diumenge, 2 de desembre del 2018

El Vigilant de les Maladetes. Tuca de Castanesa (2858 m) des d'Ardonés.

Es temps de fer el salt al Pirineu Central i fer descoberta de nous cims i noves valls. El projecte inicial, bastant ambiciós , va tenir que ser modificat sobre el terreny a causa d'una meteorologia capriciosa que va compensar la seva traidoria amb el regal d'una llum  impressionant que no ens cansarem de captar. Jutgeu vosaltres mateixos a partir de les imatges. 

Sortida bastant més llarga del que sembla i amb un pas relativament delicat ( el flanqueig a 2250 m) on calia parar atenció.  En aquest pas no sobraven les ganivetes malgrat no ser imprescindibles.

Desnivell : 1000 metres
Dificultat:   S2  i S3
Condicions: Neu relativament dura i ventada per sobre de 2270 m que es va mostrar relativament tècnica a la baixada. Per sota d'aquesta cota, un mantell de neu pols profunda i seca va resultar ser una delícia on vàrem dibuixar les nostres traces.

itinerari seguit

El fred matí de dissabte. Foto: Pol
Poc després de sortir amb l'Ampriu i Basibés al fons

A la part baixa de l'ascensió. Neu pols perfecte

Fent ziga-zages en l'aproximació al pas clau
Pas clau (2260 m). No és molt dret però s'ha de passar sobre un cinglet i pot estar gelat. Foto: Pol

Els jocs de llum per sobre de 2300 metres



A la part mitja-alta de la sortida. Foto: Pol

En les rampes d'accés al cim. Al darrera el massís del Cotiella. Foto: Pol


A mida que pujem la llum es torna espectacular

El Martí amb Basibés al darrera

Contrallum. Foto: Pol
En el llom final del cim. El temps va a pitjor. Foto: Pol


Dalt del cim. Bellesa en esat pur. Foto Pol

Dalt del cim amb les Maladates darrera nostre
El Pol gaudint de la bona neu pols de la part baixa de l'ascensió

El Bernat una mica més avall

I més neu pols

Una sortida que ens va deixar moltes ganes de tornar.

Pol, Miguel, Martí, Bernat i Xavier

diumenge, 25 de novembre del 2018

Els dos grans descensos clàssics d'Ull de ter - La cara nord del Bastiments (2881 m) i el tub de la cara SE del Bacivers

Continua el festival de llevantades que han deixat aquest racó del Pirineu oriental vestit amb el seu  aspecte hivernal més luxós. Voliem en aquesta sortida fer el descens de la cara nord del Bastiments que ja feia alguns anys que no podiem repetir.

Sortida proposada per en Josep maria, amb el que encara no haviem compartir esquís aquesta temporada i acompanyats també en aquesta ocasió  per Joan Carles Vizcaino, amb el que feia molt més temps que no compartiem cap sortida, doncs el seu ofici de guia li fa difícil que pugui tenir un cap de setmana lliure.

Desnivell : uns 1200 metres
Horari: 4 hores 50 minuts a ritme tranquil
Dificultat: S3 en la cara nord del Bastiments i en la baixada del vessant SE del Bacivers. La resta S2
Condicions de neu pols i neu pols compactada que feren la sortida molt agradable.


Itinerari seguit

En Joan Carles. Quan de temps !

el refugi de Ull de ter enmig d'una postal de Nadal

Remuntant cap al Bastiments
Avui pujarem el coll de la Marrana per un itinerari més directe i més dret

Remuntant la dreta pala del vessant E del coll de la Marrana

El Gra de Fajol com feia temps que no el veiem
El Joan Carles en el darrer tram del Bastiments
La creu del Bastiments

Cim!
Veiem ja el segon objectiu del dia

Preparant-nos per baixar la cara Nord

El Josep Maria en ple descens de la cara nord del Bastiments (S3)

Ens encaminem ja al segon objectiu del dia

Remuntant el simpàtic llom del Bacivers. Al darrera i a l'ombra, la cara nord del Bastiments

Jo mateix amb el coll de Comamitjana al fons, amb el que tenim un compte pendent

El Bernat gaudint de la bona neu pols del Bacivers

El Miguel en el mateix lloc
El santacreu amb el seu Spliboard sortint del vessant SE del Bacivers

En Santacreu i el Guillem, dos companys de Caldes que ens trovàrem pujant el Bastiments i ens acompanyaren. Al darrera la cara SE del Bacivers i les traces que vàrem resseguire en el tub de baixada (S3)

Un dia esplèndid a la muntanya.


Josep Maria, Joan Carles, Miguel, Bernat i Xavier


diumenge, 11 de novembre del 2018

Neu pols de tardor al Puigmal

Clàssic itinerari del Puigmal per la banda nord, afegint-hi la remuntada a la part alta de l'antiga estació.
Desnivell: 1300 m
Dificultat: S2

Condicions de neu gratament inesperades, sobretot a partir de l'anunciada pujada de les temperatures. Tot i així vàrem trobar el massís correctament innivat, amb una capa de neu pos recent que va fer l'ascensió un perfecte inici de temporada.

Ascensió dedicada a la memòria de Miquel Llordella, company amb el que haviem realitzat vàries sortides i caigut aquest passat mes de juliol a l'aresta dels Esparrets.
Trovarem a faltar la teva simpatia, els teus encertats punts de vista i el teu gran saber estar a la muntanya en els moments delicats, com aquest passat hivern a Hautacam.

Després d'atravessar el riu a la part baixa de la sortida
 

Qui anava a dir que el temps acabaria com va acabar

El segon objectiu del dia, la part alta de l'antiga estació
Remuntant les pales. Al fons el Puigmal de Llo i la seva magnífica pala somital
Contrallum a la part alta de l'ascensió

Cim!


Poca visibilitat a la part alta del Puigmal


El Bernat aixecant la neu al seu pas

El Miguel gaudint de la neu pols



A la part mitja la visibilitat millora
P
El Santacreu. Malgrat el pes de la taula va aconsseguir prosseguir fins el cim a un bon ritme


El Pol a la part baixa. Capa de neu pols sobre una base endurida





 Pol, Miguel, Bernat, Santacreu i Xavier


dissabte, 27 d’octubre del 2018

Hanemann, Scharnitzpitze, Wetterstein, Àustria

210m
6a (V/A0)
semi-equipada
Material: 15 cintes (algunes llargues), recomanable joc de tascons i friends fins al C2

El Wetterstein és un dels massissos més emblemàtics de l'escalada tirolesa, i junt amb el Karwendel i el Wilderkaiser, van ser el terreny del naixement i explosió del VI grau d'escalada. Curull de parets de bona roca calcària orientades al sud, és una destinació molt popular entre alemanys i tirolesos, per la seva proximitat tant a Munich com a Innsbruck. La via Hanemann és una de les clàssiques del massís, i el seu modern reequipament fa que sigui una bona opció per descobrir el lloc. La via segueix principalment fissures de diferent mida, alternant amb plaques i xemeneies cap al final, sempre amb una roca excel·lent, per bé que força polida  a la primera tirada.

Aproximació
Des Leutasch entrem a la vall de Gaistal i aparquem al primer aparcament passada la caseta de control (4€/dia). Des d'allà tenim 1h a bon pas fins el Wettersteinhütte, i encara 1 h més fins el peu de paret, on hi podem arribar directament, o passant pel Scharnitzjoch. En total uns 1100 m de desnivell.

Via
La via comença amb una fissura atlètica i polida, amb algun desplom a superar sense encantar-se, grau exigent!
La 2a tirada combina fissura i placa, fins un punt on els bolts porten per la placa mentre que la lògica indicaria que cal continuar per la fissura, camí que escollim nosaltres. En la sortida de la R2 és important tirar a la dreta, superant el que des d'allí sembla un esperó, per navegar amb tendéncia a l'esquerra fins el peu d'una marcada xemeneia. La 5a i 6a tirades són de xemeneia principalment, on si dominem la tècnica no tindrem cap problema. La darrera tirada es tracta de navegar amb tendència a l'esquerra fins el cim.
Inici de la via

Descens
Des del cim fem un curt rapel (20 m) fins la marcada bretxa. Des d'allí cal travessar cap a l'est pel vessant nord, amb alguns passos delicats (III, atenció al glaç i o neu!). De seguida atravessem un esperó i uns 50 m més avall ja hi veiem el punt vermell que marca el rapel. Rapelem 60 m per una canal i caminem cap a l'est fins el coll, on hi trobem la "pista de rapels" (Abseilpiste). Amb 1 rapel de 60m o 3 de 20 ens plantem a terra. Des d'aquí, reprenem el camí de pujada.