Hem
hagut d'esperar temps i temps abans aquest racó entranyable entre la
Provença i el Piemont italià estigués per fi en condicions.
La
darrera nevada de finals de novembre va acumular gruixos importants a
la part sud dels Alps. La precipitació va caure sense vent i amb
temperatures fredes que han produït una collita de qualitat.
I
així ha estat, ha valgut la pena esperar : l'hospitalitat del Sébastien
i la Charine a Saint Paul, els voluptuosos plats tradicionals de la
vall, les vetllades compartides a taula amb companys italians,
grenoblesos, provençals: tot un intercanvi de vivències a les muntanyes
on hem hagut de fer reviure de valent el nostre francès oblidat.
.... i ah! ... sí ! :
Aquestes
muntanyes son molt alpines, amb línies elegants que emergeixen d'una
neu que aquesta setmana ha mostrat la seva cara més amable: abundant i
pols en gairebé totes les orientacions: i és que les baixes
temperatures, la llum baixa d'aquesta època i la verticalitat d'aquestes
valls impedien que el sol desfés el miracle d'aquesta neu espectacular
que hem valorat i gaudit de forma intensa i amb fruició.
06/12/2016
L'Enclause (2712 m) des del coll de Larche
D+/D- 720 m Ski 2.2
Poc a afegir a aquest itinerari clàssic de la zona. No molt llarg i ben orientat: ideal per recuperar-se
d'un llarg dia de viatge o d'un mig encostipat o d'un període de feina
estressant ... o les tres coses a la vegada, tal i com va ser el meu cas.
 |
| Arribant al cim descubrim l'àmplia vall de la f a l'altra banda |
 |
| A gaudir !!! |
I més tard, com cada tarda, fem una bona sessió d'estiraments per recuperar les nostres articulacions endolorides .
Al vespre en Sébastien ens sorprengué amb un plat tradicional de la vall : la Résistance, saborós i recuperador com pocs.
 |
| Una refrescant amanida de productes de la vall |
 |
| La Résistance ... |
|
|
|
|
07/12/2016
Pointe Basse de Mary (3126 m) des de Maurin. Descens de la cara Nord Oest
D+/D- 1230 m Ski: 3.2
Esperada
ascensió des de que la vàrem intentar fa set anys un grup del cegesqui,
una sortida planejada per en Jaume. En aquella ocasió la manca de neu a
la part alta de la muntanya ens impedí l'ascensió.
Pujada
progressiva i agradable per una vall molt alpina. Els ulls tracen
contínuament itineraris imaginaris per tots els racons i la ment no
para de somniar. Aquí coincidim amb dos muntanyencs grenoblesos i dos
provençals, amb els que compartirem la vetllada a Saint Paul. Un
d'aquests muntanyencs és col·laborador habitual de skitour i va fer una
piulada de la sortida
HDlameije
 |
| L'entrada al vallon de Mary |
 |
| Arribant a la pala somital |
 |
| Al fons la Pointe Haute de Mary |
Ni
se us ocorri baixar per altra vessant que no sigui la cara Nord Oest
d'aquesta muntanya: comença emmarcada per afilades arestes, és dreta al
principi i està ben orientada. Ens condueix més avall a una zona més
amable on els girs es succeeixen sense esforç.
 |
| Girs a la part alta de la cara NO |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
| girs al principi del descens, una autèntic congelador |
 |
| Girs a la part mitja de la cara NO |
El gir de retorn a la vall principal és dret sense ser difícil. Aquí vàrem trobar neu dura però ... ça passe bien ! i li dona un cert caràcter a la sortida.
Per
la tarda, al arribar al punt de partida, uns càlids raigs de sol i la
solitària església de Maurin, ens donen la benvinguda.
08/12/2016
Tour du Brec de Chambeyron. Primera Part.
El refugi de Chambeyron (2626 m) des de Foullouse per el pas de la Couletta
D+/D- : 950 m / 250 m Ski 2.3
Ja
fa uns anys un grup de marsellesos amb els que coincidirem a Saint Paul
em varen recomanar vivament el tour del Brec. Aquesta vegada no ens hem
sabut estar d'aprofitar aquella recomanació... I quanta raó tenien: el
tour ha resultat ser un itinerari amable en un entorn molt alpí i
variat.
 |
| Gel format per sublimació directa al bosc de Foullouse |
 |
| Pujant al pas de la Couletta |
 |
| El pas de la Couletta |
El
descens del coll de la Couletta no és al principi evident des de dalt
però només cal triar la línia de major pendent . Va resultar ser un
descens (S3) per una pala verge de neu pols molt suelta. Tot un regal.
 |
| Mirant amunt, les nostres traces en la pala verge directa al llac |
|
 |
| El Brec i l'elegant baixada directa al llac des del refugi |
 |
| Font del refuge du Chambeyron |
 |
| El refugi a l'altre cantó del llac gelat |
El refugi, totalment solitari, va resultar còmode i ben aïllat.
L'habitació estava ben equipada amb matalassos i nòrdics molt lleugers,
nets i calents.
Llàstima que no hi hagués llenya i no poguéssim encendre l'estufa. Sort dels plumons!
09/12/2016
Tour du Brec de Chambeyron. Segona Part.
Ascensió al col de Gypière - Tete de la Frema (3151 m) - Col de Stroppia - Foullouse (1900 m)
D+/D- : 530 m / 1280 m Ski 2.3
Etapa
reina de la sortida. Val la pena desviar-se de la ruta una mica i fer
la Tete de la Frema només per les vistes que té. Ens va deixar molt
bones sensacions i les ganes de tornar-hi algún dia.
La
neu va resultar espectacular en tota la baixada del coll de Gypière i
una mica castigada per el sol en el descens inicial del coll de
Stroppia. En quan s'entra a la vall du Vallonet és millor decantar-se
tot lo possible a l'esquerra en quan es pugui (en el sentit de baixada) i
seguir la baixada natural de la Tete du Vallonet per retrobar les
millors condicions de neu, aquí ben protegida per la cara nord.
D'aquesta manera s'arriba amb els esquís als peus just davant de
l'església de Foullouse (1900 m). En aquest punt hi ha una passerelle estratègicament situada que permet passar el riu.
 |
| Sortim! |
 |
| La Tete de la Frema i el coll de Gypière |
 |
| En el coll de Gypière. Al fons el coll de Stroppia on anirem |
 |
| Arribant a la Tete de la Frema. Al fons el Brec. A l'esquerra la vall per on baixarem |
 |
| La Rosa al cim de la Tete |
 |
| Paisatge de tarda baixant cap a Foullouse |
 |
| I com a la sortida, aquest gel de fantasia del bosc de Foullouse |
El dia següent ascendirem la Tete du Crachet (2919 m) per el vallon du Crachet, que per coneguda no ressenyaré aquí.
I
poca cosa més, per sort ens entornem a casa amb tota una colecció de
futures línies que varem guaitar i que ens portaran altra vegada a
aquesta vall dels Alps que manté encara la seva personalitat ancestral.
Allotjaments
Gite d'étape
La Souste a Saint-Paul-sur-Ubaye, regentada amb molta cura per Sébastien i Charine, dignes successors de Jean-Luc i Chantal. Merci!
http://www.gitelasouste.com/
Refuge du Chambeyron:
lliure a l'hivern i equipat amb nòrdics i matalassos a l'habitació
d'hivern. Cal portar fogonet i roba d'abric. No hi havia rastre de la
fusta que prometia la seva plana web. Tot i axí resulta comfortable
http://refugeduchambeyron.ffcam.fr/
Rosa i Xavier
