Dissabte, 24 d'agost de 2024
Introducció
Tot just fa catorze dies ens va agradar la nostra primera sortida amb corda a aquest racó de la vall de Juclar i ho hem tingut fàcil per decidir on aniriem aquesta sortida.
Els cims tenen caràcter, son esbelts sense arribar a ser extrems i estan formats per un adherent granit que en general és de bona qualitat.
Malgrat el que un podria esperar a Andorra, l'ambient per aquí és tranquil. Aquestes muntanyes les transita algún corredor, turistes que pugen a veure els llacs o donar-se un bany, i esporàdics randonneurs que es mouen per les valls ressseguint senders entre refugi i refugi. En el moment que les nostres passes es dirigeixin a qualsevol cim o esmolada aresta, només la presència d'algún voltor o corb ens acompanyarà.
Finalment, i no menys important, després de caminar, grimpar i escalar durant moltes hores, resulta també simpàtic poder fer una breu paradeta en l'agradable refugi de Juclar. Menjar i beure una mica en la fresqueta del seu interior s'agraieix molt i fa que el posterior tram final de baixada sigui molt més portable.
Dades pràctiques
Dificultat: Un relativament llarg itinerari, amb una primera part senzilla i una segona part on cal afinar la recerca de l'itinerari i afrontar alguns passatges d'escalada de fins grau Difícil superior.
Desnivell: uns 1300 metres
Recorregut: 15.60 km
Horari emprat: 11:30 hores en total, comptant la paradeta al cim i al refugi de Juclar
Material: dos cordinos de 30 metres de 8 mm, 4 friends variats, unes quantes bagues per a blocs i merlets.
És útil portar uns guants de ciclisme per als passatges herbosos.
Es pot accedir amb vehicle a l'aparcament del fons de la vall d'Incles a partir de les 6 de la tarda.
Bibliografia: Crestas pirenaicas. Pirineo Oriental. Pako Sanchez. Ed. Desnivel
Descripció
Amb les primeres llums ens posem en marxa. Son les 6:30 hores del matí i sortim des del mateix lloc de vivac, molt a prop del vehicle.
Amb precissió suissa anem encadenant els consecutius punts de pas : el refugi de Siscaró (font), el Pic de Siscaró (2637 m) i arribem al Fals Cilindre, una allargada protuberància poc abans de l'inconfusible i vertical Cilindre d'Escobes (2660 m).
Fins al que anomenem Fals Cilindre, només hem tingut que gaudir del dia fresquet que fa avui, del terreny profusament humit per la pluja d'ahir que poc a poc va assecant i de la persistent parella de voltors que van aprofitant com poden les primeres tèrmiques del dia però no acaben de poder enlairar-se definitivament.
A partir d'aquí, del Fals Cilindre, la sortida pren un altre caire: cal anar a buscar la bretxa Nord del Cilindre i el terreny és complex.
El terreny és molt dret a banda i banda de la carena. Primerament voliem vorejar el Cilindre per el vessant francès però ens anem fixant i no veiem cap baixada llògica per empalmar aquest vessant.
Just començar a baixar per la carena en direcció a la bretxa, ben aviat identifiquem en el vessant andorrà una dreta però llògica baixada herbosa i no ens ho pensem. Cap avall. Molt hem llegit i ens han advertit de la complexitat d'aquest vessant, així que baixem llegint molt bé el terreny per evitar la maledicció de les 'canals i dificultosos passos de blocs' que ens pronosticaven.
Sigui per expertesa o purament per sort, ben aviat arribem per aquest terreny dret, però fàcil, a sota de la vertical de la bretxa nord del Cilindre, on un sender relativament marcat ens facilita la pujada. I així, amb un plis-plas, arribem a la bretxa nord del Cilindre, alleugerits i contents (el nostre track avall a wikiloc).
En el coll mateix ens encordem. Per sort el solet toca ja a la via i la roca es veu força seca.
El primer llarg recorre una fisura evident fins un visible pitó (D). Per sobre del pitó una petita lleixa permet fer un curt flanqueig a l'esquerra. Es pot fer el flanqueig posant els peus sobre la lleixeta (D sup) o sense pujar tant, fent-hi presa amb les mans (una mica més fàcil). Nosaltres ho varem fer de les dos maneres.
Més amunt la dificultat va decreixent (AD sup) fins arribar a un replà inclinat al peu d'un marcat diedre, al centre del qual està la instal·lació de rappel que farem servir a la baixada. Es millor montar la reunió (25 metres, R1) a la part esquerra del replà en un gran bloc, per evitar el frec de corda a la següent tirada.
El següent llarg recorre els primers metres un mur força dret amb petit graons sense poder protegir (AD sup expo). Després la dificultat decreix (AD) fins que trobem una reunió (uns 25 metres) (R2).
Fem un curt tercer llarg fàcil fins un collet evident (R3).
Del collet, girem a l'esquerra i, amb precaució però ja sense corda arribem als pocs metres al cim del Cilindre d'Escobes (2660 m), el cim amb la via normal més difícil d'Andorra i amb un gran ambient, vigilats de prop per l'aresta sud del Pic d'Escobes.
Contents, fem les fotos de rigor però no ens aturem ni un moment, doncs encara ens falta fer bastanta feina. Desfem el camí fins el collet i prosseguim amb compte fins la punta nord, on trobem la instal·lació de rappel darrera una curiosa finestra de pedra.
Àgilment fem els dos rappels de poc més de vint metres i ens preparem per escometre el Pic d'Escobes.
Moment psicològic aquest, doncs cal abandonar el relatiu relax de la baixada del Cilindre i posar ganes i accelerar de sobte el cor a les màximes polsacions per afrontar la dreta pujada dels 180 metres de desnivell que ens separen del Pic d'Escobes.
Del coll, baixem uns vint-i-cinc metres per el vessant andorrà i afrontem una dreta i herbosa canal que ens marca el camí. A mitja pujada, el centre de la canal presenta un ressalt que voregem per la dreta fins arribar a un breu passatge de roca (PD) passat el qual anem tornant a l'esquerra fins retrobar l'eix de la canal.
Més amunt, afrontem a l'esquerra una evident i estreta dreta canal rocosa (AD inferior). Fem un llarg de 30 metres fins la sortida de la canal. Vist a posteriori, potser no calia posar les cordes en aquest passatge, però en aquell moment ho varem valorar així.
Com ja tenim les cordes posades, fem un segon 'llarg' de 30 metres per el pendent herbós amb timba a la dreta que porta directament a la base de la xemeneia (F superior).
Montem reunió al peu del començament de les dificultats aprofitant una fissura horitzontal on entren bé friends tipus Camalot 0.75 (color verd).
La Carme afronta de primer el llarg de corda clau que ens ha de dur a la fi de les dificultats: Primer cal superar un curt però atlètic bloc (D sup) amb una presa amagada entre dos pedres a la seva part de dalt.
Superat el bloc s'entra caminant al fons de l'esplèndida xeneneia, els primers metres de la qual cal superar fent ramonage amb la part esquerra del cos mirant la vall (D) aprofitant unes bones preses per als peus. Més amunt cal girar el cos cap a la paret (pitó amagat a la dreta) i afrontar la xemeneia com un diedre (D). Pocs metres amunt s'arriba a la reunió. Bona roca, llarg magnífic, 20 metres en total.
Molt contents, ens desencordem tot just passar la xemeneia i ben aviat arribem al Pic d'escobes (2781 m).
I deixo aquí la descripció d'aquesta sortida, una ruta llarga, que demana ja una certa resistència, concentració, recerca de l'itinerari i l'habilitat per afrontar els passatges tècnics que li donen interès.
 |
| 06:43 Inici del camí |
 |
| 07:23 Panell Indicatiu |
 |
| 07:31 Font al refugi de Siscaró |
 |
| 08:27 Remuntant cap el coll de Siscaró |
 |
| 08:42 Coll de Siscaró |
 |
| 08:53 Prop del Pic de Siscaró |
 |
| 08:55 Pic de Siscaró (2637 m) |
 |
| 08:55 La Carme arribant al Pic de Siscaró |
 |
| 09:13 La llarga carena cap el Fals Cilindre |
 |
| 09:19 Mirada enrere |
 |
| 09:20 I seguim! Queda molt encara |
 |
| 09:43 Anem guanyant alçada |
 |
| 09:46 Apareix amagat el veritable Cilindre d'Escobes |
 |
| 09:48 en un moment o altre haurem de començar a baixar. Encara no sabem per on |
 |
| 10:22 Falnqueig del Cilindre per el vessant andorrà |
 |
| 10:43 Primer llarg de corda. La Carme al davant |
 |
| 10:46 una mica més amunt (D sup) |
 |
| 10:47 Amb el peu esquerra sobre la lleixeta |
 |
| 11:11 En la R1 |
 |
| 11:29 Mur d'entrada del segon llarg (AD sup) |
 |
| 11:49 Cim! |
 |
| 11:51 Cilindre d'Escobes (2660 m) |
 |
| 11:51 Cim! |
 |
| 11:52 Tots tres al cim del Cilindre d'Escobes |
 |
| 12:06 El rappel darrera la finestra |
 |
| 12:21 Primer rappel (vint-i-pocs metres) |
 |
| 12:29 Segon rappel (vint-i-pocs metres) |
 |
| 13:09 M'avanço per la canal i la Carme em fa aquesta foto |
 |
| 13:30 Canal rocosa (AD inf) |
 |
| 13:37 La sortida de la canal |
 |
| 13:42 Pseudollarg per arribar a la base de la xemeneia (F) |
 |
| 14:09 La Carme currant-se la xemeneia (D) |
 |
| 14:28 Reunió i fi de les dificultats |
 |
| 14:50 El Pic de Rulhe des del Escobes |
 |
| 14:53 Foto de cim. Ha costat |
 |
| 15:15 En plena baixada |
 |
| 15:56 Davant nostre la cresta de Juclar de fa quinze dies |
 |
| 16:29 El vent provoca onades en el llac |
 |
| 16:40 Refugi de Juclar |
Just abans de marxar del refugi, descobreixo en un racó uns Hagan tourcarve carbon, els meus primers esquis carving de l'any 2002, els quals em van regalar unes sensacions i esquiades inoblidables a la travessa de l'Oberland, el Balaitús, la vall de Remuñe i moltes altres muntanyes. Espero que els cuidin bé.
 |
| 16:57 Una simpàtica troballa |
Una vegada més, la vall de Juclar ens ha captivat.
Carme, Josep Maria i Xavier
1 comentari:
Gran sortida amb una dificultat ideal per gaudir.
Publica un comentari a l'entrada