dissabte, 21 de març del 2020

Tonigenkogel – “Gipfel erreicht! Pulver Schnee”




“Gipfel erreicht! Pulver Schnee”  


Tenim la sort que en Pau, un dels membres del CECMO Alpí, viu a Innsbruck i coneix de primera mà i amb detall el Tirol. Dies abans ens va passar una recomanació de cims que, sumada a la intensa cerca feta per en Xavi, ens ha deixat una multitud de possibilitats per esquiar. Arribats a Innsbruck després d’un matiner viatge des de Barcelona i un cop instal·lats al nostre allotjament, comencem a veure quin podrà ser el primer cim d'aquest viatge al Tirol. 

El Tonigenkogel (3.011m) va ser l’escollit per començar aquesta segona expedició d'esquiadors calderins al Tirol! 

Us recomanem que llegiu les cròniques del Rofelewand i Wildspitze que dies abans van gaudir en Martí i en Pau.  


Així de bonic ens va rebre el Tirol © Pol Puig Collderram

Introducció

El Tonigenkogel és un dels 250 cims de més de 3000m situats a la escènica vall de Ötztal. És una ascensió molt variada que porta l’esquiador a gaudir de diversos paisatges característics de la zona. Des de pujades pel bell migs de boscos, l’arribada a la pala final rodejat d'altes parets alpines i unes vistes sorprenents des del cim si teniu la sort d'arribar-hi en un dia clar i assolellat.

Distància i recorregut

Temps estimats: 6h 24m
Distància: 16km
Desnivell positiu: 1500+

Dificultat: Pala final del cim S3 - S4 – Últims metres fins al cim segons l’estat de la neu (orientació sud)

Material: Piolet i grampons recomanables per l’última part del cim. Està orientada a cara sud. Gràcies a l'acció del sol i vam trobar la neu dura i ben compactada, que ens va permetre progressar sense problemes.


Descripció

L’ascencsió al Tonigenkogel comença al final del poble de Gries (on hi ha un ampli aparcament des d’on sortim amb els esquís als peus). A partir d’allà, iniciem una ascensió per pista que ens portarà fins un encreuament on podem veure a la borda Sulztalam Alm (1.894m). Girem a la dreta on passem una petita capella o Bildstöck i comencem una ascensió molt còmode pel bell mig del bosc, gràcies a la neu caiguda l'última nit.


La borda Sultztalam Alm (1.894m) és un punt de referència de la sortida © Pol Puig Collderram
La neu pols caiguda la nit anterior ens facilita la progressió pel bosc © Pol Puig Collderram


Un cop sortim del bosc, ens trobem al bell mig d’una immensa vall. Realment, les vistes són corprenents. Després de molt esperar-ho, estem gaudint de condicions hivernals que tant trobem a faltar al nostre estimat Pirineu.


Un cop superat el bosc, gaudim de la immensitat d'una de les valls del Tirol © Pol Puig Collderram


En aquest punt, ja ens trobem gairebé a 2100m d’alçada. La previsió meteorològica és millor de l’esperada. El sol brilla i ni rastre del vent que ens havien promès. A vegades, l’esquiador de muntanya també té sort. Avancem per la vall, fins que arribem a 2350m i allà comença la segona pujada del dia que superem sense gaires problemes. La neu és molt bona i avancem amb facilitat.

En Bernat avançant en un dels trams més planers de la sortida © Pol Puig Collderram
El temps va anar millorant a mesura que la sortida avançava © Pol Puig Collderram

En Xavi completant la segona pujada forta del dia. Al fons, hi ha la vall que hem creuat amb anterioritat © Pol Puig Collderram
En Miguel avançant per la traça que han obert els esquiadors que van per davant © Pol Puig Collderram


En aquest moment, ja veiem el cim. El tenim davant i observem un grupet de quatre esquiadors que estan pujant per la pala final. Tots ells s’aturen al coll, i decideixen no arribar al cim. Després d’uns metres pel fons de la vall, arribem al punt on s’han quedat tot els esquiadors. 

Aquesta pala té una inclinació màxima de 35º però la neu permet progressar-hi sense problemes. Una de les dues esquiadores bavareses decideix pujar un tram caminant per veure si pot fer cim. Tampoc hi arriba, perquè no porta material per fer l'últim tram.


A partir d'aquí el sol ens va brillar en tota la sortida © Pol Puig Collderram
Tram final de pujada. Al fons a la dreta es veu la pujada fins al coll on vam deixar els esquís © Pol Puig Collderram


Deixem els esquis a escassos 50m del cim i seguim les traces de pujada de la esquiadora. Un cop som dalt, veiem que ens queda un flanqueig senzill en cara sud fins al propi cim. Ens calcem els piolets i els grampons perquè la neu està dura, però és un tram que es fa amb relativa facilitat. El cim l’hem de fer de manera individual perquè és molt estret. No bufa el vent, fa sol i podem admirar tots els cims que ens envolten.


En Xavi celebrant el cim del Tonigenkogel, mentre en Miguel s'aproxima © Pol Puig Collderram
En Bernat esperant el seu torn per accedir al cim © Pol Puig Collderram


El primer dia ja vam quedar enamorats del Tirol i les seves muntanyes © Pol Puig Collderram


La baixada la gaudim molt amb un neu pols que encara no havíem tingut l’ocasió de gaudir aquesta temporada. És llarga, continúa i les condicions són molt bones. 


En Xavi en plena baixada © Pol Puig Collderram
En Bernat gaudint fort de la neu pols del Tirol © Pol Puig Collderram
La baixada segueix el mateix recorregut que la pujada © Pol Puig Collderram

En Miguel arribant al fons de la vall, abans d'entrar al bosc © Pol Puig Collderram

En Pau i en Xavi discutint la propera sortida © Pol Puig Collderram
Powered by Wikiloc

Xavi, Miguel, Bernat i Pol.

Aquesta sortida no hauria estat possible sense els consells del catalano-tirolés Pau Carnicero.

1 comentari:

Xavier M ha dit...

Maca sortida en un entorn grandiós...
I és un racó ben amagat del Tirol. Inclús costa trobar aquest cim en el plànol.

Gràcies Pau per la recomanació.

I bon temps i sense vent, com dius a la piulada, de vegades l'esquiador de muntanya també té sort.