dilluns, 12 d’agost del 2024

Cresta de Juclar. Descobrint la capçalera de la vall d’Incles

Dissabte 10 d'agost de 2024

Introducció

A l’estiu, no haviem fet servir mai la corda en aquest racó del Pirineu andorrà, axí que la Carme em proposa aquesta sortida per prendre contacte amb les subtileses d'aquest cercle de muntanyes. 

Ella, escaladora habitual, ve molt forta, amb un recent recorregut per cresta al Midi d'Ossau molt ben planificat i executat.

Teníem bastantes expectatives en aquesta sortida i realment l'experiència ha estat positiva : l'entorn és alpí, tal com ens agrada, i el granit que conforma les crestes és en general de qualitat. Amb tot, cal saber acceptar i gestionar la generosa quantitat d'herba i matolls presents en els paratges menys verticals. 

En cas de necessitat, al costat mateix del primer llac, el refugi de Juclar pot ser d'utilitat. És net i ampli i els guardes que el gestionen tenen un tracte amable.

Mirant enrere, no descartem tornar a aquest cercle de Juclar per poder recórrer algún més dels seus esmolats cims.

Dades pràctiques

A l'estiu, es pot accedir amb el propi vehicle fins el Pont de la Baladosa fins les 9 del matí.

Horaris emprats:

- De l'entrada de la vall d'Incles al pont de la Baladosa: 35 minuts.

- Del Pont de la Baladosa fins el primer llac de Juclar:  1,15 hores aprox.

- Del llac de Juclar fins el fil de la cresta: 1,30 hores.

- Des del fil de la cresta fins el Pic de la Pala sobre el llac : 3,15 hores.

- Del cim al refugi : 1,10 hores.

- Del refugi al pont de la Baladosa: comptar 1,0 - 1,30 hores, en funció de les ganes.

La cresta en sí és bastant intuïtiva i es va resolent sense problemes. Els ressalts de granit ens conviden moltes vegades a escalar-los directament i altres vegades cal fer alguna petita desviació a dreta o esquerra. Com tota escalada en granit, l'ascensió resulta ser relativament atlètica i hi ha una certa timba en molts paratges. Màxima dificultat obligada Grau 3.
La roca és bona quasi sempre i l'herba pràcticament no molesta, al contrari que en l'aproximació.

Nosaltres varem fer només dos llargs de corda: un a la canal d'accés a la cresta (30 metres, herba, roca i terra)  i l'escalada del primer cim, El Pic Occidental de Juclar (15 metres, grau 3).

La cresta presenta tres rappels fàcils equipats amb bagues i maillon, el més llarg dels quals és d'uns vint metres.

Material: dos cordinos de 30 m. Un joc d’aliens. Dos o tres Friends variats. És útil portar guants de ciclisme per fer presa a l’herba en la canal daccés a la cresta.

Descripció

Sortim tranquil·lament divendres tarda amb el vehicle  i quan arribem prop del coll de Puymorens busquem un bon lloc per triar el material, sopar i fer un bon vivac. Pensem que estarem més tranquils aquí que a Andorra.

I així ho fem. Després de gaudir d’una reconfortant, estelada i fresqueta nit ens llevem a les 4:30 del matí, esmorcem i ens posem en marxa.


Bivac prop del coll de Puymorens, a l'aixopuc del Piou Piou

Un cop a Andorra deixem el vehicle a l'entrada de la vall d'Incles. Després ens enterarem que, malgrat ser estiu, abans de les nou del matíu es pot pujar amb el vehicle fins l'aparcament just abans del pont de la Baladosa, escurçant el conjunt de la sortida en més de 5 km.

Arribem sobre les 08:26 al primer llac de Juclar i creuem la presa. A partir d'aquí es van trobant fites de tant en tant sobre un terreny herbós i pendent que cada vegada es va redreçant més. Val la pena equipar-se quan més abans millor i anar mot pendent del camí a seguir. Millor si anem seguint un bon track que haguem preparat abans, doncs l'entorn és un xic perdedor.

Després d'una herbosa primera canal bastant dreta arribem al peu d'una segona canal ja bastant aprop de la cresta (foto). I és aquí on decidim fer un llarg de corda doncs el terreny és una barreja de roca, herba i terra i és força pendent. (30 metres , un camalot groc i un àlien groc).

Poc més amunt arribem al fil de la cresta, on agraïm un ventet que ens anirà alegrant el dia.

Hem tardat prop d'una hora i mitja des del llac.




07:54 am Pujant al primer llac de Juclar

08:09 am Ens acostem al llac

08:28 El llac a primera hora del matí

08:59 Aproximació a la cresta

09:34 am La darrera canal just abans de la cresta

10:14 am Curt llarg de corda (grau 3) per pujar el Pic Occidental de Juclar

10:22 am Rappelant el Pic Occidental de Juclar

10:25 am Flanquejant un jardí per tornar al fil de la cresta

10:25 am Seguim!

11:03 am Segon rappel del dia

11:08 am Camí del Pic Oriental de Juclar

11:20 am Trams de grau 2

11:53 am Mirada enrere

12:12 pm Tercer rappel

12:37 pm Desgrimpada de grau 2 camí del Pic de la Pala de l'Estany

12:40 pm La Carme fent un respir



12:44 pm Trams horitzontals amb ambient (grau 2)

12:47 pm Bona roca i una timba considerable en aquesta curta desgrimpada

12:47 pm Al fons el Pic i Cilindre d'Ascobes

El darrer tram de la cresta puja al Pic de la Pala sobre l'Estany i presenta un tram de tercer grau.

Quan arribo al mateix, veig que el terreny presenta una timba considerable i mecànicament començo a buscar un bloc per montar una reunió.

En pocs segons la Carme arriba on soc jo, valora el pas, i veient que la roca es veu força sòlida, emprèn l'inici del flanqueig, i desapareix de la meva vista donant la volta a un esperonet. Poc després sento que em crida, em diu que està prou bé i em demana que la segueixi: Perfecte, penso. Comença ja a fer calor, en aquesta banda sud de la cresta no bufa el ventet i em feia mandra montar una reunió.

I així, vaig seguint els passos de la Carme. El flanqueig, no massa llarg, té bones preses per a les mans i els peus fan adherència sobre una bona placa de granit. A continuació cal superar un mur força dret solcat amb petits diedres de granit fissurat que ens porta altra vegada al fil de la cresta, on les dificultats del dia es poden donar per acabades. Un bell tram de grau 3 (fotos abaix).

12:59 pm Arribant a l'aeri flanqueig

13:02 pm En el flanqueig (grau 3) donant-li la volta a l'esperonet

13:03 pm En el flanqueig, seguint les passes de la Carme

13:19 pm En el llom final. Siscaró, Cilindre i Ascobes al fons

13:20 pm Cim ! El Pic Rulhe al fons

13:20 pm El tros de cresta que hem fet

13:36 pm La cordada al cim

Des del cim baixem uns centenars de metres en direcció al coll  i llavors girem a la dreta i ens inventem una baixada que ens va prou bé fins empalmar amb el GR

14:30 pm Un sol implacable per arribar  al refugi

14:34 pm La nostra cresta des del flanqueig del llac

14:47 pm Per fi el Refugi


Com va dir la Carme quan ens vàrem acomiadar ... Ha estat bé!

Carme i Xavier


Powered by Wikiloc

2 comentaris:

Josep Mª Moyà ha dit...

Molt bona sortida en una zona magnífica, felicitats a tots dos.

Martí ha dit...

Ole!! fa bona pinta! Felicitats! :)