2 juliol 2025
No, no és un grup de punk, el Galayazo és l'estada de 4 dies escalant en l'espectacular granit de la Sierra de Gredos, a Galayos. Qui ho havia de dir, el dia abans de començar estàvem preparant material per anar a l'Aiguille Verte, però la inestabilitat prevista ens va fer canviar radicalment (i sàviament) de plans.
Galayos forma part del Sistema Central, una serralada de roques paleozoiques (fa entre 360-290 milions d'anys) que creua la Meseta de la Península Ibèrica d'oest a est, desviant-se cap al nord al seu extrem oriental. Aquesta serralada va elevar-se posteriorment en el Cenozoic (inici fa 66 milions d'anys) en l'anomenada orogènia alpina, que originaria entre d'altres els Pirineus.
Les Agulles de Galayos pujant al Refugi Victory
Concretament Galayos es troba al vessant sud de la Sierra de Gredos, curiosament en una llengua de la província d'Àvila que creua al sud de la divisòria d'aigües. Les seves agulles escarpades contrasten amb un paisatge típic de muntanyes antigues, dominat per carenes amples i arrodonides, en aquest cas sovint impenetrables pels densos "piornales" (matollars de bàlec, Cytisus oromediterraneaus).
Orientar-se dins de Galayos és tot un art, equiparable al laberint d'agulles de Montserrat. A nosaltres ens va anar molt bé aquesta imatge del número 16 del GAME Magazine, disponible aquí: https://issuu.com/bibliotecafedme/docs/game_16/43 . A part d'aquesta hi trobareu info valuosa de moltes vies de les no tan repetides.
L'escalada a Galayos és exigent i és un lloc d'aquests on l'ètica de l'escalada "clean" pren un caràcter un pèl èpic i místic. En general tot és força old school: graus apretats i molt poc equipament, incloent-hi les reunions. Caldrà doncs trobar-nos còmodes per equipar reunions fiables. A favor de l'estil també cal dir, que amb la bona qualitat de roca que en general hi trobarem i la facilitat d'emplaçar-hi friends, trobo raonable mantenir-se més "purista" que en altres zones de roca més dubtosa. En fi, a mi m'agrada, però per gustos...
Croquis orientatiu de les agulles de Galayos,
número 16 del GAME Magazine
Logística
L'aparcament lògic és el Nogal del Barranco, al poble hi trobarem tot el necessari: botigueta, cervesa fresca i uns chuletones per caure de cul a terra. El punt de partida per a la majoria de vies serà el Refugi Victory, un refugi de pedra senzill amb un equipament molt bàsic--no hi ha ni lavabo--a tocar de les agulles. La pujada al Refugi Victory són unes 2 hores des del pàrquing del Nogal del Barranco. A la vora del refugi hi ha múltiples terrasses per a fer-hi bivac. Tenint en compte l'equipament auster del refugi, val la pena pensar-s'ho...
Underground-Malagón al Torreón (170 m, V+)
Material: Friends fins el 4 i tascons. Repetir alguns números mitjans no sobra.
Combinació de vies molt recomanable i repetida Torreón de Galayos, possiblement l'agulla més famosa del sector, visita obligada. La via Underground és perfectament visible des del refugi, només cal flanquejar-hi i amb 5 minuts hi som. L'entrada la fem a la dreta de la xemeneia, com sembla sortir en aquest croquis del "Cien clásicas de España", o sigui, al revés de com surt a tots els altres croquis que corren per la xarxa. A nosaltres en ha sortit un llarguet prou maco de IV per unes fissures invisibles des de la base, potser més interessant que l'opció aterrassada de l'esquerra. A partir d'aquí comença el rock'n'roll! Una fissura vertical amb trams desplomats aeris molt espectaculars. Després d'això, ja entenem el pas que s'hi dona a Galayos.
Ressenya del llibre "Cien clásicas de España"
El "nostre" primer llarg
Vs amb contundència i verticalitat als llargs centrals
Antirrhinum grosii, endemisme rupícola de la Sierra de Gredos
La Underground acaba a una marcada terrassa, i amb tendència a un collet a l'esquerra, anem a buscar l'inici de la Malagón. Itinerari elegant amb un inici per una placa fina on haurem d'anar una mica amb cura, i apretar més de l'habitual per un V (al meu humil parer, clar). Després, festival de diedre fissurat de màxima qualitat fins al cim d'aquesta emblemàtica agulla.
Traçat orientatiu de la Malagón, amb arribada des de la Underground.
Vista des de la Mira. El diedre no té pèrdua!
Arribant al cim del Torreón
Descens: ràpel de 50 m des del cim. Desgrimpar i caminar fins la canal del Gran Galayo cap al refugi.
Nord al Torreón (55 m, 6c+, 6a/A1)
Material: Friends fins al C4 (útil repetir números mitjans) i tascons.
Com que acabem prou frescos i motivats, ens decidim a ficar-nos a la
nord del Torreón. Aquesta via comença just on aterrem del ràpel de baixada, que la recorre completament. Malgrat la modesta llargada, trobem que és un viot, contundent com un cop de puny! La via va ser oberta el 1960 en artificial per Joaquín Serrano i Carlos Soria. Amb el darrer coincidim dos dies després al refugi Victory en una agradable conversa, després d'haver escalat la sur al Torreón, de primer als seus 86 anys! Aprofitem aquesta modesta plataforma per felicitar-lo per la seva ascenció recent al Manaslu (
https://www.desnivel.com/expediciones/carlos-soria-cumbre-en-el-manaslu/), i per agrair el seu exemple i senzillesa.
La primera tirada ressegueix un diedre fissurat que a vegades vol ser xemeneia. Sostingut i amb alguns passos que obliguen a depurar la tècnica d'escalada en fissura... Estil d'aquell clàssic sense abandonar el diedre (bé, potser una miqueteta).
Amb un segon llarg anem directe a cim. Aquest canvia de caràcter i combina fissures de dits, alguna sortida picant per plaques de preses romes, i un darrer bloc on haurem de posar bona voluntat, creure en un pitó i un tasconet... i apretar de valent! Rotpunkt (no sense patir-ho...)
El traçat de la nord al Torreón, graus en lliure
Inici de la primera tirada
Desde la R1
