CECMO ALPÍ: Circular: Núria - Pic de Finestrelles - Descens nord - Coll de Torre d'Eina - Nou fonts

Dimecres, 8 d'abril de 2026

Introducció

Poques oportunitats ens ha donat la climatologia els darrers anys de poder gaudir d'una sortida com aquesta.

Es tracta d'un itinerari complert: la combinació de dretes pujades amb la seva exigència tècnica, els bells descensos i l'entorn ferèstec la fan una de les imprescindibles de la vall.

Ha estat una gran sort poder reviure-la després de molts anys quan la vaig poder compartir amb la Carme i el Josep Maria.

Dades pràctiques

Sortida amb alguns trams en pujada bastant inclinats: preveure l'ús de grampons.

Cal evitar-la en jornades poc assolellades amb poca transformació de la neu.

Desnivell: uns 1450 metres

Horari: unes 7 hores en total a ritme relaxat

Dificultats:

- Pujades: cal dominar bé les voltes maria en terreny relativament dret i la tècnica de gramponatge

- Baixades: S2 i en algun punt S3

Bibliografia: 'Mapa guia d'hivern. Vall de Núria i Ulldeter'. Editorial Alpina 2001

Descripció

La passada nit estelada ens ha regalat avui una bona glaçada. Per sort, el Sol que ja comença a fer-se present en tot el camí de pujada està fent una bona feina.

Per a la primera part del camí, he optat per resseguir fidelment el traçat del GR fins un primer collet a 2382 m . D'aquesta manera es va guanyant desnivell de forma uniforme, es transita per un terreny el més suau possible i s'eviten els forts pendents de la part baixa de la vall.

Quan arribo al collet a 2382 m, observo que el camí habitual porta a donar una llarga volta passant per el coll de Finestrelles ... quina mandra.

No ho veig clar i desplego el mapa de l'Alpina allà mateix.

M'adono que la dreta valleta que s'obre just per sobre meu porta directa al cim, i sense resistir-me a aquesta elegant opció em poso a la feina directament.

La valleta en questió esdevé bastant dreta i la seva orientació manté la neu primer dura i més amunt molt dura, cosa que m'obliga a canviar esquís per grampons i així vaig pujant més de 200 metres de desnivell amb els esquís a l'esquena fins l'aresta cimera a uns cent metres del cim.

Bé, ha estat elegant però he de reconéixer que també ha estat una mica cansat. Continuo, ara sí, amb els esquís als peus i poc després trepitjo el cim del Finestrelles.

Saludo al omnipresent Puigmal, gaudeixo breument de la fresqueta i d'aquest radiant matí i poc després em llenço content i impacient al descens de la cara nord.

Aquest descens (S2) cal fer-lo una mica en tendència a la dreta per no acabar ensopegant amb unes dretes canals més avall.

Els primers cent metres de desnivell estan marcats avui per l'efecte del maleït vent de dies passats i tinc que buscar el traçat menys alterat per la tasca del vent.

Més avall la neu esdevé progressivament cremeta de la bona i em deixo portar per aquest divertit pendent fins el pla de la Beguda (2360 m).

Bé, bé, està sortint bé el dia.

Poso pells i remunto la vall en direcció al coll de Torre d'Eina. Aquest tram ressegueix suaument l'encaixonat fons de la vall amb forts i estètics pendents a banda i banda.

Una mica més amunt la vall s'obre i toca afrontar el dret pendent que porta al coll de Torre d'Eina. Per sort la neu es manté estable i els esquís amb ganivetes mosseguen el terreny de forma segura i puc mantenir un ritme constant.

Amb tot, el caprici del vent ha format aquest hivern unes considerables cornises que defensen el coll i bona part de l'aresta que tinc que assolir. Vaja, no puc fer res més que enlairar-me en direcció al Pic d'Eina per sota de l'aresta progressant per una pala força inclinada una bona estona fins un punt on per sort el pendent decreix una mica i puc posar per fi peu sobre l'aresta.

Buf! no ho han posat gens, gens fàcil això.

Abans de continuar observo darrera meu les considerables cornises de l'aresta que condueix a la Torre d'Eina. El lloc és senzillament espectacular: em fa l'efecte de que estic recorrent una aresta dels Alps.

Sense més entrebancs assoleixo més tard el cim del Nou Fonts on per fi puc relaxar la tensió d'aquesta laboriosa pujada final i fer algunes fotos.

M'equipo per al descens preveient unes mediocres condicions de neu en aquesta cara Sud-est que marca l'inici de la baixada ... però no, el descens fins a Núria resulta ser inesperadament magnífic.

Malgrat l'hora avançada, son les tres de la tarda, la neu ha mantingut la seva consistència i una estable i joganera capa de neu primavera em facilita la baixada fins la mateixa estació del carrilet.