Dimarts, 18 de febrer de 2025
Introducció
Bon temps, condicions primaverals i neu suficient en alçada. Aquest era el plantejament d’aquesta nova visita a la vall.
I a grans trets això és el que hem trobat. Les temperatures relativament altes, el ja potent sol de febrer i bastants dies sense nevades importants han configurat aquest escenari que hem sabut aprofitar.
Descripció
Surto amb els esquis de l’aparcament de Pla Beret sobre les 9 i mitja. Una bona hora, doncs fa una estoneta que el sol ha començat a tractar ja l’àmplia cara sud del Tuc deth Miei.
Les pells s’adhereixen bé al pendent i puc traçar l’itinerari de pujada de forma àgil i segura.
Sense entrebancs arribo al cim del Tuc deth Miei i finalment al Cap des Closos. He notat que la millor neu avui és l’orientada al sol, així que m’oblido de la meva idea inicial de baixar la cara nord.
Trec pells i emprenc un descens ràpid i divertit sobre neu cremeta resseguint l’arriu de Barlongueta fins un replanet a la cota 2085 m. Allà poso pells per tornar a pujar per segona vegada el Tuc deth Miei.
Des d’aquest cim només em queda un segon memorable i ràpid descens sobre neu primavera fins el cotxe.
 |
| Inici de la ruta, atravessant la pista d’esqui de fons |
 |
| La Barlonguera al fons |
 |
| El Tuc deth Miei ja a tocar |
 |
| Cim! Parrós al fons |
 |
| Mirada enrere cap el cimet que acabo de deixar |
 |
| Les Maladetes apareixen al fons |
 |
| Cap des Closos. |
 |
| Fi del primer descens. Ara toca remuntar |
 |
| El Tuc de Vacivers a l’altra costat de la vall |
 |
| El millor del dia |
Una bella sortida, del millor que aquest racó de la val d’Aran pot oferir
Xavier
1 comentari:
Buena salida para ser el invierno tan flojo que llevamos. Un saludo a los dos
Publica un comentari a l'entrada