dilluns, 10 de febrer del 2025

Pennkopf - Sol i Spinatknödel a Kleinarl

 

Recorregut: 13km

Desnivell: D+ / D- : 1.000m

Orientació:  Oest

Dificultat: S2

Horari: 4h


Tot el grup al cim del Penkkop


 Aquest cap de setmana hem escollit visitar la zona de Kleinarl, situada als Alps Centrals austríacs. Es preveu un dia assolellat, sense vent, i el repte serà trobar zones ben innivades per evitar els maleïts taurons, que han fet acte de presència en les últimes sortides. Serem un grup nombrós, així que hem decidit fer un cim accessible per a tothom i amb un bon hütte on poder parar a menjar.


Camí del Hütte

El Penkkopf és un cim de 2.011 metres situat a la regió de Pongau. Les vistes des del cim són espectaculars, ja que ofereix una visió privilegiada de 360 graus, des d'on es pot admirar l'Ennskraxn, la muntanya local més coneguda.

 

Aparquem al centre del poble, on l'estacionament és gratuït, i iniciem la pujada fins a l'aparcament on hi ha la resta de cotxes. Podem començar força avall amb els esquís als peus i només ens els traiem en el tram de carretera que hem de pujar fins a tornar a empalmar amb la pista, que ja ens portarà fins al Kleinarler Hütte.


Vistes des del cim del Penkkopf 

La pujada al refugi transcorre per una pista que els propietaris del Kleinarler Hütte s'encarreguen de trepitjar. Trobem grups mixtos de gent que puja caminant amb raquetes de neu i amb esquís, ja que a la baixada es poden utilitzar trineus per tornar fins a l'aparcament.

 

El refugi Kleinarler Hütte es troba a 1.756 m d’altitud. En aquest punt s'acaba la pista i iniciem l'ascensió final fins al Penkkopf, a 2.011 m. No presenta cap dificultat i la innivació és excel·lent.


Spinatknödel

El refugi ple d'esquiadors gaudint del sol


 De baixada, fem parada al Kleinarler Hütte per dinar uns Spinatknödel boníssims abans de gaudir d’una ràpida baixada fins al poble. Un cim molt fàcil i recomanable, que també ofereix moltes opcions per allargar la sortida si les condicions de neu són millors.


Tram de carretera on cal caminar


 

Pere, Deidre, Anto, Chris, Stefan, Erik, Max, Marc i Pol.

 


Powered by Wikiloc

diumenge, 9 de febrer del 2025

ESQUI DE FONS A LA VALL DE BENÀS

3 i 4 de febrer de 2025

 Introducció

Molt sovint els esquiadors de muntanya veiem l'esquí de fons com una mena de parent proper amb el que no tenim relació.

I val a dir que aquesta sortida ha estat un agradable descobriment per a nosaltres. Ens hem trovat de sobte amb un esport molt aeròbic, tècnic, muscularment exigent, que treballa la coordinació, l'equilibri i  és francament divertit.

A més a més, pot ser molt útil per recuperar-se d'una lesió, doncs és fluït i no presenta impacte per a les articulacions.

Nosaltres vàrem aprofitar un parell de dies molt freds just després d'una intensa nevada que va deixar la vall amb un bon gruix de neu pols.


Conclusions

Una de les agradables sensacions que un s'emporta és el plaer de transitar al peu d'algunes de les muntanyes més espectaculars del Pirineu. L'entorn és magnífic i altes muntanyes ens saluden des de molt amunt: les Maladetes, el Pico de Paderna, Mall Pintrat, el Port de la Picada, etc, etc

L'estació en sí és tranquila i molt variada. Els pendents són també canviants, alguns dels quals són exigents, i algunes baixades són bastant dretes  i representen tot un repte baixar-les correctament amb uns esquís tan minimalistes.

De bon matí és un plaer lliscar en aquest entorn

El dia abans, tot just arrivar a Benàs ens saluda un Milà reial

El Mall Pintrat


Mirada enrere des del pontet poc abans de la Besurta

El sol just per sobre la Tuca de la Renclusa

Recordo un dels bells descens de la vall: el descens directe del Turonet del Puerto, avui lleugerament traçat






Arrivant a la Besurta

Paradeta a la Besurta

La Tuca de la Renclusa



Ben amunt, unes traces baixant de la Tuca del Ésera


Dades pràctiques

El lloguer d'esquís obre a les 9 del matí i es pot aparcar just davant de l'hospital si un s'allotja a l'hotel o si es reserva taula per dinar en el mateix. En cas contrari cal aparcar a l'aparcament general a uns deu minuts a peu de l'hospital.

Un equipo de professors ofereix classes d'iniciació o perfeccionament segons el nostre nivell.

Per a més info:

www.llanosdelhospital.com


Xavier

divendres, 7 de febrer del 2025

Warscheneck - Part Oriental massís del Totes Gebirge


Recorregut: 17,46km

Desnivell: D+ / D- : 1.516m

Orientació:  Nord 

Dificultat: S2

Horari: 6h

 

Cim del Warscheneck ® Pol Puig Collderram

Aquest 2024, les nevades als Alps austríacs han estat escasses. Hi ha una base per poder esquiar, però no ha nevat amb l'abundància a la qual estàvem acostumats. Les temperatures han estat baixes, i això ha fet que la neu no marxi.

 

Escollim el Warscheneck (2.388 m), el cim principal del grup muntanyós Warscheneck, situat a la part oriental del Totes Gebirge, a l’Alta Àustria. El punt de partida es troba a Zellerschneise, on hi arribem en cotxe (cal pagar l’aparcament). Des d’allà, anirem progressant pel bosc fins arribar al Zellerhütte. És un camí molt popular entre els esquiadors i també s’hi pot accedir amb raquetes de neu. Les vistes són espectaculars.


Innvació a l'interior del bosc ® Pol Puig Collderram


Iniciem la sortida a cota 875 m amb els esquís posats perquè estem fora del bosc. Un cop entrem, hi haurà trams en què ens haurem de treure els esquís per escassetat de neu. El Zellerhütte es troba a 1.572 m. Els últims 200 m abans d’arribar-hi, els fem amb els esquís a l’esquena perquè avancem de manera més ràpida, ja que el camí està trepitjat.



Últim tram d'arribada al Zellerhütte ® Pol Puig Collderram

Més amunt del Zellerhütte, hi trobem un tram de bosc obert on hi ha la millor neu de tota la sortida. Progressem sense problemes fins arribar a la cota 1.900 m, on el bosc s’acaba i entrem en un tram obert de matolls i roca. La progressió serà per una pujada constant però amb un desnivell progressiu fins als 2.200 m, on deixem els esquís. El vent ha fet estralls, i no paga la pena utilitzar els esquís per arribar fins al cim.





 Les vistes des del Warscheneck són espectaculars gràcies al dia assolellat que tenim. Un cop tornem al dipòsit on tenim els esquís, iniciem la baixada. Hem d’anar vigilant els "taurons" que trobem. La baixada del bosquet fins al Zellerhütte és el tram que més gaudim, ja que hi tenim neu pols i podem dibuixar les traçades que vulguem. A partir d’aquí, anem intercalant esquiar amb caminar per evitar rallar els esquís.

 

El Warscheneck és un cim amb unes vistes excepcionals que permet descobrir una zona força diferent de l’Alta Àustria.


Mitch, Flo, Deidre, Pere i Pol


Powered by Wikiloc

dimecres, 15 de gener del 2025

Liebeseck – Un clàssic de la serralada del Niedere Tauern

Recorregut: 15,28KM
Desnivell: D+ / D- : 1.175m
Orientació:  Sud / Sud-Oest
Dificultat: S3-S2
Horari: 4h 40min


En Pere i en Liam amb el Liebeseck ® Pol Puig Collderram

Després de les vacances nadalenques, hem escollit un dels cims més coneguts que ofereix una experiència completa d'esquí de muntanya a la zona de Flachau. El Liebeseck (2.296 m), situat a la serralada del Niedere Tauern, forma part dels Alps Orientals i es troba a cavall entre les regions de Salzburg i Estíria. La diversitat de paisatges, les espectaculars vistes des del cim i les temperatures fredes que es mantenen a la vall fan que aquest cim sigui un dels més populars per als esquiadors.

Zona d'aparcament i entrada al vall de Marbachtal ® Pol Puig Collderram


El gener ha començat fred a Àustria, i avui gaudirem d'un dia assolellat amb temperatures de -15 ºC a l'inici de la ruta. Aparquem a l'entrada de la vall de Marbachtal, on hi ha un ampli i convenient aparcament gratuït. Hi ha molts cotxes, prova de la popularitat de la zona. Els primers tres quilòmetres transcorren pel fons de la vall, un tram relativament pla que ens permet escalfar. Mentre avancem, passem pels inicis d'altres rutes cap a cims com el Schilchegg (2.034 m) i el Benzegg (2.076 m), amb zones de bosc que solen conservar molt bé la neu pols.

Progressant pel bosc ® Pol Puig Collderram


Arribant al final del fons de la vall, iniciem l'ascensió per un dens bosc de coníferes que deixem enrere en superar la cota dels 1.800 metres. En aquest punt, el sol comença a escalfar-nos i aprofitem per fer una petita parada i menjar alguna cosa. Des d'aquí ja podem veure el cim del Liebeseck, tot i que encara ens queda acostar-nos a la pala final. Aquesta ens porta fins a un coll on deixarem els esquís abans de continuar a peu. El tram més inclinat es troba entre 30° i 35° graus d’inclinació.

Superant la cota 1.800m amb el Liebeseck a la vista ® Pol Puig Collderram



En Liam progressant amb els cims de Zauchensee al fons ® Pol Puig Collderram


El tram final consisteix en una curta ascensió de poc més de 100 metres fins al cim del Liebeseck. Avui el vent és fort en aquesta zona i la neu està gelada, cosa que requereix atenció. Tot i que no ha estat necessari utilitzar grampons, una relliscada en alguns punts pot ser perillosa. Afortunadament, aquest tram no és gaire exposat i es pot superar amb prudència.

Iniciant la baixada des del dipòsit ® Pol Puig Collderram


Un cop al cim, gaudim d’unes vistes espectaculars abans de tornar al dipòsit d’esquís. La baixada és molt divertida i, gràcies a les condicions de la neu, es poden escollir diverses rutes segons les preferències de cadascú. Aquesta combinació d'ascensió, paisatge i descens fan del Liebeseck una experiència d'esquí de muntanya altament recomanable.

Tram de baixada des del coll del Liebeseck ® Pol Puig Collderram


Retrobament amb uns amics de Salzburg  ® Pol Puig Collderram




Deidre, Pere, Liam, Florian i Pol.
 

 

Powered by Wikiloc

dilluns, 13 de gener del 2025

Directa Estel, Roca Gran de Ferrús

 290 m; 6a

Equipament: excepte burils a la primera tirada, reequipada amb parabolts. Un joc discret de friends (micros i fins el 2) i tascons necessaris

La Directa Estel solca l'esperó sud de la Roca Gran de Ferrús, una formació rocosa al vessant sud de la Gallina Pelada, a la Serra d'Ensija (Berguedà). El racó és immillorable!

La via està completament equipada en els primers llargs, les seccions una mica dures estan perfectament protegides per parabolts. Passat el segon pas de 6a les expansions són clarament més esparses i cal una mica d'orientació, però sense passar-se: mirant la ressenya se segueix bé la línia. La via té un conglomerat de gran qualitat en la primera meitat; cap a dalt, on el terreny comenca a tombar empitjora una mica. La ressenya de rocaineu ens ha semblat molt ben parida, gràcies! Pareu atenció que les plaques commemoratives dibuixades a la ressenya ja no hi són. Tampoc hem trobat el pont de roca de la R5, però amb el pi (una mica escanyolit) i algun tascó queda una reunió a proba de bombes. La caminadeta d'anada i tornada donen a l'activitat una darrer toc per passar un bon dia a la natura, i si és en bona companyia millor!

 

 
La bona ressenya de rocaineu
Verticalitat i bona roca a la segona tirada
En Martí encarant la primera secció de 6a
Roca discreta i paisatge immillorable a la darrera tirada