dimecres, 3 d’abril del 2024

Lutnespurka (530 m). L’encant del bosc

 3 d’abril de 2024

Les dents del diable al nord de l’illa, amb llum de tarda

Introducció

Amb una certa incertesa pugem al cotxe amb l’intenció inicial de pujar el Store Hesten. 

Aquesta nit i matinada ha acumulat un bon gruix de neu i encara no ha escampat. 

Quan arribem amb el vehicle al punt de partida, els passatges més drets de trenta graus del recorregut que tenim just damunt nostre ens pesen bastant…decidim donar una darrera ullada al butlletí d’allaus (varsom.no) i aquest ens anuncia per avui un risc d’allau 3 i desaconsella expressament afrontar pendents per sobre de trenta graus.

No sembla una opció aconsellable per avui. Canvi de plans: fem uns pocs kilòmetres més amb el vehicle i arribem al punt de partida del Lutnespurka, al nord de l’illa, en el Bergsfjorden.  Un cim de pendents moderats i amb fama de tenir un dels descensos en bosc millors de Senja.

En quant al descens, realment té una fama justificada: primer transcorre per un llom una mica aeri i aviat es transforma en una estimulant baixada on cal anar sortejant els bedolls del bosc.


Descripció 

Comencem la sortida enmig d’una intensa nevada. Per sort la meteo anuncia una millora del temps a partir de migdia.

El camí dibuixa una suau línia ascendent enmig dels arbres del bosc que es fa distreta i quan tombem a l’esquerra després d’una cabana  es redreça progressivament. 

El dia, tal com deia la previsió, es va obrint i descobrim amb sorpresa el paisatge que ens envolta:

les ressenyes que haviem trobat del cim no parlaven de l’entorn on es desenvolupa aquesta sortida. 

No m’extendré amb adjectius hiperlatius aquí, pero sí afegiré que  el Bergsfjorden sobre el que cavalca aquesta sortida és extraordinari, i l'entorn en el que es realitza aquesta ascensió justifica per ell mateix una visita.


Avui ens llevem amb un paisatge de postal


El temps comença a millorar poc després de començar la sortida

I anem entrant dins la vall



El Bergsfjorden i les seves vistes


Anem remuntant el bosc


Sortim del bosc

Ja encarant el llom final

Arribant al cim

El JM i jo al cim amb el Snaufjellet al fons


Cim !

Vista sobre els cims del Bergsfjord

El David feliç al cim

Descens del llom

Una mica més avall

Un bell descens sobre el fjord


Poc abans d’entrar al bosc





Fem un primer descens del llom cimer i del primer tram de bosc fins a una cabana situada a l’eix de la vall.

En aquest punt decidim que no n’hem tingut prou i obrim traça remuntant fins el llímit superior del bosc del vessant oest  de la muntanya del davant.

El descens d’aquest bosquet, obrint-nos pas veloçment entre els arbres, va ser inclús millor que l’anterior. Arribem altra vegada a la cabana, punt on creuem el riu i encarem el bell descens del bosquet final deixant el riu a la nostra esquerra.


La segona remuntada des de la cabana


Treiem les pells al damunt del bosc

Apunt de començar el bellíssim segon descens





Baixada del segon bosc

Viatge de tornada.El nostre cim en primer pla a la dreta i el Luttinden al fons

Ha estat una petita gran sortida entre amics. Hem tingut que adaptar-nos a les circunstàncies per convertir un dia problemàtic amb un risc d’allau elevat, en una segura, extraordinària i memorable sortida.

Josep Maria, David i Xavier


Powered by Wikiloc

dimarts, 2 d’abril del 2024

Keipen (935 m). El sostre esquiable de Senja

 2 d’abril de 2024

la nit abans, aurora des de la finestra


Introducció 

Si cada massís té una ascensió que el defineix, com podria ser l’Aneto al Pirineu, en el cas de Senja aquesta ascensió és el Keipen. I com sol passar en aquest tipus de sortides, un ha d’estar disposat a compartir la muntanya amb bastants altres grups. En qualsevol cas, Senja no és el Pirineu ni els Alps i no varem comptar més de cinc grups a la muntanya que vàrem anar avançant consecutivament i la major part d’ells estaven liderats per un guia, cosa sorprenent per a un  cim realment senzill.

En quant a la muntanya, tot i no ser una ascensió difícil, l’aspecte del cim és molt alpí,  l’ascensió és agradable, transcorre per dos vessants de la muntanya i per el seu tipus de recorregut no es fa gens monótona.

A més a més, el descens és molt estètic (S2 i S3) i si es fa l’ascensió després d’una bona nevada, com va ser el nostre cas, es poden traçar belles línies a les seves pales verges. I per acabar la sortida, el descens final del del bosquet de bedolls fins al cotxe és simplement deliciós.

Descripció

Mirada enrere cap el parking

El Breidtind al fons

Ja veiem al fons el cim

Joc de llums

Cal arribar a l’aresta a l’esquerra del cim


Zona intermitja bastant planera



El David avançant un grup

Arribant al collet de canvi de vessant


Superada la pala canviem de vessant






Cim!

Cim !

Vista cap al Nord

Inici del descens

El pastís de neu que acabem de baixar, des del coll entre el Grytetippen i el Keipen

S
I seguim !




Part final. Descens entre bedolls

Arribant al vehicle


El Keipen i Grytetippen des de la carretera d’accés


Arribem a l’aparcament i observem que hi ha pràcticament els mateixos vehicles que aquest matí.

Ha estat bé. Demà anirem a un cim menys conegut per cercar un tipus d’experiència diferent.

Josep Maria, David i Xavier