La vall de Ransol és sempre una bona opció per escapar-se un dia de la rutina quotidiana i retrobar l'equilibri. Sense pretensions i medicinal.
Itinerari: carretera de Ransol fins just abans de l'allau (1880 m) - vall de Ransol - Pic de la Serrera (2913m) - Descens per la cara S - flanqueig fins el coll de Meners - a partir d'aquí descens per la mateixa ruta de pujada.
Desnivell : D+ / D- : 1000 m / 1000 m
Dificultat: S3 en la baixada directa de la cara S. La resta S2
Horari: 3 hrs 2 minuts a la pujada
Horari: 3 hrs 2 minuts a la pujada
Descripció:
Arribo amb el vehicle fins a prop de 1 km del final de la carretera asfaltada. En aquest punt una gran allau barra completament el pas. El cel està seré, fa una fresca inusual ( 5 ºC) per al primer terç de maig i el vent està en calma. Sense entretenir-me carrego els esquís a l'esquena i començo una mica nerviós i amb presses a les 09:45 minuts, un inici una mica tardà per aquesta època de l'any.
Poc més amunt del final de la carretera calço els esquís a la cota 2035 m en uns prats. La tònica de la neu a la pujada va ser una capa lleugerament desfeta sobre una superfície dureta. Bones condicions en general, si bé en els flanquejos inicials i les pales més pendents de la sortida els esquís tenien certa tendència a relliscar lateralment. Això li va donar un punt més atlètic a la sortida que el que es podia esperar del propi desnivell.
Només vaig trobar un grup de quatre esquiadors andorrans que descendien quan em faltaven encara uns 300 metres de desnivell.
En quant al descens, la pala somital la vaig trobar verge. Suposo que quan els andorrans varen començar a baixar encara es trobava glaçada i la vàren evitar. En el meu cas vaig començar el descens sobre les 13 hrs i la pala somital estava al punt. La vaig resseguir fins l'alçada del coll de Meners, punt on vaig flanquejar fins el coll. La resta de la baixada presentava neu primavera lleugerament desfeta fàcil i vaig aconsseguir arribar amb els esquís als peus fins la cota 1985m, poc abans de la carretera.
 |
| La vall de Ransol de bon matí |
 |
| poc després de calçar els esquís |
 |
| els esquís sobre la neu de maig |
 |
| Impressionant allau de basal en el Pic de Mener |
 |
| canal d'accés en la part mitja de l'ascensió |
 | |
| Arribant al coll de Mener |
 |
| No m'he equivocat de cim |
 |
| Que bé s'estava aquí a dalt ! |
 |
| La cara S (S3) que acabo de baixar |
 |
| L'imit de la neu (1985 m) |
 |
| L'allau que barrava la carretera |
Una bona sortida per quan un necessita retrobar-se amb la cara amable de l'existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada