Galayazo (i 4): Espolón de los Montaraces + Gran Diedro a la Punta Pilar

 Espolón de los Montaraces + Gran Diedro a la Punta Pilar (265 m, 6b+ o V+/A1)

Devem aquesta magnífica jornada a les neskalatzaileak, que ens van prometre una bona recomanació per escalar sols un dissabte... i la van clavar! Sortim del cotxe a les 7 AM de l'aparcament del Nogal del Barranco (la cabra) amb la intenció de fer la Punta Pilar per una combinació de vies: la primera meitat per l'Espolón de los Montaraces (4 llargs) i la sortida clàssica del Gran Diedro (3 llargs). La via ens ha agradat moltíssim! Potser és perquè ja era l'últim dia i pensàvem que sent una via menys repetida no seria tan bona... L'hem trobada extraordinària, amb llargs antològics i comparable o millor a alguna de les vies estrella de Galayos. 

Material: 14 cintes, bagues per llaçar blocs, joc de tascons i friends de l'alien verd al Camalot #4, repetint fins al Camalot 2. El #4 potser és prescindible, però nosaltres l'hem posat. Curiosament per ser on som, moltes reunions estan equipades amb parabolts o altre material expansiu.

Aquesta combinació també la relaten a https://elcampocuatro.blogspot.com/2017/06/gran-diedro-punta-pilar-galayos-300-mts.html, on també hi ha una ressenya:

Ressenya de la combinació de Campo 4, compte que la llargada de les tirades no sempre és acurada

Aproximació

On el camí al refugi Victory creua el torrent per començar les "Zetas", continuar pel marge esquerra del torrent (a la dreta del torrent mirat des de baix), passar de llarg la Punta Mónica i accedir per la primera canal evident que ens queda a mà dreta. Passarem per sota el Capuchino i anar buscant el terreny més fàcil arribarem a la base de la paret oest de la Punta Pilar. Cal buscar l'inici de la via al final de la canal que passa per sota la cara oest de la Punta Pilar, des d'on ens enfilem a un bloc empotrat (R0). Des del desviament del camí al Refugi Victory uns 30 minuts, 1h 45min des del cotxe.

Espolón de los Montaraces

Escalem les primeres 4 tirades d'aquesta via clàssica de 1977.  A continuació una breu descripció de les tirades amb la llargada de corda que ens va sortir a nosaltres.

L1: atenció, inici en lleuger descens per travessar la cala que ens queda a mà esquerra. 30 m, V+ (R1 comú amb la via veïna Pepe Valle).

L2: 35 m, 6a. Millor no escrivim res, tirada per gaudir de valent!!!

L3: 25m, V+. Una mica més sinuós però se segueix bé. 

L4+5: 60m, III+. Seguir la cresta i passar una mica de llarg de l'esperó per situar-nos sota el Gran Diedro.

Ressenya del Espolón de los Montaraces, no recordo d'on l'he treta...

Dues primeres tirades de l'Espolón de los Montaraces

El Martí acabant la primera tirada

Al final de la tirada 4 cal deixar la cresta a la nostra esquerra i 

situar-nos al peu del marcat diedre que dona nom a la segona via

Crestejant en la 4a tirada

Gran Diedro

L1: 45 m, V+. Fa honor al nom de la via.

L2: 30 m, V. Preciosa escalada per un sistema de fissures paral·leles.

L3: 40 m, 6b (o V+/A0). Tirada clau de la via, dificultat concentrada a un pas de bloc inicial, però sostinguda i amb passos prou difícils posteriorment! Exigent però variat i guapo com pocs! Clarament molt més curt dels 60 m que indica la ressenya (però es pot fer llarg ;).

L1: el gran diedre

Acabant la primera tirada del Gran Diedro

La segona tirada et deixa directament sota el sostre inicial del L3

Les fissures paral·leles del L2

R2

Cim de la Punta Pilar!

Descens

Ràpel de 25m a la dreta (en orientació Sudest) des de la darrera reunió, inconfusible. Des d'aquí agafem l'Espaldar (carena) i el seguim (creuant seccions de plaques tombades) fins al Collado del Yermo i prendre el camí marcat fins al Nogal del Barranco. Alternativament es deu poder baixar per la Canal Honda, evitant així les plaques, bona idea si estan molles!

això deu ser el ràpel, no?

Galayazo (3): Oeste clásica a l'Aguja Negra

 Oeste clásica (o Rivas-Brasas-Acuña) a l'Aguja Negra (310 m, V)

Logística

Des del Refugi Victory en lleuger descens a buscar la canal de la Aguja Negra i enfilar-s'hi fins un marcat bloc blanc. Més detalls sobre l'arribada al refugi aquí. 

Material: Friends fins el 4 i tascons. Repetir números mitjans útil. Seguint la tendència de Galayos, molt poc equipada, reunions incloses!

Una de les vies més llargues de Galayos. Via molt maca amb una escalada variada que va alternant fissures i plaques verticals amenaçadores, però que es deixen assegurar i protegir sorprenentment bé. Atenció que l'orientació no sempre és evident i degut a l'escàs equipament ens caldrà estar atents. Recomanable tenir un parell de ressenyes a mà, en algunes fotos no s'interpreten bé els perfils d'agulles veïnes... 

Nosaltres fem el primer llarg més curt que a les ressenyes, i fem la R2 sota la placa indicada a la ressenya. A partir de la tercera tirada en fissura-xemeneia (la nostra quarta), la veïna Torre Amezua comença a separar-se de l'Aguja Negra. En cas de dubte doncs, mantenir-se a l'esquerra de l'esperó que delimita el diedre-xemeneia. Atenció a les dues últimes tirades, que transcorren per terreny relativament fàcil amb múltiples possibles variants. Cal posar-hi una certa intuïció, però segurament hi ha diverses opcions que amb una dificultat similar han de funcionar.

La primera ascensió és de 1957, per la cordada Rivas, Brasas i Acuña. Permeteu-me destacar, amb un biaix descarat, Salvador Rivas Martínez. Salvador Rivas ha estat un dels botànics més influents de l'estat espanyol, amb un impacte destacat més enllà de les seves fronteres. El seu llegat es troba principalment en els camps de la vegetació i la biogeografia. Va combinar sempre la recerca botànica puntera amb les seves activitats a la muntanya. Com a curiositat, va ser escalant que va descobrir l'única localitat ibèrica d'una petita falguera de l'alta muntanya calcària a la cara nord del Pedraforca (Woodsia pulchella), que d'altra banda només es troba als Alps (Rivas-Martínez i Costa, 1970).

Descens: en direcció est, evident. Un primer ràpel curt en deixa a una cresteta que seguirem, fins un ràpel de 25 m que ja ens deixa en terreny fàcil per arribar al Espaldar (la carena que delimita les agulles de Galayos per l'est. Des d'aquí remuntem uns metres la carena direcció sud i caminant i desgrimpant per la canal del Gran Galayo, marcat (poc) amb fites.

Bona ressenya de Pelegrinajes

Una altra bona ressenya de Txasmendiak, 
on malauradament no es distingeix tan bé el perfil de la torre Amezua
 ni altres estructures, cosa que complica una mica l'orientació

fantàstics murs verticals fissurats a la segona tirada

diedres també n'hi ha, és clar...

Tercera tirada (la nostra quarta)

En Martí arribant a la penúltima reunió

Darrera tirada, bones fissures, cal triar la bona amb intuïció...

Darrer ràpel per arribar a l'Espaldar

Galayazo (2): Fisura de los malditos a la Punta Díaz-Rubio

Fisura de los Malditos a la Punta Díaz-Rubio (170 m, V+)

Logística

Des del refugi Victory caminar en lleuger descens direcció a l'Aguja Negra (vegeu detalls al post anterior). Des de la Canal de la Aguja Negra cal fer una petita grimpada i després flanquejar a un jardinet penjat on comença la via.

Bona ressenya que vam fotografiar al refugi. No fer massa cas de la descripció del descens...

Material: Friends fins el 4 i tascons. Repetir números mitjans. Guants de fissura útils. Seguint la tendència de Galayos, molt poc equipada, reunions incloses!

Via extraordinària que va enllaçant fissures amb roca de boníssima qualitat. Nosaltres la fem en tres tirades, per bé que es pot subdividir. En la primera tirada cal estar al cas de deixar la fissura principal a mig llarg cap a la dreta (pitó). Seguir recte et deixa en una fissura sospitosament plena de líquens que ja indica que per allà no s'hi passa... I no vull dir res més, fissures cinc estrelles per gaudir!

Primera tirada

Segona tirada

...i antològica fissura per acabar una via 5 estrelles

Descens: Per fer-se'n una idea va bé la ressenya de la Gerardo Rafa a la Torre Amezua del Luichy. Des del cim fem un ràpel cap a l'est (no arriba a 60 m, però cal corda doble), i anem a parar a una canal que ressegueix la Torre Amezua, per sota del ràpel 4 dibuixat a la ressenya. Des d'aquí desgrimpem una mica fins trobar una intal·lació de ràpel de parabolts, que encara no és la que apareix a les ressenyes! Va bé fer-lo per estalviar-se desgrimpades expo, però cal no perdre l'orientació per anar a buscar el ràpel 5 que ens deixa a la Canal de la Aguja Negra (o de los Covardes a la ressenya).

Galayazo (1) Underground + Malagón + Nord al Torreón de Galayos

2 juliol 2025

No, no és un grup de punk, el Galayazo és l'estada de 4 dies escalant en l'espectacular granit de la Sierra de Gredos, a Galayos. Qui ho havia de dir, el dia abans de començar estàvem preparant material per anar a l'Aiguille Verte, però la inestabilitat prevista ens va fer canviar radicalment (i sàviament) de plans.

Galayos forma part del Sistema Central, una serralada de roques paleozoiques (fa entre 360-290 milions d'anys) que creua la Meseta de la Península Ibèrica d'oest a est, desviant-se cap al nord al seu extrem oriental. Aquesta serralada va elevar-se posteriorment en el Cenozoic (inici fa 66 milions d'anys) en l'anomenada orogènia alpina, que originaria entre d'altres els Pirineus.

Les Agulles de Galayos pujant al Refugi Victory

Concretament Galayos es troba al vessant sud de la Sierra de Gredos, curiosament en una llengua de la província d'Àvila que creua al sud de la divisòria d'aigües. Les seves agulles escarpades contrasten amb un paisatge típic de muntanyes antigues, dominat per carenes amples i arrodonides, en aquest cas sovint impenetrables pels densos "piornales" (matollars de bàlec, Cytisus oromediterraneaus).

Orientar-se dins de Galayos és tot un art, equiparable al laberint d'agulles de Montserrat. A nosaltres ens va anar molt bé aquesta imatge del número 16 del GAME Magazine, disponible aquí: https://issuu.com/bibliotecafedme/docs/game_16/43 . A part d'aquesta hi trobareu info valuosa de moltes vies de les no tan repetides.

L'escalada a Galayos és exigent i és un lloc d'aquests on l'ètica de l'escalada "clean" pren un caràcter un pèl èpic i místic. En general tot és força old school: graus apretats i molt poc equipament, incloent-hi les reunions. Caldrà doncs trobar-nos còmodes per equipar reunions fiables. A favor de l'estil també cal dir, que amb la bona qualitat de roca que en general hi trobarem i la facilitat d'emplaçar-hi friends, trobo raonable mantenir-se més "purista" que en altres zones de roca més dubtosa. En fi, a mi m'agrada, però per gustos...

Croquis orientatiu de les agulles de Galayos, 

número 16 del GAME Magazine

Logística

L'aparcament lògic és el Nogal del Barranco, al poble hi trobarem tot el necessari: botigueta, cervesa fresca i uns chuletones per caure de cul a terra. El punt de partida per a la majoria de vies serà el Refugi Victory, un refugi de pedra senzill amb un equipament molt bàsic--no hi ha ni lavabo--a tocar de les agulles. La pujada al Refugi Victory són unes 2 hores des del pàrquing del Nogal del Barranco. A la vora del refugi hi ha múltiples terrasses per a fer-hi bivac. Tenint en compte l'equipament auster del refugi, val la pena pensar-s'ho...

Underground-Malagón al Torreón (170 m, V+)

Material: Friends fins el 4 i tascons. Repetir alguns números mitjans no sobra.

Combinació de vies molt recomanable i repetida Torreón de Galayos, possiblement l'agulla més famosa del sector, visita obligada. La via Underground és perfectament visible des del refugi, només cal flanquejar-hi i amb 5 minuts hi som. L'entrada la fem a la dreta de la xemeneia, com sembla sortir en aquest croquis del "Cien clásicas de España", o sigui, al revés de com surt a tots els altres croquis que corren per la xarxa. A nosaltres en ha sortit un llarguet prou maco de IV per unes fissures invisibles des de la base, potser més interessant que l'opció aterrassada de l'esquerra. A partir d'aquí comença el rock'n'roll! Una fissura vertical amb trams desplomats aeris molt espectaculars. Després d'això, ja entenem el pas que s'hi dona a Galayos. 

Ressenya del llibre "Cien clásicas de España"

El "nostre" primer llarg

Vs amb contundència i verticalitat als llargs centrals

Antirrhinum grosii, endemisme rupícola de la Sierra de Gredos

La Underground acaba a una marcada terrassa, i amb tendència a un collet a l'esquerra, anem a buscar l'inici de la Malagón. Itinerari elegant amb un inici per una placa fina on haurem d'anar una mica amb cura, i apretar més de l'habitual per un V (al meu humil parer, clar). Després, festival de diedre fissurat de màxima qualitat fins al cim d'aquesta emblemàtica agulla.

Traçat orientatiu de la Malagón, amb arribada des de la Underground. 

Vista des de la Mira. El diedre no té pèrdua!

Arribant al cim del Torreón

Descens: ràpel de 50 m des del cim. Desgrimpar i caminar fins la canal del Gran Galayo cap al refugi.

Nord al Torreón (55 m, 6c+, 6a/A1)

Material: Friends fins al C4 (útil repetir números mitjans) i tascons.

Com que acabem prou frescos i motivats, ens decidim a ficar-nos a la nord del Torreón. Aquesta via comença just on aterrem del ràpel de baixada, que la recorre completament. Malgrat la modesta llargada, trobem que és un viot, contundent com un cop de puny! La via va ser oberta el 1960 en artificial per Joaquín Serrano i Carlos Soria. Amb el darrer coincidim dos dies després al refugi Victory en una agradable conversa, després d'haver escalat la sur al Torreón, de primer als seus 86 anys! Aprofitem aquesta modesta plataforma per felicitar-lo per la seva ascenció recent al Manaslu (https://www.desnivel.com/expediciones/carlos-soria-cumbre-en-el-manaslu/), i per agrair el seu exemple i senzillesa. 

La primera tirada ressegueix un diedre fissurat que a vegades vol ser xemeneia. Sostingut i amb alguns passos que obliguen a depurar la tècnica d'escalada en fissura... Estil d'aquell clàssic sense abandonar el diedre (bé, potser una miqueteta). 

Amb un segon llarg anem directe a cim. Aquest canvia de caràcter i combina fissures de dits, alguna sortida picant per plaques de preses romes, i un darrer bloc on haurem de posar bona voluntat, creure en un pitó i un tasconet... i apretar de valent! Rotpunkt (no sense patir-ho...)

El traçat de la nord al Torreón, graus en lliure

Inici de la primera tirada

Desde la R1