dissabte, 27 d’octubre del 2018

Hanemann, Scharnitzpitze, Wetterstein, Àustria

210m
6a (V/A0)
semi-equipada
Material: 15 cintes (algunes llargues), recomanable joc de tascons i friends fins al C2

El Wetterstein és un dels massissos més emblemàtics de l'escalada tirolesa, i junt amb el Karwendel i el Wilderkaiser, van ser el terreny del naixement i explosió del VI grau d'escalada. Curull de parets de bona roca calcària orientades al sud, és una destinació molt popular entre alemanys i tirolesos, per la seva proximitat tant a Munich com a Innsbruck. La via Hanemann és una de les clàssiques del massís, i el seu modern reequipament fa que sigui una bona opció per descobrir el lloc. La via segueix principalment fissures de diferent mida, alternant amb plaques i xemeneies cap al final, sempre amb una roca excel·lent, per bé que força polida  a la primera tirada.

Aproximació
Des Leutasch entrem a la vall de Gaistal i aparquem al primer aparcament passada la caseta de control (4€/dia). Des d'allà tenim 1h a bon pas fins el Wettersteinhütte, i encara 1 h més fins el peu de paret, on hi podem arribar directament, o passant pel Scharnitzjoch. En total uns 1100 m de desnivell.

Via
La via comença amb una fissura atlètica i polida, amb algun desplom a superar sense encantar-se, grau exigent!
La 2a tirada combina fissura i placa, fins un punt on els bolts porten per la placa mentre que la lògica indicaria que cal continuar per la fissura, camí que escollim nosaltres. En la sortida de la R2 és important tirar a la dreta, superant el que des d'allí sembla un esperó, per navegar amb tendéncia a l'esquerra fins el peu d'una marcada xemeneia. La 5a i 6a tirades són de xemeneia principalment, on si dominem la tècnica no tindrem cap problema. La darrera tirada es tracta de navegar amb tendència a l'esquerra fins el cim.
Inici de la via

Descens
Des del cim fem un curt rapel (20 m) fins la marcada bretxa. Des d'allí cal travessar cap a l'est pel vessant nord, amb alguns passos delicats (III, atenció al glaç i o neu!). De seguida atravessem un esperó i uns 50 m més avall ja hi veiem el punt vermell que marca el rapel. Rapelem 60 m per una canal i caminem cap a l'est fins el coll, on hi trobem la "pista de rapels" (Abseilpiste). Amb 1 rapel de 60m o 3 de 20 ens plantem a terra. Des d'aquí, reprenem el camí de pujada.


1 comentari:

Xavier M ha dit...

Sembla una via molt llògica, maca i exigent. Fins i tot la baixada és complicada. Felicitats