CECMO ALPÍ: Maurerspitze (2628 m) . Südtirol

03/03/2020

Què es pot fer quan arriba un front fred del Nord ?

Fàcil !

Escapar al sud el més lluny possible.

Introducció

Sembla ser que una pertorbació molt activa afectarà la nostra zona tot el dimarts dia 3. Millor no deixar que ens caigui a sobre. Ens ho prenem com una bona excusa per visitar una altra zona de muntanyes més al sud, on la pertorbació serà molt més feble.

En aquest sentit, en Pau ens recomana visitar la vall de la Pflerschtal, en el Tirol del sud, just passada la frontera amb Italia. Mirem junts les corbes de nivell una bona estona i ens decidim per un cim llarg amb pendents suaus en tot el recorregut excepte el resalt final: el Monte Muro o Maurerspitze. Si no podem arribar al cim, almenys coneixerem la vall, pensem.

Una bona capa de neu ha cobert tota aquesta zona just el dia abans i el risc d'allaus marca nivell 3. Caldrà anar amb compte.

Dificultat i recorregut

Desnivell: 1500 metres
Recorregut: 14,60 Km
Dificultat: S3 a la pala superior. Després llargues pales suaus (S)2. Més avall, S3 'disfrutón' en el bosc de la zona intermitja

Descripció

Arribem amb el vehicle a Erl, al fons de la Pflerschtal, al davant de l'hotel Feuerstein. Una hora i mitja des de Innsbruck, segons condicions i trànsit. (Des de Erl, una carretera alternativa que mantenen oberta a l'esquerra del poble, permet pujar amb vehicle un km i mig més amunt, però això ho vàrem descobrir després).

El dia es presentà gris, la neu fresca era abundant i no hi havia cap traça. Calgué obrir el nostre itinerari sobre la neu fonda des d'aquí. Sort de l'entrenament acumulat del Pol i el Miguel, que vàren portar el pes d'obrir ells sols la major part de tot l'itinerari.

Per lo demés es transità per paratges molt bells, primer per bosc i després per una àmplia vall, sempre emmarcats per uns cims imponents.

I així vàrem arribar al resalt final del cim, que presentava un caràcter més sever. Aconsellats per un italià, l'única persona que vàrem veure en tot el dia, ens desviem de la ruta normal i ataquem la part final del cim més a l'esquerra. (l'italià es retirà ja abans d'aquí).

Mai sabrem si va ser un bon o mal consell, però això va implicar superar una dreta pala de neu recent (35-40º) fent ziga-zagues amb els esquís als peus. La pala semblava estable però feia bastant de respecte. Superada la pala arribem a la cota 2475 m, a 150 metres de desnivell del cim sobre una mena d'aresta horitzontal amb cornisa inclosa.

La continuació fins al cim era una dreta aresta de neu. No semblava molt difícil però gairebé tots habiem decidit no portar piolet a aquesta sortida. Tot plegat generava inseguretat i incertesa en el grup. Moments de nervis i tensió.

En aquest moment es prèn la decisió de donar per finalitzada la pujada. Certament va ser la decisió més segura i menys arriscada.

Així, canviem el xip i comencem seguidament un descens de somni que faria oblidar una mica el fet de no haber arribat al punt culminant de la muntanya.