CECMO ALPÍ: SUDTIROL

diumenge, 30 de març del 2025

Setsass - Una joia de l'Alta Badia

Recorregut: 13,78km

Desnivell: D+ / D- : 893m

Orientació – Oest - Nordoest

Dificultat: S2

Horari: 4h

Material necessari – Cap

DESCRIPCIÓ

Tram final de l'ascensió al Setsass ®Pol Puig Collderram

Arribem a Cortina d’Ampezzo en un any amb manca de neu, però gaudim de dies assolellats i el mantell nivós està estable. Hi ha hagut algunes precipitacions, així que, si es busquen orientacions nord o nord-oest, encara es poden trobar bones condicions de neu.Tornant d’escalar amb gel a Armentarola (llegir piulada), veiem, de pujada al Passo Valparola, que marca la frontera del Sud-Tírol amb la província del Veneto, que les baixades dels cims Monte Castello i Piz Ciampei mantenen bones condicions de neu. Per tant, decidim explorar aquella zona.

Les muntanyes que ens envolten són precioses ®Pol Puig Collderram

El pares de l'Anto s'han afegit a la sortida ® Pol Puig Collderram

El cim escollit és el Cima Setsass, una muntanya de 2.571 metres d'altitud situada a les Dolomites, entre les regions de l'Alta Badia i el territori de Cortina d'Ampezzo. És reconeguda pel seu paisatge espectacular i les vistes panoràmiques que ofereix. Aparquem a l’hotel Gran Ancei, des d’on comença la sortida. Creuem les pistes d’esquí de fons de la zona i ens endisem al bosc per una pista que ens portarà a Val dai Lomberg. Aquest primer tram té una pujada progressiva molt fàcil, on podem escollir anar pel bosc o per una pista forestal fins arribar a una zona on el bosc s’acaba i s’obre un altiplà amb petits refugis que ens portarien al cim Störes o Pralongiá. En diversos trams anem seguint el riuet Rü de Störes.

Seguim progessant en pendents moderats ® Pol Puig Collderram

La Marmolada ens vigila ® Pol Puig Collderram

El Piz Boé ® Pol Puig Collderram

Aquesta cara té orientació est, per la qual cosa la neu és més justa perquè el sol hi toca durant moltes més hores. Un cop arribats a dalt, ens queda carenjar fins al tram final del cim en direcció nord. És una zona exposada que, en dies de vent, pot ser molt feixuga, però avui gaudim de les espectaculars vistes de la Marmolada i també dels cims de Lagazuòi.Tenim prou neu, però no prou temps per fer el cim, així que el deixem per un altre dia, quan estem a uns 30 metres de l’objectiu vertical i uns 200 metres horitzontals de distància. Ens hem de retrobar amb el grup a l’inici.

Iniciem la carena que ens portarà al cim del Setsass ® Pol Puig Collderram

A la baixada a la vall, gaudim d’una neu pols, però cal vigilar perquè les roques comencen a fer acte de presència, ja que no hi ha una base sòlida de neu. Un cop som a la vall, la baixada entre els arbres és molt divertida fins arribar a una pista forestal que ens connectarà novament amb les pistes d’esquí de fons que ens ajudaran a tornar al punt d’inici.

Baixad amb neu pols protegida del vent ® Pol Puig Collderram

Tram de baixada fins al fons de vall ® Pol Puig Collderram

Malgrat els 30cm de neu, els taurons encara són presents ® Pol Puig Collderram

La Cima Setsass és un cim que manté una qualitat de neu molt bona, fins i tot quan fa dies que no neva, gràcies a la seva orientació i la protecció del vent. Molt recomanable!

Acabem la jornada amb pizzes casolanes del Pere ® Pol Puig Collderram

Deidre, Pere, Anto, Chris i Pol

diumenge, 8 de març del 2020

Maurerspitze (2628 m) . Südtirol

03/03/2020

Què es pot fer quan arriba un front fred del Nord ?

Fàcil !

Escapar al sud el més lluny possible.

Introducció

Sembla ser que una pertorbació molt activa afectarà la nostra zona tot el dimarts dia 3. Millor no deixar que ens caigui a sobre. Ens ho prenem com una bona excusa per visitar una altra zona de muntanyes més al sud, on la pertorbació serà molt més feble.

En aquest sentit, en Pau ens recomana visitar la vall de la Pflerschtal, en el Tirol del sud, just passada la frontera amb Italia. Mirem junts les corbes de nivell una bona estona i ens decidim per un cim llarg amb pendents suaus en tot el recorregut excepte el resalt final: el Monte Muro o Maurerspitze. Si no podem arribar al cim, almenys coneixerem la vall, pensem.

Una bona capa de neu ha cobert tota aquesta zona just el dia abans i el risc d'allaus marca nivell 3. Caldrà anar amb compte.

Dificultat i recorregut

Desnivell: 1500 metres
Recorregut: 14,60 Km
Dificultat: S3 a la pala superior. Després llargues pales suaus (S)2. Més avall, S3 'disfrutón' en el bosc de la zona intermitja

Descripció

Arribem amb el vehicle a Erl, al fons de la Pflerschtal, al davant de l'hotel Feuerstein. Una hora i mitja des de Innsbruck, segons condicions i trànsit. (Des de Erl, una carretera alternativa que mantenen oberta a l'esquerra del poble, permet pujar amb vehicle un km i mig més amunt, però això ho vàrem descobrir després).

El dia es presentà gris, la neu fresca era abundant i no hi havia cap traça. Calgué obrir el nostre itinerari sobre la neu fonda des d'aquí. Sort de l'entrenament acumulat del Pol i el Miguel, que vàren portar el pes d'obrir ells sols la major part de tot l'itinerari.

Per lo demés es transità per paratges molt bells, primer per bosc i després per una àmplia vall, sempre emmarcats per uns cims imponents.

I així vàrem arribar al resalt final del cim, que presentava un caràcter més sever. Aconsellats per un italià, l'única persona que vàrem veure en tot el dia, ens desviem de la ruta normal i ataquem la part final del cim més a l'esquerra. (l'italià es retirà ja abans d'aquí).

Mai sabrem si va ser un bon o mal consell, però això va implicar superar una dreta pala de neu recent (35-40º) fent ziga-zagues amb els esquís als peus. La pala semblava estable però feia bastant de respecte. Superada la pala arribem a la cota 2475 m, a 150 metres de desnivell del cim sobre una mena d'aresta horitzontal amb cornisa inclosa.

La continuació fins al cim era una dreta aresta de neu. No semblava molt difícil però gairebé tots habiem decidit no portar piolet a aquesta sortida. Tot plegat generava inseguretat i incertesa en el grup. Moments de nervis i tensió.

En aquest moment es prèn la decisió de donar per finalitzada la pujada. Certament va ser la decisió més segura i menys arriscada.

Així, canviem el xip i comencem seguidament un descens de somni que faria oblidar una mica el fet de no haber arribat al punt culminant de la muntanya.