diumenge, 20 de maig de 2018

Cotiella (2912 m) des del refugi de Lavasar (1928 m). El gran centinella del prepirineu aragonès.

19 de maig de 2018

Dificultat: S2 en general . Algun tram de S3
Desnivell: D+ /D- : 1484 m / 1484 m
Horari : 8 hores a un ritme tranquil


Introducció:

Feia molt de temps que tenia en ment aquest itinerari juntament amb l'amic Josep Maria. Malauradament no sempre es gaudeix d'una innivació correcta i al mateix temps un accés net de neu al refugi de Lavasar, així que aquesta sortida va tenir que ser posposada una vegada i una altra.

Després de llegir algunes piulades recents  en el skitour i en el blog d'en Jorge Garcia Dihinx vaig parlar amb en Josep Maria i em vaig acabar de decidir : podia ser una molt bona proposta per aquest dissabte ja que encara persisteix una bona innivació i el flux de vent de nord manté les temperatures relativament baixes. 
Llàstima que ell mateix no ens ha pogut acompanyar. En qualsevol cas, vist com va esdevenir finalment aquesta experiència, és l'excusa perfecta per tornar a anar-hi junts una altra vegada ... i les que facin falta.


Descripció:

L'ascensió recorre tres valls diferents, és molt variada i l'entorn és feréstec i majestuós.

Val a dir que és un recorregut que necessita neu estabilitzada, doncs està exposada a les allaus que poden caure de la Punta es Litás (2612 m), el Pico de la Una o  del vessant NE del collado de la Ribereta. Els descensos son de qualitat i es pot trobar alguna pala sostinguda amb una certa dificultat (S3).
Amb moltes ganes sortim  en Pol i jo de Caldes divendres tarda i ens plantem a la porta del refugi de Lavasar a les 23 hrs. Després d'una confortable nit en la furgoneta del Pol ens  posem en marxa a les 06:30 hrs. 
(Compte: La ruta comença un parell de revolts per sota del refugi, a cota 1890 m. Nosaltres varem fer una mena de flanqueig horitzontal des del refugi  però realment no val la pena).

La primera sorpresa del dia fou l'escàs nombre de persones que ens vàrem trobar. El silenci i el tracte cordial amb els pocs muntanyencs amb els que coincidirem va ser un altre  dels regals d'aquesta jornada.

El bon regel de la nit ha glaçat la pluja de la tarda de divendres i ha creat una fina capa de glaç sobre la neu, la qual cosa fa que les pells dels esquís tinguin una certa tendència a relliscar. Això ens obliga a afinar la tècnica i l'equilibri i ens fa posar ganivetes o fins i tot grampons cada vegada que el pendent es redreça. Mal menor si tenim en compte la claredat del dia, la fresqueta que ens estimula a caminar i l'espectacularitat de l'entorn. Aguantem estoics aquest petit inconvenient i seguim gaudint d'aquesta pujada excepcional fins que deixem enrere aquesta part de la pujada.

Més amunt, a partir de la cota 2550 aprox, la neu glaçada deixa pas a  una fina capa de neu nova que ens facilita la progressió enormement.

La pujada al collado de la Ribereta (2612 m) el resolem amb els esquís als peus sense problemes. Té orientació NE i fa estona que li toca el sol. Un cop al coll traiem pells i fem un descens agradable (S2) cap al valle de Lenes fins la cota 2400 m aprox. La baixada descriu un ampli arc descendent i cal estar atent a triar el millor itinerari.

Posem pells i remuntem una mena de valleta, primer sobre neu primavera i després sobre neu pols recent caiguda. Aquesta valleta ens duu directa  a les immediacions de la Colladeta (2705 m) (no cal arribar-hi), i des d'aquí al cim per la seva àmplia pala.

La pala cimera ens oferí un descens espectacular (S2) sobre una bona capa de neu pols. Inimaginable per a un 19 de maig. El Pol i jo aprofitarem aquest inesperat regal i el varem gaudir de valent.

A cota 2700 deixem l'itinerari de pujada i flanquegem decididament a la dreta per anar a buscar unes pales sostingudes (S3) de bona neu primavera  que ens escurçaran significativament la tornada. Posem pells a cota 2420 m i remuntem a la collada de la Ribereta (2612 m).

Treiem definitivament les pells: La neu fa estona que ha transformat i iniciem un ràpid descens sobre una molt bona neu primavera que apurem fins la cota 2060 m aprox.


L'itinerari realitzat


Atravessem una allau immensa sobre el que deuria ser un bosc

Primeres llums sobre les muntanyes al nord

L'entrada a la vall
Prop del punt on calçarem esquís de forma continua (uns 2060 m). En el centre,  l'Agulla de Lavasar, ja iluminada

El Pol amb l'agulla de Lavasar darrera seu. Aquí una fina capa de neu nova ens facilita la progressió.

El flanqueig de pujada al collado de la Ribereta. El vàrem poder fer amb els esquis als peus

Part del bell descens al valle de Liena sobre neu primavera. Al darrera el Cotiella (2912 m)

Punt on tornem a posar pells. Cota 2400 aprox



Inici de la remuntada. Els núvols comencen a aparèixer

Remuntant la pala cimera. Sorpresa: trepitgem sobre neu pols !

El cim cada vegada més  a prop

Cim !!!


Traçant ràpides corbes en aquest mantell
La pala somital del cim. Neu Pols !!

Buf !
Pala cimera per sobre del valle de Lenes. L'encant dels grans espais


En Pol gaudint d'aquesta neu pols que tinguérem des del cim fins la cota 2600 aprox

En els lloms poc després de baixar el collado de la Ribereta

Flanqueig a cota 2150 aprox. Bona neu primavera



Pol i Xavier

3 comentaris:

Josep Mª Moyà ha dit...

Molt bona sortida Xavi, queda pendent.
Felicitats a tots dos.

CECMO APLI ha dit...

Moltes gràcies!!! A veure si la podem repetir tots junts! ;)

Xavier M ha dit...

I tant que sí! Valdrà molt la pena.
M'imaginava una sortida maca però la realitat encara va ser millor.