CECMO ALPÍ: Volta per Ull de Ter. Bastiments per el pendent nord i cara nord del Puig d’Ombriaga

Introducció

Amb la perspectiva d’alguns projectes a certa alçada i havent adquirit recentment unes botes d’alta muntanya, la idea d’aquest dissabte era fer activitat unes quantes hores per sobre de 2500 metres i poder provar el material nou en condicions una mica exigents.

Les darreres nevades de dijous i la persistència d’aire fred en alçada en el Pirineu Oriental em fan decidir visitar aquestes muntanyes d’Ull de Ter.

Ha estat una bona elecció.

Descripció

Surto a les 9 del matí de la part superior de Vallter. El cel relativament tapat i el termòmetre marcava 5 graus. Unes bones condicions per a un final de maig.

Aquesta fresqueta em permet un bon ritme i m’adono que les condicions de llum del dia són també superbes, pel que no em resisteixo a prendre bastantes fotografies.

Quan arribo al coll de la Geganta observo que el regel de la nit ha estat bò i començo a caminar sobre una superfície de neu endurida: Genial.

Allà abandono la idea inicial de dirigir-me a la cara nord del Pic de Prats de Bacivers, doncs observo que les llargues pedreres d’accés estàn al descobert i el cim mateix es veu molt desprovist de neu.

Ràpid canvi de plans: el vessant nord del Bastiments es mostra impecable i allà és on em dirigiré primer.

Després d’una ascensió agradable ( 30º fàcil ) , descanso una mica al cim, gaudint de la llum del dia i de la fresqueta. La predicció era de 2 graus al cim i sembla que l’han encertat.

Decideixo llavors anar a la cara nord del Puig d’Ombriaga, que la tinc mirada des de fa temps.

Quan començo a baixar per el llom Nord-Est, els núvols desapareixen, la temperatura puja ràpidament i comença a transformar la neu, i tant és així que abans d’arribar al coll del Gegant trec els grampons, doncs ja no fan cap falta. Bona cosa per als primers grups de persones que estan pujant ara mateix per la normal del llom Nord-Est. En general solen pujar tard i van bastant desequipats.

Més tard, malgrat la perspectiva d’evolució de la temperatura, encara puc pujar la cara nord del Puig d’Ombriaga en condicions acceptables resseguint una estreta i estètica canaleta (45º Fàcil) ja que té molt bona orientació Nord.

Acabo la jornada amb l’Anna al restaurant de l’estació, on el Lluis ens prepara un bon dinaret ( @lluisroig1967 ) i després conversem amb ell una mica sobre tot plegat.