CECMO ALPÍ

dissabte, 27 de febrer del 2021

Vallter - Vall de Núria - Vallter ( carena fronterera)

Dades tècniques

Distància: 25km

Desnivell: 2.300+

Temps estimat: 7h (amb aturades)

Gra de Fajol i el Coll de la Marrana perfectament innivats © Pol Puig Collderram

Introducció

Unir les estacions de Vallter 2000 i Vall de Núria per la carena fronterera és una de les grans rutes clàssiques de l'esquí de muntanya a Catalunya. La última llevantada ens ha deixat unes excel·lents condicions de innivació al Pirineu Oriental que poques vegades ens haviem trobat ens el últims anys. Les altes temperatures i el vent han fet de les seves, però només ens hem hagut de treure els esquís en alguns dels últims trams abans d'arribar a la Vall de Núria.

Descripció

Donem inici aquesta travessa des de la part més baixa de Vallter 2000. Arribarem al Coll de la Marrana tot seguint la pista d'esquí fins a desviar-nos cap a l'últim tram pujada, on trobem una neu dura però que ens permet progressar sense problemes. Durant l'ascens ja hem anat veient les diferents canals del Gra de Fajol i la bona innivació que veiem al Bastiments. És un dia on es poden fer moltes pales que haviem somiat, però no ens desviem de la nostra idea.

El Balandrau i la Vall de Coma de Vaca © Pol Puig Collderram

Des del Coll de la Marrana gaudim d'unes vistes espectaculars de la vall de Coma de Vaca, el Torreneules i podem comprobar que no tindrem cap problema per arribar al Coll de Tirapits (2.783m). La pujada aquest coll és l'únic moment on trobem un tram de neu gelada (decideixo posar ganivetes Pol) però serà l'únic moment del dia. A partir d'aquest tram, anem carenejant i passem pel Pic Superior de la Vaca (2.987m) mentre gaudim d'un dia fred però amb un sol esplendid. Sense treure les pells iniciem una baixada al Coll de Carançà on tornem a recuperar alçada fins al coll del Nou Creus. (2.795m). En Ferran i en Martí gairebé es passen de llarg les creus perquè estaven tapades per la gran quanitat de neu. En aquest el vent fa acte de presència però res destacable i menys per la zona on ens trobem.

Fins gairebé la Vall de Núria gaudim d'una baixada primaveral on trobem trams de neu dura i neu transofrmada. Al voltant de 2100 - 2200 começen aparèixer les primeres clapes que ens faran caminar algun tram. Un cops arribats a la Vall de Núria toca tornar a Vallter.

Camí cap al Coll de Nou Creus © Pol Puig Collderram

Neu primavera i dura camí del Coll de Nou Creus © Pol Puig Collderram

La primera part de la pujada fins al Coll del Nou Creus es llarga però anem fent-la sense cap problema. Un cop dalt, trobem que la força del vent ha augmentat i fins que estem protegits pel Pic Superior de la Vaca no descansem. Van ser 15 minuts bastant intensos de vent, però sense cap perill.

Vistes de França © Pol Puig Collderram

Mentre reseguim el camí fet al matí, no parem de mirar la bellesa de les valls i les muntanyes que ens envolten. Mai les haviem vist tant ben innivades i ens falten hores i cames per fer tot els que ens agradaria. La baixada del Coll de Tirapits direcció al Coll de la Marrana trobem la neu dura, però de seguida tornem a gaudir de neu primavera que gaudint de valent quan arribem a la part on encara hi toca el sol.

Últim tram de pujada al Coll de Nou Creus © Pol Puig Collderram

Un cop tornem a ser al Coll de la Marrana ja només ens queda baixar-lo i arribar al cotxe. Ha estat una jornada llarga que ens ha permés gaudir d'una de les travesses més clàssiques de l'esquí de muntanya a Catalunya en un dia on les condicions han estat excel·lents.

Martí, Ferran i Pol.

divendres, 26 de juny del 2020

Corredor Petit Black a l'Aneto (3404 m). El Pirineu persisteix.

24/06/2020

Introducció

Moltes coses han passat al país mentre aquests darrers mesos s'han anat escolant: masses persones han mort abans d'hora a causa d'un petit organisme i també moltes altres s'han vist sobrepassades per una situació que no s'esperaven i s'han trobat de sobte amb molts problemes econòmics.

I el temps va passant, per a nosaltres i per a molts innocents que mai haurien d'haver entrat a la presó, la presó física, la de veritat. Presoners d'un estat anacrònic i kafkià on el gris, el gris mental, la misèria intelectual i la mala fe dels 'propietaris' del reino de Espanya, ha esdevingut la moneda habitual.

I amb tot, nosaltres seguim aferrats als projectes i il·lusions que encara de moment ens deixen tenir. Hem fet sessions inacabables confinats a casa sobre el rodet de la bici i també curses impossibles per els passadissos i petits espais que hem pogut tenir.

I ens en hem sortit. Podem ara plantejar sortides i donar llum a projectes una mica exigents sense preocupar-nos massa de la duresa i llargada.

En aquest sentit, aquesta sortida proposada per el Josep Maria, es presenta sense haver pogut pujar cap cim d'alta muntanya des de primers de març i amb el nul nivell d'aclimatació que et pot donar el cim del Farell.

Ha estat un petit repte, un petit examen de com hem fet els deures aquests darrers mesos.

Descripció

Clàssica pujada a l'Aneto per la vall de Corones, amb l'afegit de coronar-lo per la interessant variant de la canal Estasen que és la Petit Black.

El tros d'aresta entre la sortida de la canal i el cim de l'Aneto no és difícil però té molt ambient d'alta muntanya.

Dificultats

1500 metres de desnivell

45 graus a la canal Estasen i 55 graus a la Petit Black

En el nostre cas la neu estava dureta però els piolets entràven amb molta facilitat.

Vàrem invertir 9 hores 40 minuts en total a la sortida però el ritme va ser tranquil, i la parada al cim va ser llarga.

Cal matinar per trobar la neu en bones condicions i evitar al màxim la calor.

Sortir a les 04:00 hrs és una bona idea.

Les fotos

Primeres llums del dia a uns 2400 metres

La llum del dia ens saluda abans del primer llac de Corones (2400 aprox)

Poc abans de fer-se de dia, en Josep Maria no es troba bé i decideix prosseguir per la via normal fins el cim, on ens

vàrem trobar finalment.

Malgrat totes les molèsties va tirar de voluntat i experiència i va aconseguir assolir el cim poca estona després de nosaltres.

Ibon de Coronas (2620 m aprox)

Els primers raigs de llum iluminen el Vallhiverna (esquerra)

Darreres rampes abans de l'inici del corredor (amagat amunt i a la dreta)

Ens equipem a les primeres rampes del corredor en un antic allau

A la part intermitja, poc abans de decantar-nos cap a la Petit Black

Mentrestant, en Josep Maria, al centre de la foto, arriba al coll de Corones

La canal Petit Black des de baix

Just sortir de la Petit Black

Just sortir de la canal ens espera una dreta i estètica aresta

Dessprés ens espera un primer passatge horitzontal

Després passem just per sobre de la sortida de la canal Estasen

Darrer resalt abans del cim

Superant el darrer resalt en mixte abans del cim

El mateix pas vist des de dalt

Ens fan la foto de cim. Poc després arribarà el JM per la via normal

I finalment la foto tots junts al cim

Gaudint del bon granit del pas de Mahoma

El darrer metre abans de sortir del pas de Mahoma

Baixada. Prop del coll de Corones

Estètica rimaia del glaciar per arribar al coll

Des del coll de Corones ens saluda el corredor que acabem de fer (la canaleta molt estreta del centre)

Saludem la canal que acabem de fer mentre baixem. En el centre de la foto s'aprecia una cordada

Baixem el més ràpid que podem emprant el 'culen-bajen'

El Martí passa prop meu a tota velocitat

Flanqueig del llac superior de Corones a uns 2720 metres. La neu acabarà aviat

Una ascensió que cal reviure de tant en tant

Martí, Miguel, Josep Maria i Xavier

dissabte, 21 de març del 2020

Tonigenkogel – “Gipfel erreicht! Pulver Schnee”

“Gipfel erreicht! Pulver Schnee”

Tenim la sort que en Pau, un dels membres del CECMO Alpí, viu a Innsbruck i coneix de primera mà i amb detall el Tirol. Dies abans ens va passar una recomanació de cims que, sumada a la intensa cerca feta per en Xavi, ens ha deixat una multitud de possibilitats per esquiar. Arribats a Innsbruck després d’un matiner viatge des de Barcelona i un cop instal·lats al nostre allotjament, comencem a veure quin podrà ser el primer cim d'aquest viatge al Tirol.

El Tonigenkogel (3.011m) va ser l’escollit per començar aquesta segona expedició d'esquiadors calderins al Tirol!

Us recomanem que llegiu les cròniques del Rofelewand i Wildspitze que dies abans van gaudir en Martí i en Pau.

Així de bonic ens va rebre el Tirol © Pol Puig Collderram

Introducció

El Tonigenkogel és un dels 250 cims de més de 3000m situats a la escènica vall de Ötztal. És una ascensió molt variada que porta l’esquiador a gaudir de diversos paisatges característics de la zona. Des de pujades pel bell migs de boscos, l’arribada a la pala final rodejat d'altes parets alpines i unes vistes sorprenents des del cim si teniu la sort d'arribar-hi en un dia clar i assolellat.

Distància i recorregut

Temps estimats: 6h 24m

Distància: 16km

Desnivell positiu: 1500+

Dificultat: Pala final del cim S3 - S4 – Últims metres fins al cim segons l’estat de la neu (orientació sud)

Material: Piolet i grampons recomanables per l’última part del cim. Està orientada a cara sud. Gràcies a l'acció del sol i vam trobar la neu dura i ben compactada, que ens va permetre progressar sense problemes.

Descripció

L’ascencsió al Tonigenkogel comença al final del poble de Gries (on hi ha un ampli aparcament des d’on sortim amb els esquís als peus). A partir d’allà, iniciem una ascensió per pista que ens portarà fins un encreuament on podem veure a la borda Sulztalam Alm (1.894m). Girem a la dreta on passem una petita capella o Bildstöck i comencem una ascensió molt còmode pel bell mig del bosc, gràcies a la neu caiguda l'última nit.

Un cop sortim del bosc, ens trobem al bell mig d’una immensa vall. Realment, les vistes són corprenents. Després de molt esperar-ho, estem gaudint de condicions hivernals que tant trobem a faltar al nostre estimat Pirineu.

En aquest punt, ja ens trobem gairebé a 2100m d’alçada. La previsió meteorològica és millor de l’esperada. El sol brilla i ni rastre del vent que ens havien promès. A vegades, l’esquiador de muntanya també té sort. Avancem per la vall, fins que arribem a 2350m i allà comença la segona pujada del dia que superem sense gaires problemes. La neu és molt bona i avancem amb facilitat.

En Xavi completant la segona pujada forta del dia. Al fons, hi ha la vall que hem creuat amb anterioritat © Pol Puig Collderram

En aquest moment, ja veiem el cim. El tenim davant i observem un grupet de quatre esquiadors que estan pujant per la pala final. Tots ells s’aturen al coll, i decideixen no arribar al cim. Després d’uns metres pel fons de la vall, arribem al punt on s’han quedat tot els esquiadors.

Aquesta pala té una inclinació màxima de 35º però la neu permet progressar-hi sense problemes. Una de les dues esquiadores bavareses decideix pujar un tram caminant per veure si pot fer cim. Tampoc hi arriba, perquè no porta material per fer l'últim tram.

Deixem els esquis a escassos 50m del cim i seguim les traces de pujada de la esquiadora. Un cop som dalt, veiem que ens queda un flanqueig senzill en cara sud fins al propi cim. Ens calcem els piolets i els grampons perquè la neu està dura, però és un tram que es fa amb relativa facilitat. El cim l’hem de fer de manera individual perquè és molt estret. No bufa el vent, fa sol i podem admirar tots els cims que ens envolten.

La baixada la gaudim molt amb un neu pols que encara no havíem tingut l’ocasió de gaudir aquesta temporada. És llarga, continúa i les condicions són molt bones.

Xavi, Miguel, Bernat i Pol.

Aquesta sortida no hauria estat possible sense els consells del catalano-tirolés Pau Carnicero.