram

Directes al Guli Café

Iniciem la baixada aprofitant els trams amb millor neu, adaptant-nos a les condicions canviants a mesura que perdem alçada. La visibilitat en algun tram ens dificulta veure bé el relleu, però no tenim cap incident baixat. La jornada encara guarda una sorpresa final.

Ja a la part baixa, ens aturem en un Gule Café obert per un home que ha arribat fins allà amb burro. Compartim cerveses, xerrades, alguna ballurca i moltes rialles abans d’acabar la baixada tranquil·lament fins al cotxe, tancant així un segon dia intens, autèntic i inoblidable. 


Descens al Gulli Pass, Alta Svanètia
Fent petar la xerrada mentre gaudim de la cervesa georgiana © Pol Puig Collderram

Paisatge al Gulli Pass
Cortina Girls en estat pur © Pol Puig Collderram
Vall del Gulli Pass
Ensenyant als locals a ballar reggaeton © Pol Puig Collderram
Esquí de muntanya al Gulli Pass
Estrenant els esquis nous de 96mm a Geòrgia © Pol Puig Collderram
Descens final del Gulli Pass
En Greg volant © Pol Puig Collderram


Paisatge de natura salvatge al Caucas

Deidre, Pere, Marta, Greg, Antonella, Marc i Pol


Powered by WikilocFont: Garmin

divendres, 10 d’abril del 2026

Circular: Núria - Pic de Finestrelles - Descens nord - Coll de Torre d'Eina - Nou fonts - Núria

Dimecres, 8 d'abril de 2026

Introducció

Poques oportunitats ens ha donat la climatologia els darrers anys de poder gaudir  del Pirineu oriental com ho estem fent aquests darrers mesos.

Aquesta sortida és molt completa: exigència tècnica en les pujades amb força pendent, bells descensos per gaudir i un entorn ferèstec. Tot plegat la fan, al meu entendre, una de les sortides imprescindibles de la vall.

Ha estat una gran sort poder reviure-la  després de molts anys quan la vaig poder compartir amb la Carme i el Josep Maria.


Dades pràctiques

Sortida amb alguns trams en pujada bastant inclinats: preveure l'ús de grampons.

Cal evitar-la  en jornades poc assolellades amb poca transformació de la neu.

Desnivell: uns 1450 metres

Horari: unes 7 hores en total a ritme relaxat

Dificultats:

- Pujades: cal dominar bé les voltes maria en terreny relativament dret i la tècnica de gramponatge 

- Baixades: S2 i en algun punt S3 

Bibliografia: 'Mapa guia d'hivern. Vall de Núria i Ulldeter'. Editorial Alpina 2001


Descripció

Surto a les 8:30 de l’estació del carrilet. La passada nit estelada ha deixat una bona glaçada. Sort que el Sol comença a fer-se present i va posant la neu en condicions.

Per a la primera part del camí he optat per resseguir fidelment el traçat del GR fins un primer collet a 2382 m . D'aquesta manera es va guanyant desnivell de forma uniforme, es transita per un terreny el més suau possible i s'eviten els forts pendents de la part baixa de la vall.

Quan arribo al collet a 2382 m, observo que el camí habitual descriu una llaaarga volta passant per el coll de Finestrelles ... quina mandra!

No ho veig clar i desplego el mapa de l'Alpina allà mateix.

M'adono que la dreta valleta que s'obre just per sobre meu porta directament al cim, i sense resistir-me a aquesta elegant opció em poso a la feina tot seguit.

La valleta en questió esdevé bastant dreta i la seva orientació manté la neu bastant dura i poc més amunt esdevé molt dura, cosa que m'obliga a canviar esquís per grampons. D’aquesta manera pujo més de 200 metres de desnivell amb els esquís a l'esquena fins l'aresta cimera a uns cent metres del cim.

Bé, ha estat elegant però he de reconèixer que també ha estat una mica cansat. Continuo, ara sí, amb els esquís als peus i poc després trepitjo el cim del Finestrelles.

Saludo al omnipresent Puigmal, gaudeixo breument de la fresqueta d'aquest radiant matí i poc després em llenço content i impacient al descens de la cara nord.

Aquest descens (S2) cal fer-lo una mica en tendència a la dreta per no acabar ensopegant amb unes dretes canals més avall.

Els primers cent metres de desnivell estan marcats avui per l'efecte del maleït vent de dies passats i tinc que buscar el traçat menys alterat per la tasca del vent.

Més avall la neu esdevé progressivament cremeta de la bona i em deixo portar per aquest divertit pendent fins el pla de la Beguda (2360 m). 

Bé, bé, està sortint bé el dia.

Poso pells i remunto la vall en direcció al coll de Torre d'Eina. Aquest tram ressegueix suaument l'encaixonat fons de la vall amb forts i estètics pendents a banda i banda.

Una mica més amunt la vall s'obre i toca afrontar el dret pendent que porta al coll de Torre d'Eina. Per sort la neu es manté estable  i els esquís amb ganivetes mosseguen el terreny de forma segura i puc mantenir un ritme constant.

Amb tot, el caprici del vent ha format aquest hivern unes considerables cornises que defensen el coll i bona part de l'aresta que tinc que assolir. Vaja, no puc fer res més que enlairar-me en direcció al Pic d'Eina per sota de l'aresta progressant per una pala força inclinada una bona estona fins un punt on per sort el pendent decreix una mica  i puc posar per fi peu sobre l'aresta.

Buf! no ho han posat gens, gens fàcil això.

Abans de continuar observo darrera meu les considerables cornises de l'aresta que condueix a la Torre d'Eina. El lloc és senzillament espectacular: em fa l'efecte de que estic recorrent una aresta dels Alps.

Sense més entrebancs assoleixo més tard el cim del Nou Fonts on per fi puc relaxar la tensió d'aquesta laboriosa pujada final i fer algunes fotos.

M'equipo per al descens preveient unes mediocres condicions de neu en aquesta cara Sud-est que marca l'inici de la baixada ... però no, el descens fins a Núria resulta ser inesperadament magnífic. 

Malgrat l'hora avançada, son les tres de la tarda, la neu ha mantingut la seva consistència i una superficie de neu primavera estable i joganera em facilita la baixada fins la mateixa estació del carrilet.


Mirada enrere, l'assolellat flanqueig que porta al centre de la valleta



Collet (2382 m) . Torreneules i Pic de la Coma del Clot al fons


Carena cimera. Buf! Per fi puc calçar esquis

Petita cornisa just abans del cim. Al fons la Torre d'Eina


Cim!

Panoràmica des del cim de Finestelles


Descens sobre neu cremeta


Abaix de tot, el pla de la Beguda 


Planificant els darrer tram abans del pla


Remuntant cap del coll de Torre d'Eina




La vall s'obre. Al fons el coll de Torre d'Eina i el Pic d'Eina




Capricis del vent 




Una dreta cornisa impedeix l'accés directe al Coll de Torre d'Eina




Recorrent 'aresta que duu al Pic d'Eina. Mirada enrere cap a la Torre d'Eina


Cim!



Amplis i bells girs sobre la cara sud-est del Nou Fonts




Festival de neu primavera en el descens de la vall de Nou Fonts


El Puigmal, sempre present



Passat el pont, encarant la darrera part del descens


Un gran itinerari injustament oblidat

Xavier



Powered by Wikiloc

dilluns, 23 de març del 2026

Circular: Anéou - Soum du col de l'Iou - Pic de Gradillère Oriental - Vall de Bious - Coll de Houer - Anéou

Dimecres 18 de març de 2026 

Introducció

El cercle d'Anéou, en el vessant francès del coll de Portalet, és territori de peculiars cims  que s'aixequen sobre àmplies valls.

Les seves collades accessibles conviden a dissenyar combinacions d'ascensions i bells descensos on l'única limitació és la durada del dia o l'estat de forma de cadascú.

Com cada matí que he deixat el cotxe a l'aparcament d'Anéou, el gran nombre de vehicles presents espanta una mica, però els nombrosos grups de raquetaires i esquiadors de muntanya es concentren pràcticament tots en la via normal del Pic de Canalroya i l'ascensió al Pic de Peyreget per el vessant de Pombie, itineraris  que cal tenir la precaució d'evitar. 

Sortosament, en els altres racons de la zona sol regnar el silenci i podem gaudir tranquils de la naturalesa del terreny que fa d'aquest racó un lloc ideal per practicar l'esquí de muntanya.


Descripció

VIDEO DE LA SORTIDA (YOUTUBE)

El termòmetre marca 3,5 graus quan surto de l'aparcament d'Anéou. He decidit començar la ruta sobre les 9:30 hores. Sortint a aquesta hora un dia de març i a aquesta temperatura, pretenc aconsseguir que el Sol poc a poc vagi deixant la neu en bones condicions a l'hora adequada.

Enfilo el camí al coll de l'Iou mantenint-me una mica per sobre del fons de la vall i una mica per sota del trillat camí habitual. Fet d'aquesta manera el camí de pujada és bastant suau i directe i fins molt amunt no es troba la ruta normal de col de l'Iou. Ha estat una bona elecció.

Un cop al coll trec les pells per fer el somniat descens a la vall de Bious ... però observo preocupat com un parell de francesos que tot just comencen el descens estan patint una mica: no aconssegueixen encadenar els girs amb fluïdesa. La neu no ha transformat encara en aquest vessant orientat al nord i es manté massa dura ... creck creck ... Vaja 😕 ... una pena, però realment ja em temia que passés això i no em costa massa passar  al meu pla B.

Torno a posar pells i remunto uns minuts fins  el Soum du col de l'Iou (2214 m). Des d'aquest cimet la visió del proper  i fenomenal Midi d'Ossau és aclaparadora. Sembla que se't vulgui caure a sobre.

Em preparo per el descens  i em llenço a un llaaaarg flanqueig en vessant Est sobre una neu transformada al punt fins una mica per sota del coll de Gradillère. Poso pells altra vegada i remunto l'ampli llom fins el mateix cim del Pic de Gradillère Oriental (2256 m).

Tot un espectacle el païsatge aquí, espectacular i ben diferent del Pirineu Oriental. Descanso satisfet vigilat de prop per la Pène de Glère i la Peña Blanca.

Poc després em llenço a un ràpid descens. Baixo ràpidament fins el coll de Gradillère i sense aturar-me tombo a l'esquerra i encaro tot el seu vessant Nord-Oest fins el fons de la vall de Bious (1850 m). Tot el descens transcorre sobre una neu primavera que, ara sí, ha tingut prou temps per transformar.

Ha estat genial. Torno a posar les pells i remunto buscant l'itinerari més llògic i suau possible fins l'enlairat coll de Houer (2246 m). Aprofito aquí per menjar i beure una mica i ja només em fa falta baixar la llarga i poc pendent vall de Houer fins el fons de la vall (1711 m). 

La bona orientació d'aquesta línia de descens ha conservat perfectament la neu pols caiguda uns dies abans. Ha estat una bona sorpresa que no esperava i també  el darrer regal d'aquesta bella jornada.

Xavier


Capvespre sobre el Midi, la tarda del dia anterior


Des del coll de l'Iou, un grup d'alpinistes remonta l'aresta Oest del Peyreget, molt glaçada avui

Descens  del Soum du col del'Iou arribant al coll d'Arazures

En ple flanqueig. Al fons els Pics de Gradillère

El llom que porta al Pic de Gradillère Oriental

Ascendint la pala final del Pic de Gradillère, vista sobre la Pène de Glère i Peña Blanca 


Cim! Vista des del Pic de Gradillère Oriental


El Midi d'Ossau des del Pic de Gradillère Oriental

Tombant cap del coll de Gradillère i la vall de Bious

remuntant cap del Col de Houer


Metres finals abans del col de Houer. Al fons el Pic de Canalroya





Coll de Houer. Pène de Glère al davant


En el llarg descens final

Mirada enrere des del pla al final del darrer descens



Powered by Wikiloc