diumenge, 25 de novembre del 2018

Els dos grans descensos clàssics d'Ull de ter - La cara nord del Bastiments (2881 m) i el tub de la cara SE del Bacivers

Continua el festival de llevantades que han deixat aquest racó del Pirineu oriental vestit amb el seu  aspecte hivernal més luxós. Voliem en aquesta sortida fer el descens de la cara nord del Bastiments que ja feia alguns anys que no podiem repetir.

Sortida proposada per en Josep maria, amb el que encara no haviem compartir esquís aquesta temporada i acompanyats també en aquesta ocasió  per Joan Carles Vizcaino, amb el que feia molt més temps que no compartiem cap sortida, doncs el seu ofici de guia li fa difícil que pugui tenir un cap de setmana lliure.

Desnivell : uns 1200 metres
Horari: 4 hores 50 minuts a ritme tranquil
Dificultat: S3 en la cara nord del Bastiments i en la baixada del vessant SE del Bacivers. La resta S2
Condicions de neu pols i neu pols compactada que feren la sortida molt agradable.


Itinerari seguit

En Joan Carles. Quan de temps !

el refugi de Ull de ter enmig d'una postal de Nadal

Remuntant cap al Bastiments
Avui pujarem el coll de la Marrana per un itinerari més directe i més dret

Remuntant la dreta pala del vessant E del coll de la Marrana

El Gra de Fajol com feia temps que no el veiem
El Joan Carles en el darrer tram del Bastiments
La creu del Bastiments

Cim!
Veiem ja el segon objectiu del dia

Preparant-nos per baixar la cara Nord

El Josep Maria en ple descens de la cara nord del Bastiments (S3)

Ens encaminem ja al segon objectiu del dia

Remuntant el simpàtic llom del Bacivers. Al darrera i a l'ombra, la cara nord del Bastiments

Jo mateix amb el coll de Comamitjana al fons, amb el que tenim un compte pendent

El Bernat gaudint de la bona neu pols del Bacivers

El Miguel en el mateix lloc
El santacreu amb el seu Spliboard sortint del vessant SE del Bacivers

En Santacreu i el Guillem, dos companys de Caldes que ens trovàrem pujant el Bastiments i ens acompanyaren. Al darrera la cara SE del Bacivers i les traces que vàrem resseguire en el tub de baixada (S3)

Un dia esplèndid a la muntanya.


Josep Maria, Joan Carles, Miguel, Bernat i Xavier


diumenge, 11 de novembre del 2018

Neu pols de tardor al Puigmal

Clàssic itinerari del Puigmal per la banda nord, afegint-hi la remuntada a la part alta de l'antiga estació.
Desnivell: 1300 m
Dificultat: S2

Condicions de neu gratament inesperades, sobretot a partir de l'anunciada pujada de les temperatures. Tot i així vàrem trobar el massís correctament innivat, amb una capa de neu pos recent que va fer l'ascensió un perfecte inici de temporada.

Ascensió dedicada a la memòria de Miquel Llordella, company amb el que haviem realitzat vàries sortides i caigut aquest passat mes de juliol a l'aresta dels Esparrets.
Trovarem a faltar la teva simpatia, els teus encertats punts de vista i el teu gran saber estar a la muntanya en els moments delicats, com aquest passat hivern a Hautacam.

Després d'atravessar el riu a la part baixa de la sortida
 

Qui anava a dir que el temps acabaria com va acabar

El segon objectiu del dia, la part alta de l'antiga estació
Remuntant les pales. Al fons el Puigmal de Llo i la seva magnífica pala somital
Contrallum a la part alta de l'ascensió

Cim!


Poca visibilitat a la part alta del Puigmal


El Bernat aixecant la neu al seu pas

El Miguel gaudint de la neu pols



A la part mitja la visibilitat millora
P
El Santacreu. Malgrat el pes de la taula va aconsseguir prosseguir fins el cim a un bon ritme


El Pol a la part baixa. Capa de neu pols sobre una base endurida





 Pol, Miguel, Bernat, Santacreu i Xavier


dissabte, 27 d’octubre del 2018

Hanemann, Scharnitzpitze, Wetterstein, Àustria

210m
6a (V/A0)
semi-equipada
Material: 15 cintes (algunes llargues), recomanable joc de tascons i friends fins al C2

El Wetterstein és un dels massissos més emblemàtics de l'escalada tirolesa, i junt amb el Karwendel i el Wilderkaiser, van ser el terreny del naixement i explosió del VI grau d'escalada. Curull de parets de bona roca calcària orientades al sud, és una destinació molt popular entre alemanys i tirolesos, per la seva proximitat tant a Munich com a Innsbruck. La via Hanemann és una de les clàssiques del massís, i el seu modern reequipament fa que sigui una bona opció per descobrir el lloc. La via segueix principalment fissures de diferent mida, alternant amb plaques i xemeneies cap al final, sempre amb una roca excel·lent, per bé que força polida  a la primera tirada.

Aproximació
Des Leutasch entrem a la vall de Gaistal i aparquem al primer aparcament passada la caseta de control (4€/dia). Des d'allà tenim 1h a bon pas fins el Wettersteinhütte, i encara 1 h més fins el peu de paret, on hi podem arribar directament, o passant pel Scharnitzjoch. En total uns 1100 m de desnivell.

Via
La via comença amb una fissura atlètica i polida, amb algun desplom a superar sense encantar-se, grau exigent!
La 2a tirada combina fissura i placa, fins un punt on els bolts porten per la placa mentre que la lògica indicaria que cal continuar per la fissura, camí que escollim nosaltres. En la sortida de la R2 és important tirar a la dreta, superant el que des d'allí sembla un esperó, per navegar amb tendéncia a l'esquerra fins el peu d'una marcada xemeneia. La 5a i 6a tirades són de xemeneia principalment, on si dominem la tècnica no tindrem cap problema. La darrera tirada es tracta de navegar amb tendència a l'esquerra fins el cim.
Inici de la via

Descens
Des del cim fem un curt rapel (20 m) fins la marcada bretxa. Des d'allí cal travessar cap a l'est pel vessant nord, amb alguns passos delicats (III, atenció al glaç i o neu!). De seguida atravessem un esperó i uns 50 m més avall ja hi veiem el punt vermell que marca el rapel. Rapelem 60 m per una canal i caminem cap a l'est fins el coll, on hi trobem la "pista de rapels" (Abseilpiste). Amb 1 rapel de 60m o 3 de 20 ens plantem a terra. Des d'aquí, reprenem el camí de pujada.


dilluns, 2 de juliol del 2018

Peña Parda (2657 m) i Peña Telera (2764 m) . Racó de pirineistes

30 de juny de 2018 

Dades generals
Desnivell : uns 2000 metres
Horari: unes 9 hores a ritme tranquil
Dificultat : 45 graus en la sortida de la canal de Cabichirizas, passos de segon grau sobre bona roca aïllats, i sobre tot:  recerca curosa de l'itinerari.

Epoca aconsellada
Finals de maig i juny , quan la canal i la muntanya conserven encara una neu ben compactada.

itinerari
Parc de Lacuniacha (1390 m) - Ibon de Piedrafita (1602 m) - Canal de Cabichirizas (de 1950 m a 2380 m) - Peña Parda (2657 m) per la via normal de la cara sud) - collado de Telera (2583 m) - Peña Telera (2764 m) - Descens per el mateix itinerari (sense tornar a fer la Peña Parda)

Introducció
Es aquesta una ascensió d'aquelles que t'embolcallen i capten la teva concentració des del primer moment. Ens movem sempre en un escenari abrupte i majestuós. 

No es un ascensió difícil tècnicament però demana una ment concentrada per anar llegint els punts febles que fan progressió possible la progressió entre abismes. Malgrat les nombroses fites és fàcil desviar-nos del camí correcte i trobar-nos ràpidament amb dificultats inesperades: Calma i serenitat son el secret d'aquesta ascensió. Sobretot durant la baixada.

Es una ascensió molt variada: m'he sorprés a mi mateix de crear una llista tant  llarga, però no puc deixar d'esmentar tots aquests passatges: la pujada inicial per el bosc i prats des de Lacuniacha, el ibón de Piedrafita, la poc difícil però molt elegant canal de Cabichirizas (30º-45º) , l'espectacular flanqueig sota la cara sud de Peña Parda, l'estratègic pas clau (segon grau) de la cara sud, l'esgotadora pujada a Peña Parda sobre uns drets pendents d'herba i roca que serpentegen entre petits cingles, el cim de Peña Parda amb la seva austera visió frontal de la cara SE de Peña Telera, l'estètic llom de baixada al collado de Telera , la dreta pala de neu (30º-45º) que porta al pas clau una mica penjat d'aquesta petita cara SE , i finalment, la suau pala sud que ens porta com un regal directament al vèrtex del cim....

... I la solitud del cim, on si vols et pots sentir acompanyat per la subtil vibració dels pocs afortunats que t'han precedit a través de  generacions i generacions.

Itinerari seguit











La serra de la Partacua a les 7 del matí

La Canal de Cachibirizas des de baix (zoom)

El ibón de Piedrafita (1602 m) amb la silueta del Garmo Negro al fons


El piolet clavat sobre bona neu tipus 'nevé'


L'inici de la canal de Cachibirizas, a uns 2000 metres

La canal des de la part baixa

Autofoto a uns 2100 metres (uns 25º)

Visió cap baix des de la part alta i més interessant (neu dura , 45º)

Autofoto al collado de Cachibirizas (2631 m)

Pas clau a la cara sur de Peña Parda

Cara SE de Peña Telera des de Peña Parda

Cim !

Midi d'Ossau des del cim


Detall de la baixada del pas clau de la cara SE

L'escènic flanqueig de la cara sud de Peña Parda

Mirant amunt la part més interessant de la canal de Cachibirizas que vaig baixant

Xavier