Dades de la ruta
- Recorregut: 15,74 km
- Desnivell positiu: 1.592 m
- Orientació: NE – N – NO
- Dificultat: S2 – S3 (algun petit tram)
- Horari: 4 h 15 min
- Material necessari: Cap
Arribem a Svaneti, una de les regions més altes i aïllades del Caucas, terra dels svans, un subgrup ètnic georgià amb llengua, arquitectura i tradicions pròpies. Primerencament atrets per les seves muntanyes i la qualitat de la neu, descobrim que l’experiència va molt més enllà de l’esquí: una immersió cultural, humana i gastronòmica que farà d’aquest viatge un record inesborrable.
Durant la nostra estada les condicions són immillorables: neu pols estable i dies clars, ingredients perfectes per encadenar jornades d’esquí excepcionals. Ens acompanya el nostre guia Guma Naverani, juntament amb el seu germà Becka Naverani, i la seva inseparable Toyota Delica, que es convertirà ràpidament en el nostre vehicle preferit.
Comencem la jornada a les 9:45 h al petit poble de Tviberi, punt de partida de la nostra ascensió a la zona del Laila Peak, considerat un dels cims més estètics de tot el Caucas georgià. L’inici del recorregut és a 1.300 m d’altitud.
Calcem pells i avancem suaument per un bosc amable i sense dificultats, tot gaudint de vistes que ja apunten el potencial de la jornada. A mesura que pugem, els pocs núvols matinals es dissipen i, de sobte, apareix davant nostre la inconfusible silueta de l’Ushba (4.710 m, cim sud), que ens acompanyarà com a referència visual durant tota la setmana.
En sortir del bosc, aproximadament als 2.200 m, se’ns obre la panoràmica d’una vall ampla i d’un terreny cada vegada més alpí. Davant nostre s’aixeca la pala més sostinguda de la ruta: uns 200 metres de desnivell que afrontem amb distància de 20 metres entre nosaltres, tot i que la neu és estable. Un cop superat aquest tram, continuem progressant uns 250 metres més per pendents més suaus fins assolir el nostre punt final d’ascens.
Abans d’emprendre la baixada, fem una pausa per recuperar forces. Ens espera una llarga i deliciosa baixada en neu pols, homogènia i sorprenentment estable de principi a fi: un d’aquells descensos que et fan somriure sense voler-ho.
A la part baixa arribem a una font natural d’aigua carbònica que brolla directament del terra, una sorpresa típica de Svaneti. Aquí ens descalcem els esquís i caminem uns 10 minuts fins tornar al punt d’inici.
De tornada cap a Mestia, fem parada obligada en un petit local del poble per brindar amb una cervesa. Primera esquiada a Svaneti superada — i la setmana promet.
Com cada nit, ens espera un sopar excel·lent a l’allotjament: plats típics, ambient acollidor i el plaer de compartir anècdotes amb altres grups d’esquiadors que també recorren aquesta remota regió del Caucas.
Greg, Marta, Marc, Pere, Deidre, Antonella i Pol
2 comentaris:
Impressionant. Una experiencia de les que fan somniar
Moltes felicitats Pol. Un pais magnífic per gaudir d'una neu pols perfecte.
Publica un comentari a l'entrada