13 de juny de 2024
Introducció
Ens ha costat aquest any trobar una finestra amb bones condicions per poder realitzar aquesta sortida. Ha estat una primavera amb nevades considerables al massís de la Maladeta i les condicions del corredor, amb un excés de neu recent, no eren aptes per a l’alpinisme, doncs la neu es trobava en general bastant tova i només hagués calgut superar una llarga filera de generosos graons de neu.
En pocs dies aquestes condicions han canviat radicalment. A partir de la darrera setmana una forta pujada de les temperatures amb pluja a totes les cotes ha compactat la neu i li ha aportat humitat. I a partir de dilluns 11, una forta davallada de les temperatures ha endurit la superfície de la neu creant una consistent i sòlida superfície rogenca. Per acabar-ho d’arrodonir, les lleus nevades de neu pols d’aquesta setmana li han donat aquest toc de color blanc a tot el massís (només uns cm en el corredor) que tant ens agrada.
Així, dijous 13 de juny tenia que ser el dia i només aquest. Fred i sense vent. Abans, mal temps i a partir de divendres la temperatura ja puja i el vent pot arribar als 60 km/h al cim de l’Aneto.
Amb aquesta perspectiva, quan es confirma el pronòstic el dilluns 11, truco al Martí i ell fa mans i mànigues per no deixar escapar aquesta finestra i encabir aquesta sortida entre les seves obligacions. Genial.
Dades pràctiques
Dificultat (tal com ho hem trobat nosaltres):
45º o una mica més al ressalt d’entrada del corredor. Neu glaçada i un tram de gel viu.
35º a la part intermitja. Mig pam de neu pols sobre la neu gelada.
50-55º al corredor final de la Petit Black. Neu dura
Pala de neu inclinada en flanqueig ascendent per pujar i baixar de l’agulla Daviu
Grimpada final grau II mixt per assolir el cim
Horari: 5 hores per arribar al cim (una hora - una hora i quart per al corredor pròpiament)
Horari total: unes 8 - 8.30 hores
Descripció
Sortim a les 03:58 am de la cabana de pescadors (1950 m) . La nit és estelada i freda. El terreny està mullat de la pluja d’ahir a aquesta cota i de tant en tant trobem alguna petita placa de gel.
Amb les primeres llums arribem al llac inferior de Corones (2625 m ) on un grup de sis catalans que van pujar ahir tarda van sortint de les tendes que han muntat allà mateix. Han tingut una nit freda i ventada, ens diuen. Ells van al mateix lloc que nosaltres. Els deixem acabant-se d’equiparar i nosaltres prosseguim superant el llomet que domina el llac. Mentre el superem, observo a l’altra banda una dreta i nevada canal que desemboca en el llac i penso que a la baixada ens podrà estalviar la volta que estem donant.
Quan arribem a la base del corredor observem que les inclemències dels darrers dies han esborrat tot el rastre de les anteriors ascensions. Bé, tot el rastre excepte els primers vint metres, on dos nois amb els que vàrem compartir el refugi han probat sort just abans que nosaltres. Anàven equipats amb grampons i piolet lleuger, cosa que ha estat insuficient per afrontar les condicions d’avui: neu dura i fins i tot uns quants metres de gel viu en aquest primer ressalt. Així doncs han pres la decisió adequada i després de recular van al cim per la ruta normal, on els retrobarem més tard.
En Martí i jo afrontem amb ganes el corredor un darrera l’altre gaudint en aquest dret i glaçat primer tram. Aquesta part ens demana treballar amb les puntes davanteres dels grampons i piolet-tracció.
Ben contents arribem a la bifurcació amb la canal Estasen on la neu pols ha acumulat lleugerament (30 º). Piolet-bastó, tècnica de peus plans.
Abans de prosseguir descanso breument mentre li faig unes quantes fotos al Martí que va davant gaudint com un nen.
Ens decantem lleugerament a la dreta i la canal es va redreçant progressivament. Neu dura (50 - 55º) . Altra vegada treball de puntes davanteres de grampons i piolet-tracció.
Des del coll, s’arriba a l’agulla Daviu superant una dreta pala de neu dura (vessant Llosàs). És un tram molt estètic i amb ambient.
Es baixa amb precaució de l’agulla, es creua la sortida de la canal Estasen i s’afrontarà una dreta grimpada amb tendència a l’esquerra superant una canal entre blocs molt xula. (Segon grau, mixte).
I, com sempre que he efectuat aquesta ruta, la primera vegada amb el Josep Maria ja fa uns anys, la sensació d’arribar a aquest cim és la d’haver pogut viure una petita aventura que no té preu i et fa sentir afortunat.
La baixada l’afrontem sense preses però a bon ritme. La temperatura es manté fresca tota l’estona i la neu conserva la seva consistència, pel que els grampons no molesten i fins i tot ens son imprescindibles per baixar la canaleta que hem guaitat aquesta matinada. Una elegant manera de connectar el llac superior i l’inferior (40º).
Un cop al llac (2625 m) aprofitem per desequiparnos, menjar una mica i gaudir de l’entorn.
 |
| Freda matinada avui. 6:01 am. Cota 2700 m on ja no deixarem la neu. Cresta de Cregüeña al fons |
 |
| 6:04 am. Prop de llac superior de Vallhiverna. Castanesa al fons. Apareix el grupet de les tendes |
 |
| 6:30 am. Més amunt del llac superior de Corones. Primeres llums sobre el Castanesa |
 |
| 7:23 am. En un racó relativament protegit del fred ventet, posem grampons |
 |
| Des del mateix punt ja es veu l’entrada del corredor |
 |
| Aproximació a l’entrada de la canal |
 |
| Superat el ressalt inicial la canal s’ajeu una mica |
 |
| 8:15 am. Enfilant l’entrada del corredor final |
 |
| 8:21 am. En plena feina |
 |
| Sortida de la canal |
 |
| Sortida de la bretxa cap a l’agulla Daviu |
 |
| 8:41 am. Desgrimpant l’agulla Daviu (3350 m) |
 |
| Sortida del corredor Estasen |
 |
| Arribant al ressalt final |
 |
| 9:00 am. Cim! |
 |
| Sobre la neu pols recentment caiguda, bella vista del Vallhiverna, Castanesa i Turbón |
 |
| 9:16 am. En Martí desgrimpant el pas de Mahoma (condicions mixtes fàcils) |
 |
| 9:41 am. Baixant al coll de Corones, observem com el grup de catalans no ha superat del tot el corredor |
 |
| 10:03 am. Just després de desgrimpar el coll de Corones (PD- , mixte) |
 |
| La nostra ruta |
 |
| 10:13 am. En plena baixada. Encara fa fred i la neu manté les condicions. Seguirem amb els grampons fins cota 2620 m |
Una gran clàssica en excelents condicions i bona companyia. Potser l’hem gaudit més perquè estàvem esperant des de feia temps unes condicions com aquestes.
En resum, una d’aquelles sortides que et deixen amb ganes de tornar.
Martí & Martí
