dimarts, 1 de gener del 2019

Benvinguda a l'hivern en el massís del Queyras


Del 27/12/2018 al 31/12/2018

Introducció
Son molts els racons dels Alps que han sofert un fort desenvolupament : unes vies de comunicació ràpides amb uns nuclis urbans desmesurats i unes estacions d'esquí que absorbeixen fàcilment milers i milers d'esquiadors. Si els nostres gustos van per aquí millor oblidar-se del Queyras i mirar altres zones més al nord.

En aquest massís situat entre Gap i Briançon les vies de comunicació, tot i ser suficients, demanen una certa paciència. Els pobles conserven les seves construccions antigues i el creixement ha estat molt limitat. Les estacions d'esquí son petites i conserven un aire familiar. Certament això ha estat a costa d'un elevat preu: Aquesta zona estava relativament poblada en temps antics però va sofrir la desgràcia de les persecucions religioses en el segle XVII. Unes tres quartes parts de la població va tenir que fugir per salvar la seva vida i quedaren a les valls del Queyras no més de tres mil persones. Un període fosc, sens dubte.
Saint Veran. Situat a 2000 metres, és el poble més alt de França

En quant a l'allotjament, el Queyras ofereix  una bona xarxa de Gites d'étape, que conserven un cert ambient de refugi. En totes elles es pot gaudir de la cuina local de muntanya especialment calòrica pero austera en els ingredients. El tracte personal acostuma a ser molt proper i les persones que les porten son enamorats de la muntanya que us donaran certament més d'un bon consell.

I finalment la muntanya allà no defrauda. Hi trobem una bona colecció d'esbelts cims de totes les dificultats i unes possibilitats enormes de fer ascensions en el dia i travessies de varies jornades molt interessants. 

Aquest final d'any, marcat per la manca de neu generalitzada i unes cotes de neu relativament altes, ho vaig tenir fàcil en escollir aquest massís: les precipitacions de neu havien estat suficients i l'alta cota dels pobles de les valls  permetia accedir directament a la muntanya amb una bona qualitat de neu des de l'inici.


28/12/2018
Ascensió al Pic de Foréant (3081 m) des del pont de Lariane (2020 m)
Desnivell  D+/D- : 1100 m /1100 m
Dificultat : 2.2   S2
Orientació SW


Després de 8 hores de viatge arribem el dia 27 per la tarda a l'Echalp i ens dirigim a la gite d'etape 7 Degrés Est.  

La gite 7 Degrés Est a l'Echalp
Allà ens reben cordialment, el lloc és acollidor i ens adonem que hem fet una bona elecció. Ben aviat la Géraldine ens informa que les condicions de neu a cares nord no son les millors ...  així que ens mobilitzem i ens fixem en un cim orientat al SW que ens atrau per varis motius: és un tres mil, el punt de partida és elevat i no hem estat mai a Fontgillarde. A més a més sembla ser un pic poc concorregut i nosaltres sempre valorem la tranquilitat.

Recent instal·lats a la gîte

Ens posen una fondue a taula la primera nit

Alea jacta est... I una altra vegada varem tenir sort: El bon Foreant estava correctament innivat i la neu era una alternança de neu pols, neu pols densa  i només molt ocasionalment una mica de crosta tractable. Així, només ens va caldre concentrar-nos i gaudir d'aquest primer contacte amb la primera neu dels Alps d'aquest any.
Itinerari seguit
Iniciem la sortida per la pista d'esquí de fons que recorrem durant 3,5 km ( El termòmetre marca  -3.5 ºC)
Sobre la pista de fons amb els  Ecrins al darrera


A mitja pujada. Avui no ens disputarà ningú el cim.
El Pic de Sagnes Longes just al darrera a l'esquerra. Objectiu del tercer dia
La llum ens regalava amb efectes fascinants de tant en tant

Arribant al coll poc abans del cim


La part final calia superar-la amb els esquís a l'esquena


En Josep Maria gaudint d'un bon te al cim


En ple descens. Neus variades pero tractables
Mirant de conservar l'estil lo millor possible


Tornant a la gîte no ens podem estar de fotografiar la posta de sol sobre l'Echalp

Un bon inici d'aquesta petita aventura.

Josep Maria, David, Guillem i Xavier