dilluns, 9 d’abril del 2018

Paquetón Inesperat! - Part 2




Zuriza - Llano de Taxeras + Pista cap al Collado Estrivella


Desnivell: D+ / D- : 320/ 320
Dificultat: S1







Tot l'equip amb ganes de gaudir del paquetón


Divendres anem a dormir esperant que la previsió de neu ens deixi una capeta de neu nova per gaudir d’unes bones baixades. La nevada caiguda durant la nit supera les nostres expectatives amb escreix i ens llevem amb un bon gruix de neu a la pròpia Borda Nadal.

Carreguem les furgonetes i comencem a pujar amb les cadenes. A la carretera hi ha molta neu i no ha passat ningú. Desconeixem fins on podrem arribar. Abans d’arribar al càmping de Zuriza (actualment tancat) trenquem una cadena (de les de tela) i decidim fer mitja volta.  Tornem a la Borda i allà fem un cafè per replantejar-nos el dia. Ningú té ganes de quedar-se aquí amb la nevada que ha caigut!

Finalment, passa la llevaneus i ens col·loquem tots ens una sola furgoneta. Aconseguim arribar al Càmping de Zuriza on comencem a esquiar sota una intensa nevada. Ens han comentat que han caigut més de 40cm de neu nova. Per tant, no volem arriscar-nos innecessàriament.

El boscos tot coberts de neu són un espectacle visual

En Miguel no pot amagar la felicitat per la quanitat de neu caiguda

La Mar sembla que tampoc s'ho passa malament!


Decidim seguir el GR11 de Zuriza fins al Llano de Taxeras. Allà coincidim amb un grupet de bascos que ha pujat seguint el camí que porta al Collado de Estrivella (Sierra del Ano) fins on s’acaba el bosc. Ens comenten que seguir més amunt pot ser perillós.

Mentre seguim la pista, la nevada s'intensifica

Decidim seguir les seves traces de pujada per gaudir de l’espectacle que estem vivint. La nevada es molt intensa i tot el nostre entorn està ben blanc. Gaudim de la del silenci de les nevades al bell mig de la fageda.


En Miguel esquiant al sostre!
Un cop hem fet un mos, comença la POWDER PARTY!

Arribem fins a una edificació que hi ha dalt del bosc per guardar-hi el bestiar. Aprofitem per resguardar-nos del vent i la nevada mentre fem un mos. El descens el fem pel bosc on gaudim de una neu pols molt bona durant uns 100 metres de baixada. Després toca seguir baixant per la pista (pràcticament plana) fins que arribem al cotxe.

La imatges de la sortida parlen per si soles!

Amb l'excusa de fer les fotografies, estreno la baixada pel bosc

La Mar esquiant sota l'atenta mirada del Pau i en Miguel 
En Martí en plena acció

En Miguel flotant amb una neu pols espectacular


La cara del Pau expressa perfectament l'estat de la neu





Setmana Santa Vall d'Ansó - Part 1



Rodejats de bon menjar i bon beure. Així es com vam començar a preparar l’escapada de la Setmana Santa d’enguany. Aprofitem que tenim 4 dies de vacances per fer una mica més de carretera de l’habitual i desplaçar-nos fins a una vall desconeguda per tots els membres del grup. La Mar, en Pau, en Miguel, Martí i, jo mateix (Pol) .

El Valle de Ansó (Bal d’Ansó en aragonés) va ser la zona escollida. La quantitat de neu caiguda durant l’any ens feia ser optimistes amb les condicions que podíem trobar-hi. Un cop escollida la zona va ser moment d’agafar mapes (deixats pel CECMO) i un llibre (moltes gràcies Xavi!) on vam podem començar a dibuixar i imaginar quines rutes podríem fer durant la nostra estada en aquesta zona dels Pirineus Occidentals.

Petrechema (2.371m) des del Refugio de Linza
Desnivell: D+ / D- : 1100m / 1100m
Dificultat: S1 / S2


Dijous nit a 2/4 d’11 arribem a la Borda Nadal on ens allotjarem durant tots els dies. Divendres a primera hora, després d’un bon esmorzar, decidim dirigir-nos al Refugio de Linza per intentar fer una de les sortides més clàssiques d’esquí de muntanya de la zona, El Petrechema.

La Mar i en Pau arribaran a la tarda. Volem aprofitar el dia per fer una ascensió que ens permeti agafar una primera presa de contacte amb la zona i poder mirar la ruta cap a la Mesa de Los Tres Reyes, un dels objectius que teníem previst per aquests dies.


Arribem al Refugio de Linza per una carretera molt bonica que ens deixa amb moltes ganes de sortir a explorar. A l’arribar al Refugi, som quatre gats i la temperatura es bastant baixa. No ens encantem i sortim directes cap al Petrechema.


Sortida des del Refugio de Linza

La ruta d’ascensió és bastant fàcil i no té pèrdua. Està molt ben marcada gràcies al pas d’altres esquiadors i raqueteros. A mesura que anem avançant metres i guanyant alçada anem gaudint de les vistes meravelloses de la vall.  Intentem posar noms als pics i serralades que anem veient. Un veritable espectacle visual.

En Martí i en Miguel començant la primera pujada

Per sort, no som els únics animals que volten per aquestes contrades


Avancem amb facilitat per una neu dura mentre la meteorologia va millorant. Un cop arribem al Collado de Linza, amb una mica de vent, ja tenim l’objectiu a la vista.

Últim tram pla abans del Collado de Linza.

Últims metres abans d'arribar al Collado de Linza

Seguim amb esquís fins a 150m del cim on ens col·loquem als grampons. La part final està bastant glaçada però ens hi podem moure sense cap problema. Els grampons es claven bé a la neu gelada i podem fer el cim sense problemes. Allà aprofitem per gaudir de les vistes uns minuts. Realment espectaculars!

En Martí Maspons caminant per l'aresta que ens porta al cim

La Mesa de los Tres Reyes vista des de l'aresta final al Petrachema

En Martí i en Miguel al Cim del Petrechema amb unes vistes increibles. Un bon té ajuda a recuprar les forces.


Desfem camí fins a trobar un zona resguardada del vent on es col·loquem els esquis per iniciar la baixada. El sol ha sortit i la neu ha anat transformant. Els primers metres de baixada els fem sobre una neu gelada. Anem perdent alçada i la neu va millorant gràcies al sol.
La tornada la realitzem pel mateix camí de pujada i en cap moment ens hem de treure els esquís. Arribem al refugi on aprofitem el sol que fa per gaudir d’una bona cervesa i un caldo!

Caminem la primera part perquè està bastant gelada

Última baixada abans d'arribar al Refugio de Linza